Resultats de la cerca

Es destaca la fabricació d’aparells elèctrics Estació balneària

Notable centre industrial teixits, aparells electromecànics, aliments i nus de comunicacions

Nucli industrial a la vora del torrent Molgora, al NE de Milà, té indústria d’aparells telefònics, electrònica i de ràdios i tèxtil

Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, constitueix un gran nucli inductrial i ha duplicat la població des del 1931 Té indústria tèxtil fibres sintètiques i metallúrgica, aeronàutica, d’automòbils, de maquinària agrícola, d’aparells electrònics i d’equips de telecomunicacions Centre d’ensenyament superior University of Warwick, fundada el 1965 Hom en destaca la catedral moderna, obra de Basil Spence, construïda en 1951-62 Durant tota l’edat mitjana fou important pel comerç de la llana i pels seus tints

És d’economia agrícola i, sobretot, industrial, amb fàbriques d’adobs químics i de calçat, indústria de maquinària i d’aparells elèctrics i construccions mecàniques És seu episcopal Antiga Fidentia Julia romana, a l’edat mitjana tenia el nom de Borgo Sant Dannino Conserva restes d’un pont romà, però el monument més notable és la catedral, d’estil romànic llombard s XII-XIII El porxo central té escultures de l’escola d’Antelami el portal és adornat amb relleus que representen la vida de sant Dannino

És situada a la vora del riu Nene, al NW de Londres i a l’W de Cambridge Nucli important d’indústries del calçat i de pells adobades des del s XVII, actualment constitueix també un nucli d’indústria diversificada mecànica, de motors, d’aparells electrònics, de pintures, de plàstics, de productes farmacèutics, gràcies a la qual ha enregistrat un moderat augment demogràfic de 92 341 h que tenia el 1931 passà a 104 429 h a mitjan segle i a més de 127 000 h el 1971 Coneguda des del s VI, prosperà especialment al s XI Conserva dues esglésies del s XII Saint Peter i Saint Sepulchre

Gran centre de comunicacions, situat a igual distància dels ports de Bristol, Londres, Southampton i de Birmingham Hi ha fàbriques d’automòbils, de maquinària, d’aparells electrònics i de conserves, impremtes i editorials És bisbat anglicà A l’W de la ciutat vella hi ha el barri comercial i el castell normand a l’E, els edificis universitaris i les esglésies, envoltats d’un parc, més enllà del qual hi ha la ciutat nova A l’E del Cherwell, resideix més de la meitat de la població Al suburbi de Headington hi ha l’Oxford College of Technology La universitat, fundada al s XII,…

La geografia La capital és Milà Comprèn les províncies de Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Milà, Pavia, Sondrio i Varese Presenta tres grans unitats de relleu la plana, al S, una zona muntanyosa, al N, i, entre totes dues, una faixa de transició La zona muntanyosa és formada pels Alps pròpiament dits i els Prealps Els primers són constituïts pel sector oriental dels Alps Lepontins i pels Alps Rètics, amb nombrosos cims de 3000 a 4000 m d’altitud Bernina, 4050 m Al S de la Valtellina, vall de l’alt curs de l’Adda, s’aixequen els Alps d’Orobia, que formen la transició a la…

S'estén, dins de la illa de Gran Bretanya , des d’Escòcia fins al canal de la Mànega i limita a l’oest amb Galles La geografia física i humana Hi ha dues regions ben diferenciades la del nord i l’oest, i la del sud i l’est, que corresponen, respectivament, als Highlands ‘terres altes’, i als Lowlands ‘terres baixes’ Al nord-oest es troben restes del plegament caledonià que corresponen al massís de Cumberland, format per roques cristallines Les valls són disposades de manera radial tot formant un país molt trencat L’erosió glacial ha deixat diverses empremtes en aquest massís una d’elles són…

La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…