Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Aquileia
Localitat
Localitat de la província d’Udine, al Friül-Venècia Júlia, Itàlia.
Ocupada antigament pels venetoillírics i pels celtes, Aquileia esdevingué el 181 aC una colònia romana fortificada Després de Dioclecià fou escollida com a residència imperial El seu port tingué una gran importància com a centre d’expedició de mercaderies vers els països danubians i a Illíria Fou presa i destruïda per Àtila el 452 Seu episcopal, fou erigida en patriarcat al començament del segle VIII, que exercí la seva jurisdicció sobre tot el Vèneto fins a la supressió del patriarcat decretada el 1751 per Benet XIV
Bèrgam
El baptisteri de Bèrgam, situat dins del conjunt monumental de la ciutat
© Corel Professional Photos
Ciutat
Ciutat de Llombardia, Itàlia, capital de la província de Bèrgam, als contraforts dels Alps.
Situada entre les valls dels rius Brembo i Serio, és un actiu centre agrícola cereals, fruita, vinya, hortalisses, comercial i industrial metallúrgia, indústria tèxtil, del paper, de productes químics, mecànics i elèctrics i del ciment És un nus de carreteres i de ferrocarrils La ciutat és formada per dues parts la baixa , més moderna, al pla, i l’ alta , més antiga, situada sobre un turó, en la qual sobresurten la catedral 1459-1650, amb façana del segle XIX, l’església de Santa Maria Maggiore 1132-1400 i la Capella Colleone 1476, obra mestra de Giovanni Antonio Amadeo, que conté importants…
Brescia
Ciutat
Capital de la província de Brescia, a la Llombardia, Itàlia, situada a la sortida de la vall Trompia.
És un centre agrícola fruita, vinya, horta i comercial d’intercanvi entre els Alps i la plana, amb una antiga tradició industrial fàbriques d’armes i amb indústria moderna metallúrgia, material ferroviari, automòbils, mecànica de precisió, productes químics i un nus de comunicacions Entre els edificis religiosos de l’edat mitjana i del Renaixement, conserva la catedral vella o Rotonda ss XI-XII, el Broletto ss XII-XIII, les esglésies de Sant Francesc s XIII, Sant Joan Evangelista s XV i Santa Maria dels Miracles s XVI i la catedral nova des del 1604 Dels civils cal esmentar la Loggia casa de…
Venècia
Vista de l’illa de San Giorgio Maggiore, a Venècia
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del Vènet, Itàlia, i de la província homònima.
Situada a la vora de la mar Adriàtica, sorgeix al mig d’una llacuna, sobre un arxipèlag de més d’un centenar d’illes petites, separades per una xarxa de canals, en part regulats per l’home, entre la llacuna viva i la llacuna morta, a 4 km de la terra ferma i a 2 km de la mar oberta, de la qual és separada per un cordó litoral Pellestrina, San Pietro in Volta, Alberoni, Lido Actualment, ocupa una àrea d’uns 7 km 2 , i el nucli urbà central comprèn 18 illes, entre les quals San Giorgio Maggiore i la de La Giudecca, amb 160 canals, les ribes dels quals són unides per prop de 400 ponts L’artèria…
Itàlia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…