Resultats de la cerca

Ciutat industrial i amb una forta immigració, té refineries de sucre i de petroli, explotació de gas natural i fàbriques de goma sintètica La història Fundada probablement pels tessalis segle VIII aC, fou un centre important dels umbris al segle V aC La seva importància estratègica i comercial es degué a la seva situació geogràfica separada, per una àmplia zona de llacunes i pantans, de la terra ferma, a la qual la unien dues llengües de terra, era un lloc de presa difícil d’altra banda, la seva proximitat a la mar li permetia de rebre reforços de tota mena Octavi August hi fundà el port de…

Originàriament l’habitaven pobles guerrers, en part celtes, entre els quals es destacaven els vindèlics Per assegurar la tranquillitat de la Gàllia Cisalpina fou sotmesa a l’imperi Romà en temps d’August 15 aC per Tiberi i Drus i confiada al governador de la Gàllia Després de noves revoltes fou definitivament annexada a l’Imperi i organitzada en una província autònoma amb el nom de Rhaetia et Vindelicia Tenia una estructura militar amb castells i fortaleses per a defensar sobretot els camins com Tridentum Trento, Castra Regina Ratisbona, Castra Batava Passau, etc En temps de…

És situada a la vora de l’Adige, al peu del Lessini, en un meandre del riu, a l’entrada a la plana d’una de les més importants vies transalpines, la del Brenner La ciutat, que conserva en el seu nucli antic, limitat pel meandre del riu, l’aspecte medieval, s’ha desenvolupat com a centre de comercialització i de transformació dels productes agrícoles És també un important nus de comunicacions Població d’origen celta, fou colònia romana 89 aC i municipi 49 aC Capital del regne ostrogot de Teodoric, fou ocupada pels longobards 568 i pels francs 774, que la convertiren en capital d’…

La geografia Constitueix pràcticament l’alta conca del Po i comprèn el vessant italià dels Alps Occidentals, des del coll de Tenda al del Simplon, a excepció de l’alta conca del Dora Baltea o Vall d’Aosta, i el vessant nord de l’Apení Lígur, per la qual cosa la regió és encerclada per tres costats d’un gran conjunt muntanyós més del 45% del territori i oberta a l’est vers la plana del Po Als Alps Piemontesos, que es caracteritzen per les formes aspres i agudes, s’hi troben alguns dels massissos alpins més importants, com el Monte Rosa 4645 m i el Gran Paradiso 4061 m Els Apenins, al sud, no…

La capital és Florència Morfològicament es caracteritza per la complexitat i la varietat És formada per l’alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscanoemilians, més alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l’Arno, riu principal de la Toscana La costa és formada per àmplies platges que s’obren entre els…

La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…