Resultats de la cerca

Es mostren 4 resultats

Pescara

Ciutat
Capital de la província homònima, als Abruços, Itàlia, situada a la desembocadura del riu homònim, a l’Adriàtica.
Ha estat formada per la unió de dos centres Castellammare Adriatico, a la vora N del riu, i Pescara, a la vora S La ciutat moderna s’estén al llarg del litoral, amb els barris residencials de Zani al N i de Pineta al S Centre d’estiueig i de turisme, reuneix també una certa activitat industrial, com la indústria pesquera, elèctrica, mecànica, tèxtil, alimentària i de construcció naval Anomenada Aternum a l’antigor, era famosa pel seu port Destruïda pels longobards, ressorgí a l’alta edat mitjana amb el nom de Piscaria El seu castell destruït 1209 fou reconstruït per LadislauI de…
Gran enciclopèdia catalana

Gènova

Ciutat
Capital de la Ligúria i de la província homònima, Itàlia, entre els Apenins Ligurs i la mar Mediterrània.
Gènova s’eleva sobre els pendents de l’amfiteatre muntanyós que envolta el golf del seu nom, al fons del qual hi ha el port, el primer d’Itàlia i un dels més importants d’Europa, sortida a la mar de l’àrea industrial de la plana occidental del Po Els barris antics s’esglaonen per damunt del port, mentre noves àrees residencials s’installen encara més amunt La població s’ha incrementat, a causa de la forta immigració de 151 348 h el 1861 passà a 607 650 h el 1931 L’expansió urbana ha comportat l’annexió de nombrosos municipis veïns El centre de negocis s’estén entorn de la Piazza…
Gran enciclopèdia catalana

Sicília

Vista de Taormina amb l’Etna al fons (Sicília)

Henry Burrows (CC BY-SA 2.0)

Illa
L’illa més gran de la Mediterrània, situada entre la mar Tirrena i la Jònica, a Itàlia; la capital és Palerm.
La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…
Gran enciclopèdia catalana

Itàlia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…
Gran enciclopèdia catalana