Resultats de la cerca

Es mostren 3 resultats

Alessandria

Ciutat
Ciutat del Piemont, Itàlia, capital de la província d’Alessandria, vora el Tanaro.
Centre comercial, mercat agrícola cereals, vinya i nucli industrial mobles, maquinària, vidre, fertilitzants, destillació d’alcohols Nus de comunicacions ferrocarril i carretera amb línies a Gènova, Milà i Torí Té notables monuments dels s XVIII-XIX Pinacoteca Ha estat un punt estratègic en la història militar del nord d’Itàlia Construïda en 1164-67, adoptà el nom actual en honor del papa Alexandre III, cap de la Lliga Llombarda Fou assetjada i destruïda per l’emperador Frederic Barba-roja el 1174 Sota la dominació francesa 1796-1814 fou capital del departament de Marengo
Gran enciclopèdia catalana

Campània

Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional que comprèn les províncies d’Avellino, Benevent, Caserta, Nàpols i Salern.
La capital és Nàpols S’hi distingeix una part muntanyosa Apení meridional i una part plana Terra de Llavor , Campània pròpiament dita, situada al nord de la ciutat de Nàpols El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 19,1°C 11,3°C el mes de gener i 28,6°C el mes de juliol i una pluviositat mitjana de 631 mm anuals Els rius desemboquen a la mar Tirrena Garigliano, Volturno, Sarno i Sele A la costa destaquen, de nord a sud, els golfs de Gaeta, Nàpols i Salern, i les illes d’Ischia, Procida i Capri Els sòls són a la plana, fèrtils, formats per alluvions i cendres volcàniques…
Gran enciclopèdia catalana

Itàlia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…
Gran enciclopèdia catalana