Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Ancona
Ciutat
Ciutat i capital de la província d’Ancona, a la regió de les Marques, Itàlia, a la costa adriàtica.
Forma un amfiteatre sobre el vessant del mont Conero És un excellent port natural de l’Adriàtica pesca amb drassanes i és també un nucli industrial ciment, sabates, productes farmacèutics, conserves Aeroport Fundada pels grecs de Siracusa el 390 aC El port fou millorat per Trajà el 115 aC Bisbat des dels segles V-VI Fou donada al papat el 774 defensà la seva autonomia i el seu actiu comerç contra els musulmans, els normands i els venecians Els francesos la prengueren al papa el 1797 El 1808 fou annexada al regne d’Itàlia Retornada al papat el 1815, el 1860 passà definitivament al…
Civitavecchia
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia, vora de la mar Tirrena.
Nucli industrial ciment, sabó i licors drassanes i centre comercial el port fa l’aprovisionament de Roma i és el punt principal d’enllaç amb Sardenya Anomenada pels romans Centum Cellae, fou important gràcies al port construït per Trajà Ocupada pels bizantins 553 i pels àrabs 828, caigué posteriorment a mans de diversos senyors feudals fins que fou controlada totalment pel papat 1431 i esdevingué el port principal dels Estats Pontificis Del 1849 al 1870 restà ocupada pels francesos
Laci
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia central, entorn de Roma, que comprèn les províncies de Roma, Frosinone, Latina, Rieti i Viterbo.
La capital és Roma Adossat a l’Apení per l’E i limitat per la mar Tirrena a l’W, el Laci s’estén entre la Toscana i l’Úmbria al N i la Campània al S, amb un relleu molt variat que no presenta unitat fisiogràfica La part occidental és una plana costanera, centrada a la Campagna di Roma, mentre que la part oriental és muntanyosa, amb els monts Reatini Terminillo, 2 213 m i Simbruini, relleus calcaris travessats per l’ampla vall del Velino Al NW i SE de Roma s’arrengleren grups d’antics volcans, amb alguns llacs monts Volsini llac de Bolsena, Cimino llac de Vico, Sabatini llac de Bracciano,…
Sutri
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia.
Antiga fortalesa etrusca i colònia llatina el 383 aC, era bisbat catòlic ja a mitjan segle V Al concili de Sutri 1406, convocat per ordre d’Enric III per tal de posar fi a la situació provocada pels tres papes que es disputaven el soli pontifici, Benet IX fou deposat, Silvestre III declarat antipapa, i Gregori VI obligat a renunciar el papat El cisma finí amb l’elecció de Climent II La ciutat conserva necròpolis etrusques, restes de muralles del segle IV aC i un amfiteatre, excavat a la roca, del segle I aC És notable l’església hipogea, de basalt, de la Madonna del Parto
Orvieto
Façana principal de la catedral d' Orvieto
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Terni, a l’Úmbria, Itàlia, situada dalt d’un turó que domina la vall del riu Paglia.
Centre agrícola, la seva principal producció és el vi La indústria és artesanal Hom suposa que correspon a l’antiga població etrusca de Volsínia Pertangué a gots i a bizantins Anomenada Urbs Vetus per Gregori I, durant l’alta edat mitjana fou la principal plaça forta de la Marca de Toscana Passà a poder del papat el 1157 i fou dominada per les lluites entre güelfs els Monaldeschi i gibellins els Filippeschi El 1354 fou presa pel cardenal Albornoz perdé gradualment les seves llibertats i passà a formar part dels Estats Pontificis fins el 1860 La ciutat conserva restes d’època etrusca s IV aC,…
Lucca
Vista de la catedral de Lucca
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Situada al NE de Pisa, a pocs quilòmetres de la costa lígur És un mercat agrícola i un centre comercial És també un nucli industrial indústries tèxtils i mecàniques, manufactures de tabac i producció d’oli Estació lígur i colònia llatina, fou ocupada pels longobards i pels francs Durant les lluites entre el papat i l’imperi, Lucca, de primer gibellina, esdevingué güelfa en el període de la seva màxima esplendor fi del s XII Des del s XIV l’estat de feblesa interior i de vacillacions en política exterior es mantingué, juntament amb el predomini de les corporacions ciutadanes en el…
Toscana
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia peninsular, que s’estén des del vessant occidental de la serralada apenina fins a les costes de la mar Lígur i la Tirrena.
La capital és Florència Morfològicament es caracteritza per la complexitat i la varietat És formada per l’alternança de relleus muntanyosos, turons, conques internes i petites planes això no obstant, hom pot distingir-hi el sector dels Apenins toscanoemilians, més alts i potents al N, formats per serres paralleles en direcció NW-SE, i el sector subapení, amb relleus més suaus i modests, i encerclant-los tots dos, conques interiors, la més important de les quals és la de Florència, regada per l’Arno, riu principal de la Toscana La costa és formada per àmplies platges que s’obren entre els…
Roma
La Piazza Navona
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Itàlia, del Laci i de la província homònima.
La geografia Situada a uns 25 km de la mar Tirrena, al centre d’una plana ondulada, la Campagna romana, nasqué sobre la riba del Tíber a la vora de l’illa Tiberina, on el riu divagava entre els turons de Monte Mario, Vaticà, Gianícolo i Monteverde per la banda dreta i, per la banda esquerra, una sèrie de relleus formats per materials volcànics que constitueixen els set turons de Roma, d’escassa altitud i cims plans La situació geogràfica reunia les condicions favorables del creixement de la ciutat fàcil accés a la mar pel Tíber, fertilitat dels nombrosos pasturatges de la plana i cruïlla de…
Florència
Vista de Florència, amb la Piazza della Signoria i el Palazzo Vecchio
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la Toscana i de la província de Florència, Itàlia, en una ampla plana al·luvial al peu dels darrers contraforts de la cadena subapenina, a la vora dreta de l’Arno.
Important centre artístic, cultural i turístic, conserva en carrers i palaus un caràcter renaixentista sobre un fons medieval El seu desenvolupament modern s’inicià durant l’època que ostentà la capitalitat del regne d’Itàlia 1865-70, però és del 1900 ençà que ha tingut un gran increment La població, que el 1901 era de 188000 h, augmentà a 271975 h en 35 anys, i des del 1936 el creixement és de l’1,3% anual La ciutat ha crescut cap al N i el NW sobretot devers Prato, mentre que al S l’expansió és limitada pels turons que la voregen Actualment és un destacat centre comercial i de serveis…
Itàlia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…