Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Manduria
Ciutat
Ciutat de la Pulla, Itàlia, a la província de Tàrent.
És un centre agrícola oliveres i vinya Hi ha fabricació de pasta alimentària i de formatge Conserva un barri medieval i ruïnes preromanes
Formia
Ciutat
Ciutat de la província de Latina, al Laci, Itàlia, situada a la part interior del golf de Gaeta.
És formada per dos nuclis de població Castellone i Mola di Gaeta Important centre agrícola i comercial Indústries de pasta de sopa i elaboració de vi i oli
Macerata
Ciutat
Capital de la província homònima, a les Marques, Itàlia.
Situada entre les valls del Potenza i del Chienti, és centre comercial i agrícola de tota la província Té indústria mecànica i alimentària farina, pasta Hi ha universitat, fundada el 1290
Foligno
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia, situada a la vora esquerra del riu Topino.
El pla de la ciutat, gairebé rectangular, conserva els trets d’un antic campament romà És un centre comercial i un nucli industrial en ràpida expansió, afavorida pel seu emplaçament, dominant el pas principal entre la plana umbriana i la costa de l’Adriàtica Hi ha indústria sucrera, tèxtil, metallúrgica, paperera i de pasta de sopa És un mercat agrícola cereals, oli, vi, farratge
Frascati
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia, situada al vessant sud dels Monti Albani, a 327 m alt..
Destruïda en part durant la Segona Guerra Mundial, és un centre vitícola important Té indústria alimentària pasta i és un centre d’investigacions nuclears És diòcesi suburbicària de Roma La catedral, del s XVII la façana és de G Fontana, té frescs d’A Pozzi L’església de Santa Maria, del s IX, fou reconstruïda al s XV Lloc d’estiueig de les famílies nobles romanes a partir del s XVI, Frascati posseeix tot de villes i jardins que la caracteritzen La més cèlebre és la villa Aldobrandini, començada el 1601 per G della Porta i continuada per C Maderno i G Fontana L’entrada monumental…
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…