Resultats de la cerca

Regió pobra i marginada, el 1915 hom hi inicià una reforma agrària El centre més important és Avezzano

Un primer edifici fou erigit per Constantí 324 sobre el lloc tradicional de la tomba de l’apòstol Més tard 388 Valentinià i Teodosi hi erigiren la gran basílica, completada el 395 per Honori No sofrí canvis importants fins a l’incendi del 1823 De l’antiga només resta l’arc triomfal, amb els seus mosaics del segle V Reconstruïda 1854 d’acord amb el plànol antic, consta de cinc naus llargues i espaioses, separades per quatre files de columnes És servida per benedictins d’ençà de la construcció de l’abadia contigua 737, que tingué la màxima esplendor durant la reforma de Cluny…

Situada 72 km a l’E de Roma, a la dreta de l’Aniene, deu l’origen als esclaus que hi construïren els llacs artificials i la villa imperial de Neró És famosa pel monestir de Santa Escolàstica o Protocenobio, l’únic que resta dels dotze que hi fundà Benet de Núrsia segle V, i per la cova Sacro Speco, al flanc de la muntanya, on visqué com a ermità El Protocenobio conserva l’antic campanar llombard segle XI i el claustre romànic cosmatesc segle XIII la resta dels edificis pertanyen al segle XVI, i l’església al XVIII A la seva impremta foren impresos 1464 els primers incunables italians La…

Es comunica amb Vinschgau Val Venosta a través del pas de Stelvio, amb Valcamonica a través del pas d’Aprica i amb l’Engiadina a través del pas de Bernina Correspon pràcticament a la província italiana de Sondrio Conquerida pels romans segle I aC, formà part de la província romana de Rètia, fins que l’ocuparen els llombards segles VI-VIII i els francs segles VIII-IX Al segle IX passà al nou ducat de Milà, i el 1004 al bisbe de Como Després de tres segles de disputes entre els bisbes i els senyors de Como i els ducs de Milà, fou cedida a aquests 1335 El 1512 fou…

La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…

La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…