Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Monte Rosa

El cim del Monte Rosa des de Gornergrat
Roger W (CC BY-SA 2.0)
Massís
Grup muntanyós dels Alps Penins, entre Suïssa i Itàlia, i on es troba una de les màximes altures de la gran serralada (4.645 m).
En sentit ampli s’estén des del coll de Teodulo 3322 m, a l’W, fins al pas de Monte Moro 2862 m a l’E Constitueix un potent massís cristallí i metamòrfic Al vessant septentrional es troba la glacera del Gorner, de 14 km de longitud, la segona dels Alps
Cefalù

Cefalù
Herbert Frank (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat de la província de Palerm, a Sicília, Itàlia.
Centre d’una rica àrea agrícola, té indústries alimentàries conserves Port de pesca i localitat turística balnearis Seu episcopal Hom creu que fou una colònia fenícia que passà successivament sota el poder grec, el cartaginès i el romà 254 aC El 858 caigué a mans dels àrabs, i el 1063 fou conquerida i saquejada pel comte normand Roger I El seu fill Roger II, primer rei de Sicília, reconstruí la ciutat i n'inicià el ressorgiment cultural La catedral començada el 1131 té elements decoratius orientalitzants i notables mosaics bizantins el claustre, gòtic, i el pòrtic…
Pulla
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional, que ocupa l’extrem SE de la península, banyada per les mars Adriàtica i Jònica i limitada a l’W amb les regions de la Lucània, la Campània i Molise.
La geografia Comprèn les províncies de Bari, Barletta-Àndria-Trani, Bríndisi, Foggia, Lecce i Tàrent La capital és Bari Geològicament és constituïda per un gran sòcol calcari que forma una gran àrea gairebé plana, caracteritzada hidrogràficament per una manca gairebé total d’aigües superficials Hom hi pot diferenciar quatre sobreregions naturals el Gargano , promontori calcari aplanat i recobert localment de bauxita, al S del qual hi ha el Tavoliere di Puglia , plana baixa i àrida, amb el sòcol calcari molt enfonsat, conegut també, pel nom de la ciutat principal, com a plana de Foggia Le…
Squillace
Localitat
Localitat de la província de Catanzaro, a la Calàbria, Itàlia.
És situada al golf homònim, a la mar Jònica entre el cap Rizzuto i la Punta Stilo Antiga colònia grega, fou seu episcopal des del s V Prop seu sorgí el monestir de Vivarium, fundat per Cassiodor Els normands la convertiren en comtat i hi bastiren un castell El 1296 fou presa per Roger de Lloria Posteriorment constituí el títol de principat de Squillace
Castellammare di Stabia
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia, situada al SE del golf de Nàpols.
Nucli industrial indústries alimentàries i de construcció naval i centre turístic balnearis Port comercial i esportiu Situada prop de l’antiga Stabiae , destruïda per l’erupció del Vesuvi el 79 dC, es formà al voltant d’un castell erigit per Frederic II segle XIII i refet per la dinastia catalana El 1284 hi tingué lloc la batalla naval de Castellammare , en la qual l’estol català de Roger de Lloria derrotà el de Carles d’Anjou
Ischia

El castell fet construir per Alfons VI, unit a la resta d’Ischia mitjançant un pont
2benny (CC BY 2.0)
Illa
Illa italiana de la mar Tirrena, a la província de Nàpols, entre el golf de Nàpols i el de Gaeta.
L’altura màxima és un volcà inactiu, l’Epomeo 789 m Les terres són fèrtils i ben conreades Té una central geotèrmica i una estació termal És un port pesquer A la costa oriental hi ha un castell construït per Alfons IV de Catalunya-Aragó El 1284 el futur Carles II de Nàpols cedí l’illa a Roger de Lloria, el qual l’ocupà en nom de Pere II de Catalunya-Aragó Perduda, Alfons IV de Catalunya-Aragó la tornà a ocupar el 1423 i, en conquerir 1443 el regne de Nàpols, hi establí una colònia de catalans per tal que es barregessin amb la població autòctona perquè aquesta no es revoltés, i…
Càpua
Ciutat
Ciutat de la província de Caserta, a la Campània, Itàlia, situada a la riba del riu Volturno.
Correspon a l’antiga Casilinum , on es refugiaren els habitants de Càpua el 840 Fou el centre d’un gastaldat del ducat de Benevent, regit des del s VII per comtes longobards Formà part del principat de Salern quan aquest se separà de Benevent 847, i fou erigit en principat de Càpua , independent, per Atenolf I, comte de Càpua, quan aquest s’apoderà de Benevent 900 El 1059, el normand Ricard Drengot, comte d’Aversa, fou investit del principat pel papa després de l’expulsió del darrer príncep longobard Landolf VI El 1134 se sotmeté a Roger II de Sicília Ocupat en part pels catalans…
Amalfi
Ciutat
Ciutat de la Campània, Itàlia, a la província de Salern, a la costa de la península de Sorrento.
Edificada en un fort pendent de roques calcàries damunt el golf de Salern, els monts Lattari la protegeixen dels vents del N contribuint a suavitzar el clima que, juntament amb el paisatge, l’han convertida en un centre turístic Altres recursos econòmics de la població són les pesqueries, la vinya, els arbres fruiters i una petita indústria paper, xarxes La vila fou fundada, segons la tradició, per Constantí segle IV Des de mitjan segle VI fins el 837 estigué unida al ducat de Nàpols sota la sobirania de l’emperador de Bizanci Fou un important centre d’intercanvis entre la Itàlia del S i l’…
Campània
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia meridional que comprèn les províncies d’Avellino, Benevent, Caserta, Nàpols i Salern.
La capital és Nàpols S’hi distingeix una part muntanyosa Apení meridional i una part plana Terra de Llavor , Campània pròpiament dita, situada al nord de la ciutat de Nàpols El clima és mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 19,1°C 11,3°C el mes de gener i 28,6°C el mes de juliol i una pluviositat mitjana de 631 mm anuals Els rius desemboquen a la mar Tirrena Garigliano, Volturno, Sarno i Sele A la costa destaquen, de nord a sud, els golfs de Gaeta, Nàpols i Salern, i les illes d’Ischia, Procida i Capri Els sòls són a la plana, fèrtils, formats per alluvions i cendres volcàniques…
Sicília

Vista de Taormina amb l’Etna al fons (Sicília)
Henry Burrows (CC BY-SA 2.0)
Illa
L’illa més gran de la Mediterrània, situada entre la mar Tirrena i la Jònica, a Itàlia; la capital és Palerm.
La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…