Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Ferrara
Façana de l’Ajuntament de Ferrara
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Emília-Romanya, Itàlia.
És situada en una plana baixa, al NNE de Bolonya, entre el Po della Maestra i el Po di Volano El nucli antic, de forma trapezoidal, és envoltat de muralles, i és dividit, de NW a SE, en dues parts pel Viale Cavour i el Corso della Giovesca Entre Porta Po i Porta Mare s’estén un barri modern, de carrers en quadrícula l’expansió industrial ha portat a la creació d’un extens polígon entre el nucli urbà i Pontelagoscuro, on s’han installat fàbriques de plàstics, d’adobs químics, de metà, de sucre i d’alcohol És també centre comercial d’una rica comarca agrícola fruiters, recuperada, en gran part…
Nàpols
El castell de l’Ou (segle XII), a Nàpols
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la Campània, Itàlia, de la província homònima i de l’antic regne de Nàpols.
Per la seva situació, a la riba nord-oriental de l’ampli golf homònim, a la plana que s’estén al peu del Vesuvi, ha estat sempre un centre molt important, entorn del qual s’ha desenvolupat la vida econòmica de la Campània i del Mezzogiorno Sota la corona catalanoaragonesa segle XV, la ciutat ja tenia uns 70000 h, i a la fi del segle XVIII arribà a uns 450000 deturat el creixement amb la unificació italiana, fins al començament del segle XX no començà a refer-se, gràcies a la potenciació del port i al desenvolupament industrial La ciutat ocupa la plana i els turons immediats a la…
Llombardia
El llac Como, alimentat per les aigües de l’Adda
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional, que s’estén des de la serralada dels Alps, al N, fins al Po, al S, i entre el Piemont, a l’W, i el Trentino-Alto Adige i el Vèneto, a l’W.
La geografia La capital és Milà Comprèn les províncies de Bèrgam, Brescia, Como, Cremona, Lecco, Lodi, Màntua, Milà, Pavia, Sondrio i Varese Presenta tres grans unitats de relleu la plana, al S, una zona muntanyosa, al N, i, entre totes dues, una faixa de transició La zona muntanyosa és formada pels Alps pròpiament dits i els Prealps Els primers són constituïts pel sector oriental dels Alps Lepontins i pels Alps Rètics, amb nombrosos cims de 3000 a 4000 m d’altitud Bernina, 4050 m Al S de la Valtellina, vall de l’alt curs de l’Adda, s’aixequen els Alps d’Orobia, que formen la transició a la…
Itàlia
Estat
Estat de l’Europa mediterrània format per dues unitats naturals ben definides: d’una banda, el sector peninsular (on hi ha dos estats independents: San Marino i el Vaticà), juntament amb les illes de Sardenya i Sicília, i de l’altra, el sector continental limitat per la cadena dels Alps, que de NW a NE li fan de frontera amb França, Suïssa, Àustria, Eslovènia i Croàcia; la capital és Roma.
La geografia física El relleu El sector septentrional, o Itàlia continental, és format pels Alps i la plana del riu Po Aquesta última s’estén, amb una amplada d’uns 200 km i una llargària d’uns 350, des dels Alps fins a l’Adriàtica i constitueix una depressió d’origen tectònic que ha estat progressivament reblerta per materials diversos provinents de la gran serralada alpina morènics al sector més alt i alluvials al sector més baix de la plana aquests últims han provocat la sobreelevació dels llits fluvials, cosa que explica les freqüents inundacions en aquesta part de la plana Els Alps, que…