Resultats de la cerca

És situada al peu del Tomatico, a 3 km del riu Piave, en l’indret on aquest abandona l’ampla vall sinclinal que separa els Alps dels Prealps És un centre agrícola blat de moro, patates, fruita i ramader bovins Hi ha indústria de la fusta, del ferro i de la llana

És situada en un promontori de la costa tirrena i enfront de l’illa d’Elba, de la qual la separa el canal de Piombino El seu port Portovecchio té un servei regular de vaixells amb l’illa d’aquesta li arriba el material que empra en els seus establiments siderúrgics Castell del començament del s XII Fou cap del principat homònim, creat el 1594 annexat, el 1804, a l’imperi de Napoleó i incorporat, el 1815, al gran ducat de Toscana

La seva situació al centre del Tavoliere di Puglia, lloc d’encreuament de vies de comunicació, n'ha afavorit el desenvolupament, fins al punt que ha esdevingut el primer centre distribuïdor de gra blat del Mezzogiorno adriàtic italià És una ciutat d’aspecte modern, reconstruïda després del terratrèmol del 1731 L’àrea central és compresa entre la Via Arpi i el Corso Garibaldi, amb el centre administratiu a la Piazza Cavour i el comercial al Corso Giannone Cap a l’est hi ha el Piano delle Fosse on és emmagatzemat el blat, que separa del nucli urbà una àrea d’eixample modern A més…

Correspon a l’antiga Casilinum , on es refugiaren els habitants de Càpua el 840 Fou el centre d’un gastaldat del ducat de Benevent, regit des del s VII per comtes longobards Formà part del principat de Salern quan aquest se separà de Benevent 847, i fou erigit en principat de Càpua , independent, per Atenolf I, comte de Càpua, quan aquest s’apoderà de Benevent 900 El 1059, el normand Ricard Drengot, comte d’Aversa, fou investit del principat pel papa després de l’expulsió del darrer príncep longobard Landolf VI El 1134 se sotmeté a Roger II de Sicília Ocupat en part pels catalans el 1282, pel…

La capital és Perusa Comprèn les províncies de Perusa i de Terni Enclavada en plena serralada apenina, és constituïda per la conca alta i mitjana del Tíber, la vall del qual separa la zona apenina, a l’E, més alta monts Sibillins, 2 478 m, de la subapenina, a l’W, amb altituds més modestes El clima és submediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 13,4°C Les escasses possibilitats econòmiques la fan una de les regions menys poblades 96,8 h/km 2 1993 D’economia bàsicament agrícola, el 66% del territori és dedicat al conreu Predominen els cereals blat, la vinya i les oliveres també hi ha…

Presenta la forma d’un embut de 33km de llargada, amb 3km d’amplada a la banda nord i 16 a la meridional Ha representat sempre un perill per a la navegació, que fou ja exemplificat míticament pels antics Escilla i Caribdis

La part antiga de la ciutat separa la llacuna anomenada Mare Piccolo del Mare Grande que és ja la mar Jònica, amb el qual aquella es comunica per canals És un port comercial i marítim molt important, i seu arquebisbal Colònia de la Magna Grècia fundada pels espartans segle VIII aC, esdevingué una de les ciutats més riques i poblades de la Mediterrània Conquerida per Roma 272 aC, el 125 aC es convertí en colònia romana Colonia Neptunia , bé que conservà durant molt temps la seva empremta grega Conquerida pels gots el 549, passà, successivament, a les mans dels longobards, de l’…

Comprèn el sector oriental de la regió administrativa de l'Emília-Romanya i s’estén al S del riu Reno fins a la vall del riu Tavollo, que la separa de les Marques Participa de la naturalesa de l’ Emília, a excepció del SW, que correspon a la dorsal apenina la resta és una plana constituïda per alluvions quaternaris i drenada per nombrosos rius que corren parallels a l’Adriàtica, on presenta una costa rectilínia, uniforme i plana La riquesa de la Romanya és bàsicament l’agricultura s’hi destaquen els conreus de fruiters, que l’han posada a l’avantguarda d’aquests productes hom també conrea la…

La formen una sèrie d’altiplans calcaris, on abunden les formacions càrstiques

És formada per dos nuclis urbans diferents la Gaeta pròpiament dita, al SE, i Elena, al NW És un port de pesca Hi ha indústria derivada de l’activitat pesquera, construcció d’embarcacions lleugeres i indústria del vidre L’antiga Caieta dels romans fou celebrada pel seu port i per les seves villes, entre les quals la de Ciceró i les de diversos emperadors Depengué de Fòrmia, però després de la destrucció d’aquesta 874 adquirí més importància Al segle IX esdevingué bisbat i cap d’un ducat, que s’independitzà de l’imperi Bizantí El 1140 passà a formar part del regne de Sicília i fou una de les…