Resultats de la cerca

És nucli d’indústria tèxtil, del vidre, mecànica i del calçat A la ciutat vella hi ha el Palazzo Sforza 1775-82 i el castell anomenat Rocca s XIV

Situada a la dreta del Ticino, és el centre de la indústria del calçat més important d’Itàlia també hi ha indústries mecàniques i tèxtils Famosa antigament per les manufactures de seda, els Sforza, que hi tenien una villa de caça, construïren la Piazza Ducale, porticada, i ampliaren l’antic Castello Visconti s XV

Centre de comerç i comunicacions manufactures de majòliques, indústries tèxtils i alimentàries Bisbat catòlic Palau ducal s XV-XVI, castell s XV i Villa Imperiale s XV Al museu, hom guarda peces de la millor ceràmica feta al país L’antiga Pisaurum es convertí en colònia romana el 184 aC Possessió bizantina, passà, amb la donació de Pipí, a domini pontifici Després, en foren senyors els Malatesta des del 1285, els Sforza des del 1445, Cèsar Borja 1500-03, els Della Rovere, ducs d’Urbino des del 1512, i del 1631 al 1860 formà novament part dels Estats Pontificis

Situada al sud de Pavia, a la zona de contacte entre els Apenins Lígurs i la plana del Po, és un centre comercial de productes agrícoles vinya, fruiters, farratge, cereals i industrials indústries alimentàries, tèxtils, metallúrgiques i mecàniques i un important nus de comunicacions Correspon al centre lígur d' Iria , arruïnat ja en època romana La ciutat actual renasqué al segle X entorn del castell, que fou senyoria dels Visconti i dels Sforza Conserva l’església de Sant'Ilario segle XII i la catedral de San Lorenzo segle XVII El castell actual fou remodelat al segle XIV

Té indústries tèxtils, metallúrgiques i del paper Ciutat romana, tingué una importància rellevant durant l’edat mitjana Disputada entre els Sforza i l’Església, el 1445 passà als Estats Pontificis, fins a l’ocupació francesa, el 1797, que fou signat el tractat de Tolentino entre Napoleó i Pius VI, el qual renuncià a Avinyó, el comtat Venaissí i les legacions de Bolonya, Ferrara i Ravenna El 1815 Gioachino Murat hi fou derrotat pels austríacs La ciutat conserva restes de les muralles del s XIII El monument més important és la basílica de San Nicola del s XIII, amb retocs d’època…

És situada a uns 30 km de l’Adriàtica i a uns 265 m d’altitud, a la confluència del Vezzola amb el Tordino Té adoberies, indústries tèxtils i fabricació de majòliques Corresponent a l’antiga Interamnia , a l’edat mitjana fou unida al ducat de Spoleto i després al de Pulla, i governada més tard pel bisbe Durant els s XIV i XV fou escenari de lluites entre diverses famílies En poder de Francesco Sforza 1438-43, passà després a Alfons el Magnànim i al regne de Nàpols Conserva diversos monuments la catedral del s XII, ampliada al XIV, el palau episcopal del s XIV, però refet…

És situada a la Riviera de Ponent, en una curta plana a la desembocadura del Letimbro Deu la seva importància al port de mar, actualment el segon de la Ligúria després de Gènova Centre comercial carbó, oli mineral, ferro, manté una gran indústria siderúrgica, mecànica, d’adobs i de productes alimentaris Antiga Savo dels lígurs, fou devastada pels longobards segle VII A la fi del segle X, juntament amb Vado, formava part de la marca dels Aleramici de Montferrat Després de successives dependències Gènova, França, els Sforza, etc, fou convertida 1528 en una simple fortalesa de…

Situada a la vora del riu Adda, és un centre agrícola destacat Té indústria tèxtil llana, alimentària mantega, formatge, de cristall i de maquinària agrícola Antiga Laus Pompeia , al s IV esdevingué seu d’un bisbat poderós, enfrontat repetidament amb el de Milà el 1110 fou destruïda pels milanesos Reconstruïda per Frederic Barba-roja 1158, gibellins i güelfs s’hi alternaren en el govern El 1454 hi fou signada la pau entre Francesc I de Milà i Venècia s’hi consolidava la situació del primer al tron de Milà, Bèrgam i Brescia eren restituïdes a Venècia i s’iniciava una política d’equilibri entre…

Situada a 297 m d’altitud, al vessant nord de la Sila, prop de la mar Jònica Arquebisbat Fou una de les principals ciutats bizantines de la Itàlia meridional entre els segles VIII-XII Al segle XV rebé d’Alfons el Magnànim el títol de principat i fou successivament cedida a diverses famílies Ruffo, Sforza, Aldobrandini, Carafa, Borghese L’església de San Marco segle IX-X, construïda damunt una roca, a l’extrem de la ciutat, de planta quadrada i amb cinc cúpules i tres absidioles, és el monument bizantí més antic L’església de San Bernardino és d’estructura gòtica refeta en època barroca La…

És a la vora del Po, a la fèrtil plana alluvial, de la qual és el centre comercial blat, civada, arròs i llegums Té indústria alimentària, mecànica i tèxtil Centre de fabricació d’instruments musicals de corda, des del s XVI han estat molts els grans mestres que hi han tingut els tallers els Amati, els Guarneri, els Malpighi i els Stradivari Els principals monuments arquitectònics de la ciutat són els de la plaça del Comune la catedral, destruïda per un terratrèmol el 1117 i reconstruïda a partir del s XII en estils romànic, gòtic i renaixentista, amb el Torrazzo s XIII, el campanar més alt d…