Resultats de la cerca
Es mostren 3016 resultats
Urtx
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació L’antic municipi d’Urtx de 15,1 km 2 es va unir el 1969 amb el de Queixans Aquest nou terme municipal fou anomenat oficialment Fontanals de Cerdanya, d’acord amb una proposta dels municipis interessats L’espai geogràfic d’ambdós antics termes i el seu desenvolupament històric són similars S'estén pels vessants del Tossal Rodó 1751 m i de les Roques Altes 1776 m, des del cim dels quals es domina la vall d’Alp fins a l’altura del barranc de Saltèguet Per aquest declivi fins al Segre s’escorren els torrents de les Pereres, de Queixans, de la Malura i de les Deveses o d’…
Oral
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Kazakhstan Occidental, al Kazakhstan.
Situada a la riba dreta del riu Ural, té indústria metallúrgica, alimentària, de la pell i del cuir i de maquinària Té també un institut agrícola i escoles especialitzades Fou fundada pels cosacs, al s XVII, amb el nom de Jaizkij Gorodok, que conservà fins el 1775
Ural
Riu
Riu de Rússia i el Kazakhstan, entre els Urals i la depressió de la Càspia (2 428 km de longitud i 237 000 km2 de conca).
Neix a la serralada d’Uraltau, als Urals meridionals, i desguassa a la mar Càspia, prop de Gurjev, després d’haver-se dividit en dos braços És glaçat del novembre al març Els afluents principals són l’Or’ i l’Ilek per la dreta, i el Sakmara per l’esquerra Passa per les ciutats de Magnitogorsk, Orsk, Orenburg, Ural’sk i Gurjev És navegable des d’Ural’sk Hi ha pantans, amb centrals hidroelèctriques, prop de Magnitogorsk i d’Ural’sk
Ucayali
Riu
Riu del Perú (2 200 km).
S'origina prop de Raymondi per la unió dels rius Apurímac i Urubamba, que neixen al sector meridional dels Andes peruans Conflueix amb el Marañón, per a formar l’Amazones, prop de Yucuruche Entre els afluents principals destaquen el Pachitea i el Blanco És navegable aigües avall de Pucallpa
Ucayali
Divisió administrativa
Departament del Perú.
La capital és Pucallpa 220 866 h est 1998
Tutupaca
Volcà
Pic volcànic dels Andes, al S del Perú, que forma part de la Cordillera Occidental (5 800 m).
depressió de Turgaj
Depressió
Depressió de l’Àsia Central, a la República del Kazakhstan.
Constitueix el límit nord de la depressió de Turan És drenada pel Turgaj i per l’Ul’kajak Té diversos llacs
Virú
Vall
Vall de la zona costanera septentrional del Perú, centre de diverses cultures precolombines.
Les més antigues ~500-350 aC, conegudes també amb el nom dels jaciments principals Salinar, Gallinazo, etc, es caracteritzen per una ceràmica rústica amb decoració modelada i pintada en negatiu, per la metallúrgia de l’or i l’argent i per la construcció de grans temples piràmide amb totxanes Posteriorment s’hi estengueren les cultures mochica 350-600, tihuanaca ~1000, chimú 1000-1440 i inca 1440-1532
Viliella
Poble
Poble (1.550 m alt.) del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), a la dreta de la vall de la Llosa, dalt del vessant format per la morena terminal de l’antiga glacera, vora el torrent de Viliella (afluent, per la dreta, del riu de la Llosa).
L’església parroquial Sant Sebastià, antigament Sant Martí era possessió, al segle X, del monestir de Ripoll El castell , o roca, de Viliella existia ja al segle XIII el 1305 era posseït per Arnau Despuig, i el 1355 per Jaume Cadell Formà part de la baronia de Lles
Vilella
Caseria
Caseria del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al peu del Cadí, a l’inici del pla de Talló.
El lloc de Vilella és esmentat el 839 dins la parròquia de Santa Maria de Talló