Resultats de la cerca

Excavat en bona part 1927-28 sota la direcció de Lluís Pericot i d’Isidre Ballester i Tormo, pot ésser pres com a prototip de la primera fase ibèrica ss V i IV aC fou destruït i abandonat a la segona meitat del s IV aC Entre les troballes més importants, conservades al Museu de Prehistòria de València, cal destacar el plom de la Bastida , placa amb inscripció en alfabet ibèric meridional o subibèric, dit també turdetà, cas molt rar en territori valencià Des del 1990 s’hi realitzaren treballs importants de consolidació i restauració També s’hi dugueren a terme alguns…

Provisionalment pot ésser considerat de la segona fase ibèrica s III-I aC A la part baixa del tossal, arran de la cala, hi ha vestigis d’un altre poblat ibèric, potser una mica més antic

Datat entre el 200 aC i el 600 dC, hom hi distingeix un temple en forma de ferradura i un santuari de pedra Les escultures de pedra i la ceràmica, abundants, recorden les de la cultura de Tiahuanaco

Les més antigues ~500-350 aC, conegudes també amb el nom dels jaciments principals Salinar, Gallinazo, etc, es caracteritzen per una ceràmica rústica amb decoració modelada i pintada en negatiu, per la metallúrgia de l’or i l’argent i per la construcció de grans temples piràmide amb totxanes Posteriorment s’hi estengueren les cultures mochica 350-600, tihuanaca ~1000, chimú 1000-1440 i inca 1440-1532

La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que…

En un dels tossals que el dominen —el tossal de Manises— fou bastit un poblat ibèric Entre aquest tossal i la platja estava situada una necròpoli ibèrica dita necròpoli de l’Albufereta d’Alacant , identificada erròniament amb Lucentum , corresponent a la primera fase s IV-III aC de la ciutat que hi hagué al tossal de Manises els materials són guardats al Museu Provincial d’Alacant Al llarg de la platja s’ha format modernament un centre turístic l’Albufereta

S'hi conserven les restes d’una ciutat ibèrica, després romana, excavades en part des del 1932 Els materials més antics s V-IV aC són, en bona part, coneguts a través de la necròpoli de l'Albufereta d’Alacant La romanització no canvià, bàsicament, l’estructura urbana, i esdevingué ciutat, amb la categoria, probablement, de municipi Desparegué com a nucli important durant la crisi de mitjan s III Els noms ibèric i llatí no són coneguts, i és errònia la identificació amb Lucentum

És a la costa centre-septentrional del país, a l’esquerra del riu Supe Datada al període arcaic o preceràmic tardà 3500-1800 aC, està formada per 32 conjunts arquitectònics de grandària i funcions diverses que cobreixen una superfície de 66 ha, entre els quals hi ha 6 construccions piramidals, diferents temples, magatzems, sectors residencials, amfiteatres, places públiques i altars, cosa que fa evident l’elevat grau de desenvolupament social i econòmic assolit en aquest període L’any 2009 fou declarada Patrimoni de la Humanitat

Era a la zona de confluència del Segre amb l’Ebre Ha estat identificada amb Riba-roja, Mequinensa i, darrerament, amb la vall d’Utxesa Hom suposa que encunyà les monedes ibèriques que duen la inscripció Otobesken

Situació i presentació El municipi de Ripollet, situat dins la Depressió Prelitoral, confronta al N amb el municipi de Barberà del Vallès a l’E i al S amb Montcada i Reixac, amb el qual terme fa, en part, de límit el riu Ripoll, i a l’W amb Cerdanyola del Vallès El pla de Ripollet, d’origen quaternari com tota la depressió, té una altitud mitjana d’uns 70 m, i la part més elevada és un turonet de 131 m al límit amb Barberà als Pinetons s’atenyen els 90 m d’altitud Travessa el terme de NW a SW el Ripoll El riu Sec voreja el límit meridional amb Cerdanyola i conflueix…