Resultats de la cerca

Situació i presentació Tot ell són terres planes que davallen suaument des del peu de la serra d’Almenara, que queda al N Situat a l’extrem NE del Pla d’Urgell, és constituït per dos sectors de dimensions molt igualades Per una banda, el terme rural de Tornabous és un rectangle estirat en direcció NE-SW, envoltat pels termes de Puigverd d’Agramunt, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Anglesola i Tàrrega L’altre sector és l’enclavament de Tarròs, que comprèn els termes rurals de la Guàrdia d’Urgell i del Tarròs, i constitueix una llenca allargada que s’estira en la mateixa direcció, entre els…

A l’W s’aixeca la serra del Migdia el Cavall, 711 m alt i, al S, el tossal Gros 518m, la penya Blanca i el tossal del Port els Fondos i el Toll de Morell representen la part més planera, on corre el riu a uns 100 m alt Fora d’algunes pedreres, l’economia és exclusivament agrària cítrics i horta a les 80 ha de regadiu, i oliveres i ametllers a les 180 ha de secà Hi ha unes 250 ha de pastures o ermàs La població tendeix a reduir-se, malgrat que darrerament s’ha estabilitzat El poble 289 h agl 2006, tormosins 127m alt és al sector de contacte entre el pla i la muntanya L’església parroquial és…

És accidentat per alguns tossals serra de Soldetes, 402 m, i tossal Gros, al N Peratella, a l’W Als terrenys baixos, predominantment margosos, s’encaixen els barrancs dels Passos i Roig, que desemboquen a la mar a la rada de Moraira Entre Soldetes i el tossal Gros el barranc de Teulada , afluent del riu de Gorgos, ha obert un congost la Garganta, aprofitat pel ferrocarril d’Alacant a Dénia i per la carretera De les 1 745 ha de secà, 1 500 són dedicades al conreu de vinyes, 500 de les quals són per a panses A més, cal afegir 61 ha d’ametller El procés demogràfic, que culminà el…

És extensa heretat que s’estén fins a la plana amb moltes terres de regadiu i que antigament havia tingut la categoria de terme

El nucli històric es formà entorn del castell del Talladell del qual no resta cap vestigi i de l’església, al carrer de Dalt, i pendent avall s’anaren configurant els carrers de Sant Pere i del Forn un eix transversal anava des de la meitat de la costa del Vall fins al de Sant Pere, tot ell cobert, i després de pujar un quants metres travessava, també cobert, entre l’església i la rectoria fins al carrer del Forn Fins al segle XVIII hom suposa que era murallat o clos, el perímetre del qual devia partir del carrer de Dalt cap al Cantonet, darrere les cases del carrer del Forn, servint de…

La capital és Tacna

Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al N, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al N, per la serra de Montclar i, al S, per la serra d’Almenara Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada