Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Tièrs
Ciutat
Ciutat de l’Alvèrnia, Occitània, al departament de Puèi Domat, França, a l’E de Clarmont d’Alvèrnia.
És un centre especialitzat en els treballs del ferro hi ha un museu d’aquesta especialitat navalles, instrumental quirúrgic, peces d’armes, etc Cal esmentar les esglésies de Sant Genís ssXI-XII i del Mostier ssX-XI, pertanyent a una antiga abadia benedictina
Sankt Pölten
Ciutat
Capital del land de la Baixa Àustria, Àustria, a l’W de Viena.
És centre cultural, bisbat catòlic i, juntament amb la seva demarcació, gaudeix d’un estatut peculiar Indústries de maquinària, plàstics i paper Monestir benedictí el 760, fou del 1700 al 1780 un dels principals centres del barroc, estil plasmat en la catedral de fàbrica romànica, en la casa de la ciutat i en moltes altres esglésies i construccions
Salzburg
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital del land de Salzburg, Àustria.
Situada a la vora del Salzach, la ciutat antiga s’aixeca a la riba esquerra del riu, al peu del Mönchsberg, coronat pel castell de Hohensalzburg s XI, i conserva el seu tipisme en les cases i els carrers La ciutat nova s’ha desenvolupat a l’altre costat del riu i el seu creixement ha tingut lloc principalment en el període d’entreguerres És un centre comercial i cultural molt important, lligat sobretot a una gran vocació musical unida al record de Mozart Té algunes indústries de mecànica de precisió, tèxtil, alimentària, química, etc Bisbat catòlic Centre d’ensenyament superior…
Tarba
Ciutat
Ciutat de Gascunya, Occitània, capital de la regió de Bigorra i del departament d’Alts Pirineus, França.
Situada a la riba esquerra de l’Ador, és centre d’una plana rica, dedicada tradicionalment a la cria de cavalls posteriorment, de bovins La ciutat ha adquirit modernament una gran importància industrial la tradicional fabricació d’armes i la indústria del cuir, i les modernes foneries i construccions elèctriques, mecàniques i aeronàutiques Té escola d’enginyeria i aeroport Bisbat des del s V Turba i centre del comtat de Bigorra, conserva la catedral s XIII-XV i les esglésies de Sant Joan i Santa Teresa, que conserven elements del s XIII Romanen només algunes ruïnes del castell…
Perigús
Ciutat
Ciutat d’Aquitània, Occitània, capital de la comarca del Perigord i del departament de Dordonya, França.
Mercat comarcal i fabricació de tèxtils, de sabates i de material ferroviari Destaquen les activitats terciàries administratives, comercials, d’ensenyament, etc i industrials Bisbat catòlic L’antiga Vesunna Petricoriorum fou capital del comtat del Perigord, pertangué a Anglaterra del 1360 al 1369, i al s XVI fou un fogar del protestantisme francès De la seva prolongada història, conserva restes galloromanes muralles, temple, d’un amfiteatre romà del s III i un bon nombre de cases d’estil romànic, gòtic i renaixentista La catedral de Sant Front s XIII i l’església de Sant Esteve s XI-XII són…
Albi
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, capital de l’Albigès i del departament francès del Tarn, vora el riu d’aquest nom.
Centre agrícola i comercial de l’Albigès, s’hi concentren indústries metallúrgiques i tèxtils Explotacions d’hulla, calç i ciment Entroncament de carreteres Antiga civitas romana, al s V fou seu d’un bisbat, i a l’època carolíngia, centre d’un comtat que, convertit en vescomtat, passà a formar part del de Tolosa al segle XI Esdevingué el focus principal de l’heretgia albigesa, del nom de la ciutat, que provocà la violenta croada de 1212-13 L’any 1249 fou incorporada a la corona de França El seu conjunt monumental inclou l’anomenat Pont Vell segle XI sobre el Tarn l’església de Sant Salvi…
Angulema
Ciutat
Ciutat de Guiena, Occitània, al departament francès de Charente, vora el Charente.
Ciutat ben comunicada, per ferrocarril i carretera, amb Bordeus i port fluvial vora el Charente, que faciliten la seva funció com a centre agrícola i industrial foneries, motors elèctrics, saboneries i fàbriques de paper La catedral de Sant Pere, del s XII, és un exemple típic del grup d’esglésies romàniques d’influència bizantina i amb cúpules, pròpies del sud-oest de França en aquest cas la nau és coberta amb tres cúpules, i el creuer amb una llanterna coronada d’una quarta cúpula al costat nord s’enlaira el bell campanar, també romànic, de 59 m d’alçària L’església fou…
Bordeus
© Laura Martínez Ajona
Ciutat
Ciutat de la Gascunya, Occitània, capital del departament de la Gironda i de la regió administrativa de la Nova Aquitània, França, a la vora del riu Garona.
Gaudeix d’un clima oceànic, amb una temperatura mitjana anual de 12,9°C i una pluviositat de 1137 mm Centre industrial i comercial refineries d’oli i de sucre, indústria metallúrgica i química i refineries de petroli i drassanes El port, el sisè de França, a l’estuari de la Garona, importa carbó, fosfats, fusta tropical i del nord, cacauets, oli i sucre, i exporta vins i productes manufacturats Centre d’ensenyament superior Universitat de Bordeus, fundada el 1441 És un nus ferroviari i de carreteres i té aeroport internacional Entre els monuments hi ha les restes de l’amfiteatre romà segle…
Viena
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Àustria i del land de la Baixa Àustria, té un estatus de land independent.
És situada al sector més oriental del país, a la zona de contacte entre l’extrem oriental dels Alps i la plana Pannònica, a l’encreuament de les vies naturals entre el N d’Europa i l’Adriàtica Antiga plaça forta sobre una baixa terrassa d’un braç del Danubi, el Donaukanal, i a la confluència del petit afluent, el Wien, per la seva situació geogràfica fou elegida, al segle XVI, pels Habsburg com a residència, fet que determinà el seu futur desenvolupament, que ha estat unit a les condicions polítiques El període de màxim creixement correspon a la segona meitat del segle XIX dels 440000 h que…
Marsella
Ciutat
Ciutat i port de Provença, Occitània, a la costa mediterrània, capital del departament de les Boques del Roine i de la regió de Provença-Alps-Costa Blava, França.
Emplaçada al peu d’un amfiteatre de turons calcaris, la posició geogràfica de Marsella, situada al golf del Lleó, és una de les millors de la conca de la Mediterrània occidental És prop del delta del Roine, la vall del qual, prolongada cap al N per la del Saona, s’obre cap a les planes de la conca de París i cap a la regió del Mosa i la vall del Rin L’increment de la funció portuària, unit al gran desenvolupament industrial de les àrees annexes, ha impulsat el creixement demogràfic de l’aglomeració marsellesa, que de 195300 h el 1851 passà a 491200 el 1901 i a superar l’1000000 a finals de…