Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Acre
CC0
Ciutat
Ciutat i port d’Israel, situada a la plana costanera que voreja la badia de Haifa.
Al sud de la ciutat antiga ha estat creada l’àrea industrial anomenada Ciutat de l’Acer d’Acre El port és un centre pesquer Fou conquerida pels àrabs el 638 Durant la primera croada 1104 fou ocupada pels cavallers de Sant Joan i convertida, amb el nom de Sant Joan d’Acre, en el baluard dels croats a Terra Santa i el port principal relacionat amb l’Occident cristià Saladí la conquerí el 1187 en l’ofensiva islàmica contra els croats Esdevingué novament cristiana durant la tercera croada 1191 El 1269 hi arribaren Pere Ferrandis i Ferran Sanxís, únics continuadors de la…
Tarṭūs
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa de Tarṭūs, Síria, situada entre Latakia i Trípoli, davant l’illa d’Arwād, és centre agrícola i port pesquer.
Antiga Antàrados fenícia, fou anomenada Constantina 346 i posteriorment Tortosa pels croats, que la conqueriren sota el comandament de Guillem II de Cerdanya i del seu oncle Ramon IV de Tolosa 1101 Plaça forta dels templers, que hi resistiren l’atac de Saladí 1188, fou represa pels musulmans 1291 Hi resten la fortalesa croada, les muralles i la catedral gòtica, convertida després en mesquita És centre agrícola i port pesquer
Betlem
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de Palestina, a la Cisjordània ocupada per Israel, 8 km al S de Jerusalem.
Els recursos econòmics són l’agricultura, l’artesania i el turisme Segons el llibre de Samuel, fou la vila natal de David Els evangelis de Mateu, Lluc i Joan la designen com el lloc on nasqué Jesús Constantí I hi féu construir la basílica de la Nativitat, que fou restaurada per Justinià i, més tard, dividida entre els armenis, els grecs i els llatins Conquerida 1099 per Godofred de Bouillon durant la primera croada, l’any 1110 esdevingué seu episcopal Reconquerida pels musulmans el 1187, el 1917 fou ocupada pels britànics Arran de l’armistici del 1948 passà a formar part de…
Sant Joan d’Acre
Ciutat antiga
Nom medieval de la ciutata palestina d’Acre d’ençà que a la primera croada (1104) fou ocupada pels cavallers de Sant Joan.
Damasc
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de Síria, que constitueix un muḥāfaẓa independent i a la vegada fa les funcions de capital del muḥāfaẓa homònim.
És a l’extrem occidental del desert de Síria, al peu del mont Qāsyūm, prop de les falles orientals de l’Antilíban, en un fèrtil oasi, el Guta, regat pel riu Baradā La ciutat, voltada d’hortes de fruiters, amb una zona intermèdia de cereals i oliveres, és una important cruïlla de camins que la convertí en un florent centre comercial entre Orient i Occident Poc temps després de la independència, la ciutat tenia 303952 h, i d’aleshores ençà ha crescut molt ràpidament, a raó del 5,5% anual Té famoses indústries artesanes tapissos, objectes de metall i fusta i perfums, però també s’hi han…
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…
Palestina
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria. També és anomenada Terra Santa. El nom es relaciona amb els antics filisteus. Actualment està repartida entre els estats d’Israel i de Jordània.
La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S, la vall del Jordà la divideix en dues parts Cisjordània a llevant, fins a la Mediterrània, i Transjordània a ponent, fins al desert de Síria Al S de la mar Morta, la plana de l’‘Araba continua aquesta divisió fins al golf d’‘Aqaba o d’Elat Transjordània presenta una sèrie de valls en direcció EW, fins a la depressió del Jordà, mentre que Cisjordània es caracteritza per la cadena muntanyosa que la travessa en direcció NS al centre del país Samaria,…