Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Melbourne
Ciutat
Capital de l’estat de Victòria, Austràlia, segona ciutat del país.
És situada a la riba nord de la badia de Port Phillip, en una zona subtropical Fundada el 1835, del 1901 al 1927 fou la capital del país Gran nucli urbà, agrupa més del 71,1% de la població total de l’estat Hi ha universitat El seu port és el segon del país, gràcies a l’intens tràfic comercial Hi ha moltes indústries als voltants de la ciutat químiques, aeronàutiques, elèctriques, del paper, conserveres i de teixits És un nus de comunicacions, i té aeroport Essedon
Nova Gal·les del Sud
Divisió administrativa
Estat del SE d’Austràlia.
La capital és Sydney D’E a W, hi ha quatre regions plana litoral, Highlands —que culminen a les Blue Mountains en el Kosciusko 2 230 m—, vessants occidentals dels Highlands i planes occidentals formades per la conca del Darlins i una part de la del Murray El clima és temperat, més calorós i sec a l’W És l’estat més poblat d’Austràlia el 35% del total, amb una forta concentració a la costa, on hi ha la capital, que agrupa el 60,7% de la població de l’estat, i altres ciutats importants, com Newcastle i Wollongong Els conreus només cobreixen un desè de la superfície blat, canya de sucre, cotó,…
Tasmània
L’illa de Tasmània, al sud-est d’Austràlia
© Corel Professional Photos
Illa
Divisió administrativa
Illa i estat del SE d’Austràlia.
La capital és Hobart Les seves costes són mot retallades Formada per un altiplà central 1 545 m al Cradle, abundant en llacs, les planes es limiten a les valls dels rius Derwent, Tamar i certes àrees costaneres El clima és oceànic temperat, amb pluges abundants, sobretot a l’W El bosc cobreix gairebé tota l’illa, i és explotat per a fusta i per a l’obtenció de pasta de paper i paper Burnie, Devonport, Wesley Vale Poc poblada 7 h/km 2 est 1993, el 55% de la població s’agrupa a la capital i a Launceston Els conreus ocupen dues cinquenes parts de la superfície cereals, horticultura i fruita…
Vilanova del Camí
Aspecte de Vilanova del Camí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, a banda i banda de l’Anoia, aigua avall d’Igualada, al centre de la conca d’Òdena.
Situació i presentació El terme municipal de Vilanova del Camí, dit també popularment Vilanoveta del Camí, té 10,3 km 2 i és situat al SE de la ciutat d’Igualada, amb la qual el poble de Vilanova del Camí, cap de municipi, forma pràcticament un continu urbà Limita amb el terme d’Igualada i d’Òdena N, la Pobla de Claramunt E i S, Carme S, Orpí SW i Santa Margarida de Montbui W El terme descriu una singular llenca vers el NE, per on passa l’antiga carretera N-II, de Lleida a Barcelona, on hi havia l’hostal del Porc, a l’indret de Can Vila El sector septentrional forma part de la vall de l’Anoia…
Sant Martí de Tous
Sant Martí de Tous amb el castell dominant, al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, al SW de la conca d’Òdena, accidentat pels contraforts nord-orientals de la serra de Queralt.
Situació i presentació El terme municipal de Sant Martí de Tous, dit també simplement Tous, de 39,20 km 2 , limita amb Argençola i Jorba al N, amb Santa Margarida de Montbui a l’E, amb Santa Maria de Miralles i Bellprat al S i, ja a la Conca de Barberà, amb Santa Coloma de Queralt a l’W Es troba al sector SW de la comarca, ja al límit amb la Conca de Barberà S’estén per un territori accidentat pels vessants NW de la serra de Queralt l’Agulla Grossa, a 867 m d’altitud, s’alça molt a prop del trifini entre Tous, Bellprat i Santa Maria de Miralles, dins aquest darrer terme, en el…
Igualada
Vista aèria parcial del centre d’Igualada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca d’Anoia, estès a l’esquerra del riu Anoia, en el curs mitjà.
Situació i presentació Es situa al centre de la conca d’erosió que rep el nom de la Conca d’Òdena El municipi limita a l’W amb Jorba, al N i a l’E amb el terme d’Òdena, al SE amb Vilanova del Camí, i al S l’Anoia serveix de partió amb el terme de Santa Margarida de Montbui El relleu del terme igualadí és poc accidentat, només trencat per algunes alineacions de turons Una bona part d’aquests relleixos corresponen a afloraments de guixos, que han estat tradicionalment aprofitats per a l’obtenció de calç Quant a les aigües de l’Anoia, malgrat el seu cabal pobre i irregular, han estat aprofitades…