Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Victòria
© Fototeca.cat-Corel
Divisió administrativa
Estat del SE d’Austràlia.
La capital és Melbourne Consta d’una plana litoral interrompuda per suaus ondulacions, una zona muntanyosa 1 000-2 000 m, al S de la Great Dividing Range, i al N la plana del Murray Té un clima temperat humit al litoral i més sec a l’interior Malgrat que només té 19,7 h/km 2 1995, és l’estat més dens d’Austràlia Gairebé les tres quartes parts de la població es concentren a la capital Hom hi conrea blat i civada, amb rendiments molt elevats A les ribes del Murray el regadiu permet el conreu de taronges i vinya És un productor important de fruita en conserva, destinada a l’exportació, i de…
Gran Desert de Victòria
Desert
Vasta extensió desèrtica del centre-sud d’Austràlia, situada entre la serralada de Musgrave (N) i la plana de Nullarbor (S).
Ocupa una gran part dels estats australians d’Austràlia Occidental i Austràlia Meridional
Adelaide
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat
Capital de l’estat d’Austràlia Meridional, Austràlia, vora el riu Torrens.
Centre comercial d’un hinterland productor de fruita, blat, vi i llana, posseeix també indústria tèxtil i plàstica Seu de la University of Adelaide i de la Flinders University of South Australia L’àrea urbana inclou Port Adelaide, amb indústries químiques i de maquinària agrícola, que és la sortida de la ciutat a la mar Fou fundada el 1835 pels colons de la South Australian Association, de Wakefield
Geelong
Ciutat
Ciutat de l’estat de Victòria, al S d’Austràlia.
És situada a la badia de Corio, sector occidental de la badia de Port Phillip, i a la vora del riu Barwon, al SW de Melbourne Té port, és un centre comercial agrícola i de la llana i un nucli industrial Té refineria de petroli
Gippsland
Regió
Regió de l’estat de Victòria, al SE d’Austràlia.
És una vasta depressió que s’estén d’est a oest fins a la badia de Port Phillip i constitueix l’orla marítima dels Alps Australians Conreus diversos lignits
Melbourne
Ciutat
Capital de l’estat de Victòria, Austràlia, segona ciutat del país.
És situada a la riba nord de la badia de Port Phillip, en una zona subtropical Fundada el 1835, del 1901 al 1927 fou la capital del país Gran nucli urbà, agrupa més del 71,1% de la població total de l’estat Hi ha universitat El seu port és el segon del país, gràcies a l’intens tràfic comercial Hi ha moltes indústries als voltants de la ciutat químiques, aeronàutiques, elèctriques, del paper, conserveres i de teixits És un nus de comunicacions, i té aeroport Essedon
Ballarat
Ciutat
Ciutat d’Austràlia, a l’estat de Victòria, al peu del Great Dividing Range (75 210 h [1987]).
És nucli industrial construccions mecàniques, paper, teixits i un centre miner amb importants jaciments d’or Nus de ferrocarrils
Puigdefrancor
Nucli
Antic nucli de poblament i vil·la rural del municipi de Camprodon (Ripollès), dins l’antic terme de Freixenet de Camprodon, a l’interfluvi del torrent de la Boixeda i del Ritortell, esmentat des del 904.
El comte Guifré II de Besalú en cedí el domini al monestir de Sant Pere de Camprodon 952 El nom primitiu és Pugna francorum , cosa que ha fet suposar que els francs obtingueren en aquest lloc una victòria
Alps Australians
Serralada
Nom donat a la part meridional de la Great Dividing Range.
àrea que comprèn l’E de l’estat de Victòria i el SE del de Nova Galles del Sud, en una longitud d’uns 320 km És una cadena herciniana, aixecada al Terciari, que s’estén en direcció NE-SW Inclou els pics culminants de la Great Dividing Range Kosciusko, de 2 230 m, i Bogong, de 1 986 m Les precipitacions, fortes i contínues tot l’any, alimenten els principals rius del país, que neixen en aquesta serra Murray, Murrumbidgee i Snowy, entre d’altres, on es concentren les centrals hidroelèctriques més importants És un centre d’esports d’hivern
coll d’Ares
Collada
Depressió de la serralada que separa les conques del Ter i del Tec, al límit del Ripollès i del Vallespir, entre el Montfalgars i el puig de Montesquiu (1.527 m).
A l’edat mitjana hi havia, al vessant septentrional, l’hospital del Colldares Des del 1963 és un dels passos de la frontera francoespanyola hi passa la carretera de Camprodon a Prats de Molló, la construcció de la qual, gairebé acabada el 1936, estigué interrompuda durant més de vint-i-cinc anys i no entrà en servei fins el 1963 Després de la victòria franquista a la Guerra Civil espanyola, prop de 100000 republicans, militars i civils, s'exiliaren a França pel coll d'Ares fins a Prats de Molló, des d'on, després de ser internats en un camp de presoners, es dispersaren Els…