Resultats de la cerca
Es mostren 413 resultats
illa d’Amat
Geografia històrica
Nom amb què fou denominada l’illa de Tahití, en 1772-76 en passar al domini hispànic a conseqüència de l’expedició promoguda pel virrei del Perú, Manuel d’Amat i de Junyent.
Tahití
Tahití
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa d’Oceania, a l’arxipèlag de la Societat, a la Polinèsia Francesa.
La ciutat més important és Papeete Consta de dues parts formades per masses volcàniques antigues unides per un estret istme Culmina al NW a l’Orohena 2241 m L’envolta una barrera corallina Sotmesa a la influència moderadora dels vents del SE, té un clima temperat i una vegetació exuberant La població s’agrupa a les costes Conreus de cocoters a la costa, bananes i vainilla als vessants Els conreus tradicionals i la pesca són la base de l’alimentació La copra i el turisme són les riqueses principals Habitada per tribus polinèsies de religió animista, que practicaven la pesca, la navegació i…
Polinèsia Francesa
L’illa de Tahaa
Adam Reeder (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Territori francès d’ultramar, format per un centenar d’illes i illots: Societat, Marqueses, Australs, Tuamotu, Gambier, Clipperton, que ocupen la major part de la Polinèsia Meridional.
La capital és Papeete , a Tahití Són d’origen volcànic o corallí El clima és tropical amb variacions latitudinals Població polinèsia sobretot maoris amb nombrosos mestissos i xinesos i francesos La palmera cocotera és el principal recurs, però hi ha altres conreus cotó, canya de sucre, cafè Pesca i ramaderia en algunes illes Produeixen copra, sucre, rom i objectes de nacre Exporten copra, vainilla Societat, nacre Tuamotu i Societat El Centre d’Expérimentation du Pacifique CEP, per a les experiències nuclears franceses, té polígons atòmics als atols de Fangataufa i Mururoa i ha convertit el…
New Ireland
Illa
Illa de l’arxipèlag de Bismarck, que constitueix una província de Papua Nova Guinea.
La capital és Kavieng 4 600 h 1980 És una illa muntanyosa, d’origen volcànic Producció de cafè i de cacau Fou descoberta el 1616
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
Guarujá
Ciutat
Ciutat de l’estat de São Paulo, Brasil.
Es troba situada a l’illa homònima Turisme
São Luís
Ciutat
Capital de l’estat de Maranhão, Brasil.
Situada a l’illa del mateix nom, a la badia de São José, exporta cotó, principalment Indústries tèxtils cotó, del tabac, del sabó i alimentària
Vitória
Ciutat
Capital de l’estat d’Espírito Santo, Brasil.
Centre comercial i port a la costa de l’Atlàntic, a l’illa homònima, dins la badia homònima, té indústria metallúrgica, tèxtil, del calçat i alimentària És seu arquebisbal Té aeroport
Araguaia
Riu
Riu del Brasil, afluent del Tocantins per l’esquerra (2 640 km).
Neix a la serra de Caiapó, a l’estat de Goiás, i, a mig recorregut, es divideix en dos braços, formant l’illa del Bananal Els seus alluvions són diamantífers i aurífers