Resultats de la cerca

D’origen corallí, no té població estable L’illa més important és Diego Garcia Exporta copra Hi ha bases militars dels EUA i de la GranBretanya

Arran de la Segona Guerra Mundial fou administrat 1941-50 per la GranBretanya Pel juliol del 1960 assolí la independència i formà, juntament amb l’ex-Somàlia Britànica, l’estat de Somàlia

La capital és Hargeisa Ocupa uns 50 000 km 2 i és habitada per prop de 3,5 milions de persones De clima semidesèrtic, l’economia es basa en la ramaderia, els drets cobrats a Etiòpia per l’us del port de Berbera i les divises enviades pels seus emigrants des de l’estranger La població és majoritàriament islàmica i una part important practica el nomadisme Després de la independència de la GranBretanya 1960 fou breument independent però aviat annexada a la Somàlia italiana S'autoproclamà independent el 1991, arran del collapse del règim presidit per Siad Barre, que hi…

Comprèn, en conjunt, uns 500000 km 2 que corresponen al Balutxistan pakistanès i al Balutxistan iranià El país és constituït a l’est per un feix muntanyós que culmina al nord al Takht-i Sulaimān 3441 m i que, interromput per la depressió de Kachhī i el pas de Bolān, continua en direcció S-W amb serralades més baixes La resta de la regió, que forma el racó sud-oriental de l’altiplà irànic, és formada per grans conques endorreiques separades per serralades El clima és subtropical sec de 150 a 350 mm de precipitació, a l’hivern La població és formada per balutxis,…

La geografia El país forma part de l’altiplà somaloetiòpic, que acaba al N en un vorell abrupte parallel a la costa i a l’E en una vasta plana litoral Aquest vorell muntanyós és constituït per la serralada de Golis i els monts Ogo, que culminen en el Surud Ad 2408, el cim més alt del país Les costes, pobres en rades, són baixes, arenoses i rectilínies a l’oceà Índic i rocalloses les del golf d’Aden fins al cap Guardafui Clima molt calorós, amb poca oscillació tèrmica estacional i diürna i una escassa pluviositat menys de 250 mm Les muntanyes del Hawd, regades pel monsó del NE, reben més…

La geografia física Les serralades de l’Iran es divideixen, a partir del nucli muntanyós d’Armènia, en dos sistemes de direcció NW-SE i amb unes altituds de més de 3000 m el que voreja la costa de la mar Càspia d’W a E, amb l’Elburz Demāvand, 5670 m, que es perllonga cap a l’E per les muntanyes de Khorāsān, i el que parteix de l’E de la depressió del llac Urmia i forma una sèrie de serralades, el Zagros, que a través del Kurdistan es dirigeixen cap al S i voregen l’altiplà interior A l’E, les muntanyes del N i del S s’uneixen per una sèrie…