Resultats de la cerca

Prop de la plaça hi ha l’edifici de l’antic mercat central del Born interessant estructura metàllica de la segona meitat del segle XIX, en funcionament fins el 1971, en què fou traslladat La plaça tingué una especial significació en la vida barcelonina del segle XIII al XVII, puix que fou el lloc habitual de tota mena d’actes públics torneigs i justes el primer testimoniatge dels quals data del 1372, festes populars, processons, actes inquisitorials i les fires d’argenteria i del vidre, aquesta darrera per cap d’any El 1706 hi fou erigit un monument a la Immaculada Concepció en commemoració…

El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar…

L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa 1917, que hi té estació Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià

Limitat per la Meridiana i el Besòs, es començà a construir a la primeria dels anys cinquanta Els habitatges són de construcció oficial PMH i privada La presó de dones hi fou construïda el 1954 posteriorment passà a ésser de joves, i al gener de 2009, després d’haver traslladat els interns a la nova presó de la Roca del Vallès, hom en començà l’enderrocament El 1986 hom aconseguí que hi arribés el metro El 1992 hom obrí al trànsit el nus de la Trinitat , connexió viària que uneix les rondes de Dalt i del Litoral i que enllaça amb les autopistes A-7, A-18 i A-19 Al mig del nus hom hi ha…

La capital és Potsdam Correspon aproximadament, a la regió històrica de Brandenburg, si bé l’actual land no incorpora Berlín, que constitueix un land independent El clima és continental moderat, amb 9,6°C de temperatura mitjana anual i una pluviositat de 667 mm l’any La vegetació natural és formada per landes i boscs de pins, però ha estat en bona part substituïda pels conreus És essencialment una regió agrícola patates, sègol, bleda-rave i blat Antigament la producció es basava en les grans propietats dels Junkern , però actualment la reforma agrària les ha substituïdes per…

Centre turístic i nucli industrial motors, indústria electrònica, química, de teixits i de pells Anomenada antigament Buchhorn , rebé el nom actual el 1811, del rei Frederic I de Württemberg

Fabricació d’aparells electrònics, metàllics i de fusta Hi és notable la Johanniskirche, en gòtic tardà La ciutat actual és producte de la fusió, el 1932, de les poblacions de Frohse i Bad Sazelmen

Possiblement Andreas Schlüter intervingué en l’estructuració de l’edifici central Fou ampliat per Georg Wenzeslaus von Knobelsdorff 1740-46, i Karl Gotthard Langhans 1748-90 hi construí el teatre Fou incendiat durant la Segona Guerra Mundial, però ha estat restaurat actualment és seu de diversos museus Donà nom a un antic municipi i actual barri del Berlín Occidental

En el seu estat actual, correspon a tres fases la primera, que encara dóna caràcter al conjunt, és la neoclàssica, amb un programa iconogràfic —escultures i relleus— sobre els diferents nivells de l’amor la segona és romàntica, i només en resten vestigis la tercera és exclusivament jardinera El palau, els orígens del qual es remunten a l’edat mitjana, presenta una façana neomusulmana del segle XIX

Localitat de la rodalia de Bonn, els anys que aquesta ciutat fou capital de la RFA 1949-90, esdevingué residència del president de la república i d’una part del cos diplomàtic Fou annexada a Bonn el 1968 Estació termal Indústria farmacèutica El poble de Godesberg, al peu del castell de Godesburg, passà a constituir, el 1935, l’actual ciutat gràcies a la seva agregació amb d’altres llogarets veïns