Resultats de la cerca

Fundada el 929 per Enric I, esdevingué la capital d’una poderosa marca, i passà a Prússia el 1745 La catedral, gòtica s XIII, conté les tombes dels reis saxons El castell d’Albrechtsburg, de la darreria del s XV, esdevingué seu de la manufactura de porcellana de Meissen Fundada el 1710 per JFBöttger, descobridor a Europa de la fórmula de la porcellana dura xinesa, fou la primera manufactura europea d’aquest tipus de porcellana La primera producció s’inspirà en temes xinesos, però aviat adoptà l’estil rococó, i fabricà especialment bibelots vestits a la moda de l’època El millor…

Vers el 1354 la comunitat s’installà prop del Palau Menor, d’on passaren el 1357 al convent de Sant Pere Màrtir, establert a l’antic mas Bissanya, prop de les Drassanes El 1371 s’establiren dintre la ciutat, a la casa d’en Porta, fins que el 1423 passaren a l’antic convent augustinià de Santa Eulàlia del Camp dels anomenats frares del sac, situat prop de la plaça de Santa Anna, el qual adoptà el nom de Santa Maria de Montsió El convent fou ampliat, respectant l’antiga església i el claustre gòtics La comunitat fou reformada el 1568 i continuà residint a Montsió fins a l’…

Als segles X-XI era habitada pels pomeranis Cristianitzada per Boleslau III de Polònia amb l’ajut de l’emperador Lotari III, les terres properes a l’Oder 1135, vassalles de Lotari, restaren pràcticament a les mans dels antics senyors, que el 1170 adoptaren els títols de ducs de Stettin i de Demnin Quant a la zona oriental Pomerània vistuliana o Pomerèlia, fou governada des de Gdańsk per ducs nominalment sotmesos als sobirans de Polònia en 1308-09 la conqueriren els Cavallers Teutònics, i el 1466, en virtut del segon tractat de Toruń, es reincorporà al regne polonès La zona inclosa dins l’…

Construït en 1926-29 per a l’Exposició Internacional del 1929, fou dissenyat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Raventós i pels artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo Ocupa una superfície de 20000 m 2 i adopta l’estructura d’un poble hispànic típic Hi sobresurten la porta d’accés —reproducció de la de San Vicente d'Àvila—, la casa del comú —de Vall-de-roures Matarranya—, la calle de los Arcos —de Sevilla—, la font —de Prades Baix Camp—, el campanar de l’església —d’Utebo Aragó— i el monestir, una mica apartat, que condensa elements de diverses esglésies romàniques catalanes A la part…

S'estenia a la riba dreta del Rin des de Wertheim fins a Basilea, per uns 284 km, en forma de franja d’una amplada que anava dels 18 als 154 km Tenia una extensió de 15 069 km 2 i una població en començar la Segona Guerra Mundial de 2 813 657 h La capital era Karlsruhe En extingir-se la branca de Baden-Baden 1770, el país fou unificat sota la persona de Carles Frederic I de la branca Baden-Durlach mort el 1811, el qual es convertí en l’únic marcgravi de Baden El 1803, essent aliat de Napoleó, fou elevat a la dignitat electoral i engrandí els seus estats amb l’adquisició d’una part del…

En la seva màxima expansió comprenia una superfície total d’uns 292 800 km 2 , i com a estat lliure amb capital a Berlín incloïa la Prússia Oriental, situada a l’est del corredor polonès, que tallà el territori prussià després de la Primera Guerra Mundial, Brandenburg, Pomerània, Silèsia, una gran part de la Saxònia, Slesvig-Holstein, Hannover, Westfàlia, Hessen-Nassau, les províncies del Rin i els països de Hohenzollern al SW d’Alemanya, enclavats dins el territori de Baviera El més important dels antics estats alemanys es beneficià,…

La ciutat Nascuda en una petita illa formada pel riu Spree, la ciutat s’estengué aviat per la plana circumdant i cresqué durant prop de dos segles i mig segons una planificació ortogonal El Gran Berlín Gross Berlin fou constituït per l’annexió de nombroses aglomeracions de l’àrea suburbana Steglitz, Schöneberg, Moabit, Pankow, Wilmersdorf, Charlotten i d’altres Una llei del 1920 decidí la fusió amb Berlín de 23 localitats veïnes, set de les quals ja eren pròpiament ciutats Tanmateix, la construcció de ciutats dormitori o de nuclis residencials de descongestió urbana collaboraren a l’…

Situació i presentació Limita a més al N amb el terme vallesà de Montcada i Reixac, a l’E amb Badalona i al S amb Sant Adrià de Besòs El 1945 Barcelona s’annexionà un sector que Santa Coloma tenia a la dreta del Besòs El 1937 adoptà el nom de Gramenet de Besòs La serra de Sant Mateu s’inicia a l’esquerra del Besòs i des del congost de Montcada s’enfila per la Guinardera, la Placeta dels Llops 198 m, el turó del Pollo o Puig Castellar 303 m, el replà del Campament i els turons de les ermites de Sant Climent i Sant Onofre o mont de Poià Seguint els límits, trobem a llevant la serra de Mosques d…

Els límits del terme de Santa Maria de Sants, d’una extensió el 1897, any de la seva annexió a Barcelona, de 6,4 km 2 Hostafrancs i Montjuïc amb els quals actualment conforma el districte III de la ciutat de Barcelona des del 1984 A ponent limitava amb l’Hospitalet de Llobregat per la Riera Blanca des de la travessera de les Corts fins a la mar D’acord amb aquests límits el terme de Sants era format per dues àrees unides per una mena d’istme per sota de la carretera de la Bordeta La inferior, de la Marina, era formada pel barri de Port i els seus ravals, mentre que la superior era centrada en…

La geografia física El relleu i la geologia En estudiar el relleu d’Alemanya, hom acostuma a distingir tres grans unitats regionals al sud, una regió alpina i prealpina Hochgebirge més al nord, una regió muntanyosa de transició, extensa i variada, formada per un conjunt de massissos i depressions de gran complexitat orogràfica Mittelgebirge , i una regió septentrional Norddeutsches Tiefland , que és el sector alemany de la gran plana del nord de l’Europa central El Mittelgebirge és constituït per fragments de les antigues serralades hercinianes, formades durant el Carbonífer i gairebé…