Resultats de la cerca

És situat damunt el coll de Sant Sebastia , entre les valls del barranc d’Enseu, al N, i del riu Major, al S La seva església, dedicada a sant Sebastià amb una insòlita mutació de l’accent depèn de la parròquia de Baén El lloc és esmentat l’any 1163

És format per blocs d’habitatges, amb una densitat de 465,09 h/ha té associació de veïns de parròquia

Modernament, la comunitat es traslladà a Sarrià, i l’antiga església ha mantingut el nom com a parròquia Fou fundada pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda, prop de l’antiga església de Sant Sadurní, al puig del Cogoll El 945 fou consagrada la seva església i s’hi aplegà la comunitat La primera abadessa fou Adelaida, dita Bonafilla, que sembla que era la filla dels fundadors es creu que és la mateixa abadessa Adelaida que entre els anys 942 i 949 regí el monestir de Sant Joan de les Abadesses i que més tard 986-994 tornà a regir el monestir de Sant Pere després de la destrucció d’…

Fou projectada per Pedro Martín Cermeño, i dirigiren les obres Damià Ribas i Francisco Paredes Començada el 1753, tardà dos anys a construir-se Originàriament era de planta quadrada, amb una cúpula central que se sostenia sobre quatre pilars A l’interior hi havia la tomba del marquès de la Mina, obra de Joan Enric, destruïda durant la guerra civil de 1936-39 La façana és un bon exemple d’arquitectura religiosa barroca, inspirada en les esglésies jesuítiques de Roma i, per tant, dintre les formes barroques romanes de l’Escola de Fontana És composta de dos pisos el superior, més estret que l’…

Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre

Segons la tradició, sant Mer, llegendari fundador del monestir de Banyoles, menà en aquest indret vida eremítica Al s XIII ja hi havia una capella dedicada al sant i una altra a santa Càndida, mare seva El 1627 fou excavat el terra i hom trobà unes despulles que foren atribuïdes al sant i que atragueren grans multituds Foren dipositades a l’església de Sant Esteve de Guialbes i cada any són traslladades al santuari el primer diumenge després del 27 de gener, festa del sant, on hom celebra un aplec molt concorregut

En tenien cura un sacerdot i un ermità Des del 1582 el lloc fou cedit als caputxins, que hi edificaren un convent, que entre el 1638 i el 1808 fou ocupat pels servites després s’aterrà per raons estratègiques El culte al sant passà el 1649 a l’església del monestir

Formà part del convent de la Congregació de Mares dels Desemparats per a nenes orfes, fundat primer a Sant Gervasi 1887, traslladat poc després al carrer de Sant Salvador i el 1896 traslladat a l’indret actual El santuari, obra de Miquel Pasqual, s’inicià el 1896 i fou inaugurat el 1902 És un edifici neoromànic envoltat per un gran convent El 1903 es fundà la Pia Unió de Sant Josep i una revista per a propagar la devoció al santuari Tot seguit esdevingué molt popular i els barcelonins escrivien cartes al sant demanant favors, que eren cremades en la processó mensual El 1921 es…

Hi habitaven la petita burgesia local, propietaris agrícoles i població immigrada de fora del Principat En aquest sector hom localitzà al començament del s XX les primeres fàbriques del municipi, que al llarg del segle foren traslladades fora del centre urbà Forma amb els barris del Centre i Sant Feliu el districte I de la ciutat