Resultats de la cerca

Forma un continu urbà amb el barri de Llefià Badalona i limita també amb Sant Adrià de Besòs, la industrialització del qual ha influït en el creixement urbà del barri Sorgí al primer terç del s XX amb casetes unifamiliars amb hort i jardí, i els anys seixanta i setanta s’hi edificaren cases de pisos sense cap mena de planificació Hi ha el sanatori de l’Esperit Sant

Es troba en una alta vall sota el mirador de Sant Jeroni, no lluny del monestir de la Murtra Originàriament 1012 el lloc es deia la vall Carcerenya, on s’establí un mas i llinatge dels Carcerenya 1342 que esdevingueren ciutadans de Barcelona Al principi del segle XV el mas passà a les mans del cavaller Jaume Pallarès ell i els seus successors el posseïren per espai de cent vint anys i fou conegut pel nom de Torre Pallaresa El 1520 adquirí la torre i finca Joan de Cardona , bisbe de Barcelona, que inicià la reconstrucció i ampliació del vell casal convertit en una gran mansió renaixentista,…

És format per blocs d’habitatges amb un alt volum d’ocupació del sòl L’edificació fou inicida els anys seixanta per una empresa privada Albica SA en un sector qualificat de parc forestal en el pla comarcal del 1953 Posteriorment ha esdevingut part del continu urbà de la ciutat Durant el franquisme fou deficitari dels principals equipaments urbans i només estigué parcialment urbanitzat El 1981 tenia 5 110 h

La seva església Santa Creu depèn de la parròquia de Civit

Situació i presentació Limita a l’W amb el terme de Bescanó, al N amb el de Vilablareix, a l’E amb el de Fornells de la Selva, i al S afronta amb els termes de Riudellots de la Selva i Vilobí d’Onyar també per l’W, ambdós de la comarca de la Selva Rega la part septentrional del terme el Güell i la resta el torrent de Masrocs i el rec de la Torre Una part del sector més accidentat és boscada, amb alzines, alzines sureres, pins i roures El poblament és disseminat i repartit entre el poble d’Aiguaviva, cap de municipi, les caseries de Güell, Masrocs, Puigtorrat, Migdia i les Rajoleries, i les…

La geografia Cap de comarca, Barcelona Centrada a la costa, li fa de capçalera el tram de la Serralada Litoral destacat pels passos del Besòs i del Llobregat, anomenat serra de Collserola D’un cap a l’altre s’estén la platja, interrompuda per Montjuïc, que ha avançat mar endins amb el creixement del delta del Llobregat Uns serrats van parallels a aquell tram orogràfic, des del turó de Monterols fins al turó de la Peira Mentre que aquesta avançada a penes s’aixeca 200 m sobre el nivell del mar 267 m al turó d’en Móra, al Carmel, i 261 m al turó de la Rovira, la carena de Collserola passa dels…

La carretera de Sant Adrià a la Roca el divideix en un sector meridional antic pla de regadiu, ocupat per indústries ENHER, Europils i per una àrea classificada d’equipaments i parc urbà, i en un sector septentrional, més muntanyós, de caràcter residencial Es formà els anys vint amb torres d’estiueig una de les quals donà nom al barri, i gràcies a la seva ordenació de ciutat jardí la densificació ha estat menor que en altres barris El creixement ha estat anàrquic les antigues torres, habitatges d’autoconstrucció i blocs de pisos i té un gran dèficit d’equipaments En depenen els barris de les…

Pren el nom de Besòs esmentat ja el 909 des de la confluència, prop de Montmeló, dels dos primers Encapçala la seva conca —1 029 km 2 — la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny Desguassa a la Mediterrània, entre Barcelona i Badalona, per un petit delta que la mar va destruint Travessa la Serralada de Marina per l’estret de Montcada, via de penetració al Vallès la vall del Congost —el seu afluent principal—, encaixada profundament en el muntanyam de capçalera, és la via natural d’accés a la plana de Vic i cap als Pirineus De…