Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
l’Ofegat
Antic poble
Antic poble i terme del municipi de Tàrrega (Urgell), al N de la ciutat, al voltant de l’antic castell de l'Ofegat
.
L’any 1121 consta que la canònica de Solsona posseïa terres i vinyes al lloc, situat a l’extrem de la marca del comtat de Berga Durant el segle XIV era un petit poblet, amb set focs registrats en el fogatjament de 1365-1370, i d’uns tres focs vers el 1381 Hi havia una parròquia dedicada a Sant Miquel Al final del segle XV el lloc de l’Ofegat fou comprat per la baronessa de Soldevila i es transformà en baronia La seva filla i hereva, Elisabet de Soldevila i Sescases i el seu marit Onofre de Ponts setembre del 1559 vengueren el castell, el terme i tots els drets al consell general de la vila de…
canal Segarra-Garrigues
© Dept.d’Agricultura i Ramaderia/GENCAT
Canal que rega terres de cinquanta-tres municipis de les comarques de l’Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera, les Garrigues i el Pla d’Urgell.
És l’obra hidràulica de Catalunya de més envergadura després del canal d’Urgell acabat el 1865, del qual n'és una ampliació La construcció s’inicià el 2002 amb la constitució de l’empresa pública depenedent de la Generalitat de Catalunya Reg Sistema Segarra-Garrigues REGSESA El primer tram, de sis km, fou inaugurat al juliol de 2009, i aquest any hom preveia el funcionament complet del canal l’any 2013 Les principals característiques de què consta el projecte són 84 km del canal principal i 3 500 km la de canonades la superfície irrigada és de 70 150 ha a partir d’un cabal anual…
Col·legi de les Teresianes
© Bob Masters
Edifici modernista de Barcelona destinat a col·legi i residència de religioses, construït per Antoni Gaudí entre el 1888 i el 1889 per encàrrec del sacerdot Enric d’Ossó, fundador de l’orde religiós de les teresianes.
Situat al carrer de Ganduxer, el projecte d’Antoni Gaudí, que s’hagué d’adaptar a la distribució que marcava la primera planta ja construïda de l’edifici, d’autor desconegut, proposava un gran conjunt format per tres edificis disposats en forma de U Gaudí només n’arribà a construir un de sol, aïllat, de forma rectangular, que utilitza el maó com a principal material constructiu, i que consta de planta baixa i tres pisos A la façana principal sobresurt un volum vertical, a manera d’entrada principal, en el qual hi ha un petit pòrtic amb una reixa de ferro forjat amb referències simbòliques com…
coll de la Creu Coberta
Collada
Coll del pla de Barcelona, desfigurat per la urbanització de la ciutat, al punt més baix de la línia que entre la serra de Collserola i Montjuïc separa els vessants de les planes deltaiques del Besòs i del Llobregat.
Prop seu s’hi bifurcaven els camins des de Barcelona portal de Sant Antoni vers Molins de Rei pel coll Blanc que al seu pas per Hostafrancs ha conservat el nom de carrer de la Creucoberta i vers Sant Boi de Llobregat per Santa Eulàlia de Provençana El 1344 la ciutat hi construí una creu de terme, la creu de Sant Antoni, que consta ja com a coberta al s XV fou refeta el 1573 amb un baldaquí renaixentista Al s XV i fins el 1715 hom hi installà les forques principals de la ciutat la parròquia del Pi anava processionalment a cercar els cossos dels ajusticiats per tal d’enterrar-los, i entre els…
jardins de Mossèn Costa i Llobera
lameva.barcelona.cat
Jardineria
Jardí monogràfic de cactàcies, suculentes i plantes subtropicals situat a Montjuïc.
Té una superfície de 6,15 hectàrees La seva orientació sud-est dins el sector de Miramar i la proximitat de la mar hi afavoreixen l’existència d’un microclima amb una temperatura lleugerament més alta uns dos graus que a l’entorn, la qual cosa permet el cultiu de plantes de llocs molt més càlids L’any 1940 s’hi féu un primer assaig d’introducció de plantes crasses i cactàcies Inaugurat el 22 de juny de 1970, en fou el principal impulsor Joan Pañella Consta de més de 600 espècies procedents de tots els continents A l’hivern hi floreixen els àloes sud-africans a la primavera les aïzoàcies hi…
Zona Fòrum
© Xevi Varela
Sector del litoral del Barcelonès situat al districte tecnològic 22@
, entre els termes municipals de Barcelona
i Sant Adrià de Besòs
, al marge dret de la desembocadura del Besòs.
Iniciada la seva construcció arran de la celebració del Fòrum Universal de les Cultures 2004, hom partí d’un entorn molt degradat, on, fins al final dels anys vuitanta, hi havia hagut el nucli de barraques del Camp de la Bota En començar el segle XXI, hi havia la central tèrmica del Besòs, la depuradora, els barris de La Mina i del sud-oest del Besòs A la confluència del carrer del Taulat, la Rambla Prim, la perllongació de la Diagonal i la ronda Litoral, hom bastí la plaça d’Ernest Lluch anomenada així en homenatge al polític assassinat per ETA l’any 2000, d’una superfície superior a les…
Mafet
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Agramunt (Urgell), situat a la ribera del Sió, al N del cap municipal, a 3 km, vora la carretera a Artesa de Segre i prop del canal d’Urgell.
Les bones comunicacions, la proximitat a la vila i les fèrtils terres donen una gran vitalitat a la població, malgrat que es tracta d’una localitat petita Les edificacions més antigues s’enfilen en un turó coronat per l’església parroquial de Sant Llorenç, i el poble s’ha anat estenent vers el pla fins a la carretera, que avui és el carrer principal El canal travessa la carretera arran mateix de les cases i des del pont fins a la part antiga, sempre costa amunt, es troben la plaça i dues imponents cases pairals del segle XVII, cal Torres i cal Benet del Segarrenc Havia estat emmurallat La…
el Poble Espanyol
Conjunt arquitectònic situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
Construït en 1926-29 per a l’Exposició Internacional del 1929, fou dissenyat pels arquitectes Francesc Folguera i Ramon Raventós i pels artistes Xavier Nogués i Miquel Utrillo Ocupa una superfície de 20000 m 2 i adopta l’estructura d’un poble hispànic típic Hi sobresurten la porta d’accés —reproducció de la de San Vicente d'Àvila—, la casa del comú —de Vall-de-roures Matarranya—, la calle de los Arcos —de Sevilla—, la font —de Prades Baix Camp—, el campanar de l’església —d’Utebo Aragó— i el monestir, una mica apartat, que condensa elements de diverses esglésies romàniques catalanes A la part…
Bellver d’Ossó
Poble
Poble del municipi d’Ossó de Sió (Urgell), situat a uns 2 km a llevant d’Ossó, enfilat al vessant de migdia d’un tossal d’uns 400 m d’altitud, a l’E del terme, a l’esquerra del Sió.
Els carrers antics guanyen l’accentuat desnivell en ziga-zaga i corriols amb graons L’església parroquial de Sant Pere, de la qual depèn l’església d’Ossó, té l’absis i part dels murs de la primitiva construcció romànica del segle XIII, però fou ampliada al segle XVIII quan es feu la nova façana En un carrer del nucli antic hi ha arcs que corresponen possiblement a antics portals Prop de la carretera hi ha l’antiga creu de terme gòtica, datada del 1517 La festa major d’estiu se celebra el primer cap de setmana d’agost Aquest poble formà part del territori conquerit pel comte d’Urgell i la…
Sants Màrtirs Just i Pastor
© Fototeca.cat
Església
Església situada al nucli antic de la ciutat de Barcelona, entre els carrers de la Ciutat, d’Hèrcules i la plaça de Sant Just.
Segons tradició és l’església més antiga de la ciutat, i hi fou enterrat el bisbe Pacià, suposadament trobat pel bisbe Joan Dimes de Lloris vers el 1590, i que avui té un altar a l’església El 965 l’església de Sant Just i Sant Pastor fou donada a la catedral de Barcelona, i funcionava amb caràcter de parròquia pertanyia a la seva demarcació el palau reial i molts dels antics casals nobles de Barcelona com els dels Oliver, Anglesola, Gualbes, Cardona, Requesens, Caçador, molts dels quals contribuïren a l’edificació de l’església actual i tenen llurs escuts en els murs i en les voltes de les…