Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
pas de Calais
Estret marí
Estret entre França i Gran Bretanya, que comunica el canal de la Mànega amb la mar del Nord.
S'estén des de les costes angleses cap Dungeness, prop de Dover fins a les franceses cap Gris-Nez, amb una amplada de 32 km i una profunditat màxima de 72 m Hi passa gairebé tot el tràfic marítim entre l’Europa septentrional i l’Atlàntic i entre el continent i la Gran Bretanya Des del 1994 ambdues costes es comuniquen per un túnel submarí per on circula un ferrocarril
Tàmesi
El Tàmesi al seu pas per Londres. Al fons, vista de la City
© Corel Professional Photos
Riu
Principal riu d’Anglaterra (338 km de llargada i 11.350 km2 de conca).
Neix al peu de l’altiplà calcari de Costwolds Hills, corre vers l’E a través d’una ampla depressió, on forma amples meandres A Oxford rep les aigües dels afluents Cherwell i Abingdon, i després travessa per la Goring Gap l’escarpat cretaci de Chiltern Hills, a la sortida del qual, aigües avall de Pangbourne, entra a l’ample triangle alluvial de la conca de Londres i s’eixampla considerablement en travessar la metròpolis A Teddington comença l’estuari, que té una amplada de 16 km a la desembocadura a la mar del Nord, tocant al banc arenós de Nore Aquest estuari és una de les vies de…
Solway Firth
Badia
Badia de la Gran Bretanya, entre les costes occidentals d’Escòcia i d’Anglaterra (més de 50 km de longitud i uns 35 km d’amplada mitjana).
Stonehenge

El cromlec de Stonehenge
© Corel / Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Monument prehistòric de tipus megalític, un dels més importants i famosos d’Europa, situat prop d’Avebury, al comtat de Wilt, Anglaterra.
Les primeres restes d’estructures que probablement servien propòsits cerimonials daten entre el 8500 i el 7000 aC fossats per a sostenir, segurament, troncs de tipus totèmic Hom ha distingit fins a sis fases en la construcció del monument, durant la transició del Neolític a l’ edat del bronze 3000-1500 aC, però a grans trets se’n poden distingir tres períodes El primer vers el 3000 aC era una gran plataforma circular de terra, de 97,5 m de diàmetre, amb petites fosses d’incineració El segon representà la construcció vers el 2500 aC d’un doble cercle concèntric de pedres en una bona part…
passeig de Gràcia

La Pedrera, un dels edificis més emblemàtics del passeig de Gràcia
© Lluís Prats
Avinguda que travessa l’Eixample de Barcelona, des de la plaça de Catalunya fins al carrer Gran de Gràcia; és un eix del centre comercial i de negocis de la ciutat.
Inaugurat el 1827 pel capità general marquès de Campo Sagrado les obres havien estat iniciades el 1820, fou construït damunt una riera, al camí de Barcelona a Gràcia, que seguia l’antiga via romana a Sant Cugat pel coll Serola Especialment a partir de l’enderrocament de les muralles 1854, es convertí en un dels llocs d’esplai més coneguts de la ciutat, amb cafès, restaurants, sales de ball, atraccions i teatres, com El jardí de les Delícies cafè-cantant sobre l’antic Criader Municipal 1840, els Camps Elisis 1853, amb el seu teatre posteriorment Teatre Líric, el Teatre Tívoli sobre un jardí on…
Santa Maria del Mar

Campanar de Santa Maria del Mar (Barcelona)
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga església parroquial i arxidiaconal de la ciutat de Barcelona, construïda al segle XIV.
És el model més destacat de l’arquitectura religiosa gòtica catalana remarcable per la severitat de línies, harmonia de proporcions, simplicitat d’estructura i absència d’ornamentació supèrflua És obra del mestre de cases de Barcelona Pere de Montagut i del seu collaborador Ramon Despuig, que la començaren el 1329 sobre el solar que ocupava des d’abans del 998 l’església de Santa Maria de les Arenes, o de la Mar, construïda prop de l’antic port, a la Vilanova de la Mar barri de la Ribera aquesta fou edificada sobre un cementiri paleocristià, excavat recentment, que suposa l’existència d’una…
la Barceloneta
Vista de la Barceloneta
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, dins el districte de Ciutat Vella, situat a llevant, vora mar, a l’extrem esquerre del port.
És un petit apèndix triangular d’unes 70 ha que s’endinsa vers la mar Limitat d’una banda pel port i de l’altra per la platja, s’ha unit amb la ciutat únicament pel passeig de Joan de Borbó tradicionalment la Riba i el pla del Palau, ja que les vies fèrries impedien tota altra connexió amb Barcelona L’avinguda d’Icària fou el camí de relació amb el Poblenou, i s’ha obert també al Cinturó del Litoral Els orígens i la història de la Barceloneta són íntimament lligats al port i al desenvolupament social i econòmic de l’urbs barcelonina El sòl que avui és suport de la Barceloneta s’anà formant…
Camp Nou

Camp Nou
© FC Barcelona
Estadi de futbol
Estadi del Futbol Club Barcelona inaugurat el 24 de setembre de 1957.
Denominació Tot i que l’any 1965, a través d’una consulta convocada entre els socis del club, hom resolgué anomenar-lo oficialment Estadi del Club de Futbol Barcelona , la denominació popular de Camp Nou ha estat sempre, i amb una gran diferència, la més utilitzada Des de la temporada 2001-2002 ha esdevingut el nom oficial, després d’una nova consulta entre els socis Precedents i construcció L’any 1948, arran dels èxits del club a la Lliga, es començà a parlar de la necessitat de construir un camp nou atès que el de les Corts, amb 60000 localitats, s’estava quedant petit El 1950, durant la…
,
l’Eixample de Barcelona

Vista aèria de la part central de l’Eixample de Barcelona
© Fototeca.cat
Districte
Sector de Barcelona que des del 1984 constitueix un districte de la ciutat.
Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…