Resultats de la cerca
Es mostren 351 resultats
la Catalana
Barri
Barri de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), a la dreta del Besòs, vora la mar, dins l’àrea prevista com a parc públic (300 ha) al pla Cerdà.
Sorgí el 1922 al costat de la zona industrial de la central tèrmica de la Catalana Companyia de Fluid Elèctric El terreny fou urbanitzat i parcellat d’acord amb la idea de la caseta i l’hortet Emplaçat en plena zona verda pla comarcal del 1953 i afectat per inundacions 1962, ha sofert una progressiva deterioració Ha estat proposada la seva transformació en zona residencial
puig Castellar

Vista del puig Castellar
JoMV
Turó
Turó (303 m), conegut també amb el nom de turó del Pollo, termenal dels municipis de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i de Montcada i Reixac (Vallès Occidental).
És coronat per les ruïnes de l’important poblat ibèric de Puig Castellar
les Cases del Congrés

Les Cases del Congrés, a Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, en forma de blocs d’habitatges (dotats dels serveis bàsics), entre la plaça de Maragall i la Meridiana.
Fou creat, amb motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional 1952 i amb la iniciativa del bisbat i l’ajut de l’Instituto Nacional de la Vivienda, per una entitat constructora de caràcter benèfic, per tal d’ajudar a resoldre el greu dèficit d’habitatges de Barcelona
Col·legi de les Teresianes

Aspecte exterior de la façana principal del col·legi de les Teresianes
© Bob Masters
Edifici modernista de Barcelona destinat a col·legi i residència de religioses, construït per Antoni Gaudí entre el 1888 i el 1889 per encàrrec del sacerdot Enric d’Ossó, fundador de l’orde religiós de les teresianes.
Situat al carrer de Ganduxer, el projecte d’Antoni Gaudí, que s’hagué d’adaptar a la distribució que marcava la primera planta ja construïda de l’edifici, d’autor desconegut, proposava un gran conjunt format per tres edificis disposats en forma de U Gaudí només n’arribà a construir un de sol, aïllat, de forma rectangular, que utilitza el maó com a principal material constructiu, i que consta de planta baixa i tres pisos A la façana principal sobresurt un volum vertical, a manera d’entrada principal, en el qual hi ha un petit pòrtic amb una reixa de ferro forjat amb referències simbòliques com…
Casa Vicens

Aspecte de la façana exterior de la Casa Vicens
© Mary Ann Sullivan
Arquitectura
Edifici modernista de Barcelona, construït per Antoni Gaudí en 1883-88 per encàrrec del corredor de borsa Manuel Vicens i Montaner.
Construït com a casa d’estiueig a Gràcia, a l’actual carrer de les Carolines, té una façana asimètrica coberta de rajoles en què dominen les línies rectes De clara influència àrab, alterna rajoles blanques i verdes amb altres on es representen clavells de moro, combinades amb la pedra vista i el maó, que creen sanefes i trames Destaquen també les torretes i els miradors El frondós jardí quedava limitat per una reixa de ferro forjat en què es representaven fulles de margalló actualment es conserva parcialment al parc Güell A l’interior, destaquen un mural del pintor Josep Torrescassana al…
Pavellons de la Finca Güell

Aspecte exterior dels pavellons de la Finca Güell
© Maria Rosa Ferré
Conjunt arquitectònic de dos edificis, la casa del porter i les cavallerisses, construïts per Antoni Gaudí entre el 1884 i el 1887, dins la Finca Güell, a l’actual avinguda de Pedralbes de Barcelona.
La casa del porter està distribuïda en tres cossos coronats amb cúpules, que tenen funció de ventiladors i xemeneies, cobertes de trencadís Les cavallerisses són un espai rectangular, subdividit mitjançant arcs parabòlics transversals de maó, i es cobreixen amb una cúpula hiperboloidal coronada per un templet Una gran porta de ferro forjat que representa un drac alat, originalment policromat, uneix els dos pavellons En aquest conjunt Gaudí combinà l’estètica àrab amb l’art japonès, i per primera vegada utilitzà la tècnica del trencadís ceràmic per a recobrir parets El 1956 la…
Casa Calvet

Aspecte exterior de la façana principal de la Casa Calvet
© Fototeca.cat
Edifici modernista de Barcelona, construït per Antoni Gaudí entre el 1898 i el 1900 per encàrrec de Juliana Pinto, vídua de l’empresari tèxtil Pere Màrtir Calvet.
Situat al carrer de Casp, és un edifici d’influència barroca, de façana simètrica i estructurada A la façana es distribueixen cinc balcons per planta i una tribuna, que remarca la situació de la planta noble Hi destaca la decoració amb elements simbòlics que fan referència a la vida, professió i personalitat de Pere Calvet A l’interior, destaquen les columnes salomòniques, les pintures decoratives, el baldaquí on s’encaixa l’ascensor i la gran escala d’accés als pisos A la façana posterior, una galeria connecta el pis noble amb un gran jardí que ocupa el terrat del magatzem Als baixos de l’…
Casa Batlló

Aspecte interior d'una de les sales de la Casa Batlló
© Zina Seletskaya / Fotolia.com
Edifici modernista de Barcelona, construït per Gaudí i Cornet, Antoni entre el 1904 i el 1906 per encàrrec de l'industrial tèxtil Josep Batlló.
Situada al passeig de Gràcia de Barcelona, és el resultat de la reforma integral d'un edifici construït el 1877 per l'arquitecte Emili Sala i Cortés, en el transcurs de la qual se n'aprofità l'estructura, es dissenyaren les noves façanes, es reformà l'interior dels pisos i s'amplià en dues plantes, entre altres obres A la façana, on la mitologia i la natura són la principal font d'inspiració, destaca el trencadís de colors que omple tota la superfície La teulada, que representa la silueta d'un drac amb les escates fetes de ceràmica vidrada i traspassat per una espasa acabada en una creu de…
Bàrcino

Els dos recintes de les muralles romanes
Ciutat antiga
Nom catalanitzat de Barcino, ciutat romana fundada al litoral nord-oriental de la península Ibèrica, nucli a partir del qual s’originà la ciutat actual de Barcelona.
El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de centre del…
Can Boixeres

Can Boixeres, l’Hospitalet de Llobregat
© Roger Bastida
Conjunt urbanístic del municipi de l'Hospitalet del Llobregat.
Format per un parc municipal, un palauet d’estil neoclàssic amb un cert aire victorià, una masoveria amb acabats d’origen barroc i un templet amb cúpula de ceràmica vidriada, és situat entre l’avinguda de Josep Tarradellas, la carretera d’Esplugues i el camí de la Fonteta Ocupa una extensió de 5 ha L’edifici principal, una antiga masoveria propietat dels comtes d'Alemany d’on prové la designació de Ca n'Alemany, al costat dels tradicionals Casa Alta o Torre Alta és esmentada per primer cop pel Baró de Maldà en l’escrit Explicació del poble de l’Hospitalet , datat cap al final del segle XVIII…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina