Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Can Caralleu
Barri
Barri de Barcelona sorgit després del 1939 a la part alta de Sarrià, sota la carretera de les Aigües, al voltant de l’antiga masia i font de can Caralleu.
Al costat de les primeres torres d’estiueig o de residència foren construïdes, els anys cinquanta, barraques per a immigrants fora de cap pla d’urbanització i posteriorment aterrades El 1969 hi fou inaugurat un centre esportiu municipal
la Trinitat Nova
Barri
Barri residencial obrer i perifèric de Barcelona, dins l’antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar, actualment del districte de Nou Barris.
És situat entre la Meridiana, la serra de Collserola i la Via Favència Les primeres construccions s’aixecaren el 1953 dependents del PMH El 1955 l’OSH hi edificà 1 153 habitatges i el mateix any l’Instituto Nacional de la Vivienda n'hi féu 480
Sant Josep
Barri
Barri mixt d’habitatge i indústria de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), situat al voltant de la carretera de Santa Creu de Calafell, entre el nucli antic i el barri de Santa Eulàlia de Provençana i formant part del nucli central urbanitzat del municipi.
Hi habitaven la petita burgesia local, propietaris agrícoles i població immigrada de fora del Principat En aquest sector hom localitzà al començament del s XX les primeres fàbriques del municipi, que al llarg del segle foren traslladades fora del centre urbà Forma amb els barris del Centre i Sant Feliu el districte I de la ciutat
la Bordeta
Barri
Barri de l’antic municipi de Sants, actualment del districte de Sants-Montjuïc (Barcelona).
La Bordeta nasqué d’un antic edifici al peu del camí Sant Boi de Llobregat, entre Hostafrancs i l’Hospitalet de Llobregat i al costat de la Riera Blanca, que ja al segle XVI servia d’hostal i era conegut com l’hostal de Provençana Quan a la fi del segle XVIII arribà la primera industrialització de la capital catalana, amb els prats d’indianes situats al peu de Montjuïc, la Bordeta acollí els primers obrers industrials del ponent de Barcelona El 1840 tenia unes poques cases en una zona rural que aprofitava les aigües del canal de la Infanta El 1857 esdevingué un dels quatre barris en què fou…
Sant Andreu de Palomar
Barri
Barri (andreuencs o santandreuencs) de Barcelona, antic municipi del pla de Barcelona, annexat al de la ciutat el 1897.
És situat al N del centre urbà, al límit amb els termes de Santa Coloma de Gramenet i de Montcada i Reixac Es formà al voltant de l’antiga església i parròquia de Sant Andreu, esmentada el 974, prop de l’antiga via romana de Barcelona al Vallès El 1052 perdé una part del terme en crear-se la parròquia de Sant Martí de Provençals L’església fou reconstruïda al començament del s XII, i el 1135 Ramon Berenguer IV hi féu bastir una torre de defensa, adossada a l’església, la qual, enderrocada el 1850, fou substituïda per l’actual, obra de l’arquitecte Pere Falqués Dins el terme hi havia hagut…
el Raval

Animació comercial al carrer dels Tallers, al Raval
© Fototeca.cat
Barri
Barri de la ciutat de Barcelona limitat per la Rambla, el carrer de Pelai, les rondes de Sant Antoni i de Sant Pau, el Paral·lel i el passeig de Colom.
Històricament, el nom prové de la seva situació, fora del segon recinte emmurallat Des del 1984 forma part del districte de Ciutat Vella Antic sector d’hortes, s’hi installaren a l’edat mitjana institucions hospitalàries i convents, àdhuc després de restar envoltat pel tercer cercle de muralles Sant Pau del Camp , Hospital de la Santa Creu , Casa de Convalescència, Collegi de Cirurgia, Sant Agustí Actualment molts d’aquests edificis són seus d’institucions culturals, com ara l’ Institut d’Estudis Catalans , a la Casa de la Convalescència la Biblioteca de Catalunya , a l’Hospital de la Santa…
Bàrcino

Els dos recintes de les muralles romanes
Ciutat antiga
Nom catalanitzat de Barcino, ciutat romana fundada al litoral nord-oriental de la península Ibèrica, nucli a partir del qual s’originà la ciutat actual de Barcelona.
El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de centre del…
el Guinardó

Seu del districte Horta-Guinardó, a Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona situat al vessant E de la muntanya Pelada, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.
Li donà el nom el mas Guinardó —avui centre cultural del barri—, esmentat ja des de l’edat mitjana El barri es començà a formar el 1896, amb la urbanització de les terres del mas Guinardó i les del mas Viladomat, fora del traçat del pla Cerdà Els anys trenta era habitat per famílies de classe mitjana i format conjuntament per cases de pisos i habitatges unifamiliars Ha estat afectat, per un procés d’ocupació progressiva, per cases de pisos que l’han densificat extraordinàriament Havia estat zona mixta d’habitatge i indústria, la qual ha desaparegut quasi totalment La rambla de Volart és l’eix…
Can Ricart
Urbanisme
Economia
Antic conjunt industrial de Sant Martí de Provençals, al barri del Poblenou (Barcelona).
Amb Can Batlló, a l’Eixample actualment Escola Industrial i Can Batlló, al barri de la Bordeta Sants, és un dels tres grans conjunts històrics fabrils de Barcelona Els Ricart, una de les famílies d’industrials del tèxtil més prominents des de mitjan segle XIX fins al principi del segle XX, hi bastiren una gran fàbrica d’estampació una de les primeres per procediment mecànic a Catalunya, que, amb les de filatura al Raval de Barcelona i de tissatge a Manresa, conformaven l’empresa El projecte anà a càrrec de l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet , que el presentà el 1853, i la construcció es…
castell de Montjuïc
Pont d’accés al castell de Montjuïc de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Fortalesa construïda al cim de la muntanya de Montjuïc (Barcelona).
Ja des del segle XI consta que hi havia una torre de guaita fou comunicada amb la ciutat de Barcelona per una carretera iniciada el 1607 Amb motiu de la guerra dels Segadors , el 1640, hom hi erigí un fort provisional i possiblement una obra avançada vers el Llobregat, dita Llengua de Serp era format per un quadrilàter irregular amb dos petits baluards i dos migs baluards Fou ampliat el 1694 englobant el vell fort amb tres baluards, que ocupaven tot el cim de la muntanya Des del 1652 la ciutat n'havia perdut la propietat Durant la guerra de Successió , Jordi de Hesse-Darmstadt se n'emparà i…