Resultats de la cerca

Definida ja al pla Cerdà 1855 com a límit sud-oest de la ciutat i l’Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec El nom de Parallel el va rebre de l’astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el parallel 41° 44’ de latitud N, hi ha sobreviscut —es recuperà oficialment el 1980— als imposats oficialment segons les èpoques d’avinguda del Marquès del Duero proposat el 1874 per VBalaguer i de Francesc Layret 1931-39 A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval —porta de Santa Madrona—, i a l’altra per la central tèrmica de la…

Fou promogut el 1955 pel FAD per als seus associats

Als seus vessants s’aixeca el nucli de cases barates Ramon Albó 1929 i l’antic poble de Santa Eulàlia de Vilapicina Al final dels anys cinquanta ja era urbanitzat tot el volt del turó, que ha restat com a parc públic

Edifici luxós, fou un prodigi arquitectònic tant des del punt de vista estructural com de moblament Per la racionalitat i la modernitat de molts dels seus plantejaments plana lliure, sistemes d’installacions, façana posterior, construcció sobre columnes, etc cal considerar-lo com una anticipació de l’arquitectura dels anys 1920-30 L’any 1984 fou declarat patrimoni cultural per la UNESCO

Té el caràcter alhora de zona d’esplai, de comunicació punt de confluència de línies d’autobús, de metros i de ferrocarrils i de serveis bancs, grans magatzems, cosa que n’ha fet el centre simbòlic de la ciutat Té l’origen en el pla Rovira 1859 malgrat l’aprovació del pla Cerdà per a l’eixample de la ciutat, que no preveia la plaça, el 1862 l’ajuntament en demanà la formació El permís oficial fou concedit el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 havia estat convocat un concurs, que guanyà Pere Falqués El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases, els cafès, els teatres i les…

Per la seva proximitat a Barcelona, es veié afectat pel pla Cerdà

Era travessat per l’autopista de Barcelona a Mataró Fou promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge el traçat urbanístic fou projectat pels arquitectes G Giráldez, P López Iñigo i X Subias Les obres foren fetes entre el 1960 i el 1967 Ocupava 32,6 ha i comprenia 4843 habitatges 68,5 m 2 de superfície mitjana, més 364 botigues La població era de 18117 h est 1985, amb una densitat de 556 h per ha, 153 habitatges per ha i una botiga per cada 13 habitatges Es caracteritzava per l’homogeneïtat sociològica dels seus habitants i per la manca de llocs de treball, fets que el convertien en barri…

Es troba en una alta vall sota el mirador de Sant Jeroni, no lluny del monestir de la Murtra Originàriament 1012 el lloc es deia la vall Carcerenya, on s’establí un mas i llinatge dels Carcerenya 1342 que esdevingueren ciutadans de Barcelona Al principi del segle XV el mas passà a les mans del cavaller Jaume Pallarès ell i els seus successors el posseïren per espai de cent vint anys i fou conegut pel nom de Torre Pallaresa El 1520 adquirí la torre i finca Joan de Cardona , bisbe de Barcelona, que inicià la reconstrucció i ampliació del vell casal convertit en una gran mansió renaixentista,…

L’origen del barri se situa al final del segle XIX, quan un grup de famílies xineses procedents de les Filipines o de Cuba s’hi installaren fugint de les guerres d’independència, origen reflectit en el nom del barri, allusiu al clar predomini, al principi, de població ètnicament asiàtica Formava un entramat de barraques sense paviment ni clavegueram, bé que s’hi construïren algunes cases, a més de l’església de Sant Pere Pescador incendiada durant la Setmana Tràgica, un dispensari i una escola La misèria endèmica del barri s’agreujava amb els temporals que periòdicament l’arrasaven Fou…

El municipi d’Horta, agregat a Barcelona el 1904, era format al segle XIX pels nuclis agrícoles antics de Sant Genís dels Agudells i d’Horta Aquest tingué l’origen en la casa, fundada per Guillem d’Orta al segle XII, i en l’església de Sant Joan erigida prop seu Formà part del territori de Barcelona El creixement industrial i urbà de Barcelona, iniciat al segle XVIII, hi incidí molt lentament, i s’anà configurant com un dels barris residencials d’estiueig dels barcelonins de classe mitjana, que en ésser electrificat el tramvia 1901 passaren, en molts casos, a residir-hi carrers de Campoamor i…