Resultats de la cerca

Forma un continu urbà amb el barri de Llefià Badalona i limita també amb Sant Adrià de Besòs, la industrialització del qual ha influït en el creixement urbà del barri Sorgí al primer terç del s XX amb casetes unifamiliars amb hort i jardí, i els anys seixanta i setanta s’hi edificaren cases de pisos sense cap mena de planificació Hi ha el sanatori de l’Esperit Sant

Ocupada la ciutat el 1714, hom projectà la construcció d’una fortalesa militar per tal de castigar-la i d’evitar-ne un possible alçament Les obres començaren el 1716 segons els plans de l’enginyer militar Prosper Verboom, i acabaren pràcticament el 1719 totalment el 1750 Calgué destruir el barri de la Ribera que s’havia distingit especialment en la defensa de la ciutat 1 200 edificis, amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara, sense indemnització Per a l’enderroc i la construcció es féu una impressionant mobilització forçosa, sota la vigilància de l’exèrcit Només se'n conservà la torre…

L’església era, encara al s XVI, custodiada per un ermità Abandonada el 1525 per l’assassinat de l’ermità i destruïda, fou refeta en 1541-50 En 1573-78 hi residí una comunitat de mínims, i el 1581 s’hi installaren els augustinians Fou definitivament destruïda pels francesos el 1814 Ha donat nom al barri barceloní de les Hortes de Sant Bertran, sorgit extramurs

Inicialment pertangué al monestir de Sant Pau del Camp, però el 1564 s’uní al monestir de Jesús, els religiosos del qual s’hi installaren temporalment En 1576-78 s’hi establiren els caputxins, i el 1582 els servites també intentaren d’establir-s’hi els recollectes i els augustinians després d’una estada interina dels trinitaris 1618, passà als caputxins 1619 Desaparegué amb el setge del 1640 reedificada en 1661-64, fou aterrada definitivament durant la guerra de Successió En record seu, al s XIX hom donà el seu nom a una…

Als seus vessants s’aixeca el nucli de cases barates Ramon Albó 1929 i l’antic poble de Santa Eulàlia de Vilapicina Al final dels anys cinquanta ja era urbanitzat tot el volt del turó, que ha restat com a parc públic

Documentat des del s XI, fou al s XII que adquirí una veritable personalitat, tot i que no fou conegut amb el nom actual fins a la darreria del s XIII Trencà la seva unitat l’obertura del carrer de la Princesa s XIX, que el travessa Ric en palaus antics amb importants patis, fou revalorat des del 1930, i a la postguerra reeixí la idea de fer-ne centre cultural i museístic el Palau Dalmases, obra mestra del barroc, que conté l’extraordinària capella flamígera s XV dels Boixadors, és seu de l’Òmnium Cultural i ho fou de l’Institut…

El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de centre del…

El municipi d’Horta, agregat a Barcelona el 1904, era format al segle XIX pels nuclis agrícoles antics de Sant Genís dels Agudells i d’Horta Aquest tingué l’origen en la casa, fundada per Guillem d’Orta al segle XII, i en l’església de Sant Joan erigida prop seu Formà part del territori de Barcelona El creixement industrial i urbà de Barcelona, iniciat al segle XVIII, hi incidí molt lentament, i s’anà configurant com un dels barris residencials d’estiueig dels barcelonins de classe mitjana, que en ésser electrificat el tramvia 1901 passaren, en molts casos, a residir-hi carrers de Campoamor i…

La seva església de Sant Cugat del Rec esdevingué parròquia El carrer de la Bòria, continuat pel dels Corders i el dels Carders, a més del seu caràcter industrial, tingué una funció d’aglutinant dels serveis de transport alfòndecs, traginers, hostals i de correus Des del s XIV fins a l’any 1816 alguns delinqüents, com els blasfems i els alcavots, eren exposats a la vergonya pública passejantlos dalt d’un ase amunt i avall del carrer, fet del qual prové la locució passar Bòria avall