Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Ribeira
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, situat a la costa nord de la ria d’Arousa.
Terreny muntanyós Té horta Produeix vi, blat de moro, cereals i patates Ramaderia bovina i porcina La principal riquesa és la pesca i la seva indústria derivada
Andros
Illa
Illa de Grècia, al nomós
de les Cíclades, a la mar Egea.
És la més septentrional de l’arxipèlag De relleu muntanyós, especialment a la costa occidental, el cim culminant és el Kubárion 1 009 m A les planes i als contraforts de les muntanyes són conreats oliveres, cítrics, tabac i figueres, que constitueixen el principal recurs econòmic de la població La capital de l’illa és Andros, petit port a la costa occidental
Cefalònia
Illa
Illa de la mar Jònica, Grècia, a l’entrada del golf de Patres.
Constitueix el nomós de Cefalònia, a les Illes Jòniques La capital és Argostólion El relleu és molt muntanyós, i els conreus es limiten a vinya panses i vi, olivera i cotó Conquerida pels romans el 189 aC, passà sota el govern de Bizanci i hi restà fins el 1082, que fou ocupada pels normands, els quals hi fundaren el comtat palatí de Cefalònia Esdevingué vassalla de Venècia i del principat de Morea 1194-1324 Presa pels angevins, recuperà l’autonomia sota els Tocco, els quals, davant el perill turc, demanaren el protectorat de Venècia 1482, que la integrà al ducat de Corfú…
Fuerteventura
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Canàries, al SW de Lanzarote, de la qual és separada per l’estret de La Bocayna.
Al S, l’antiga illa de Jandía, avui unida per l’istme de la Pared i que forma la península de Jandía, li dóna l’aspecte allargat que presenta Fuerteventura D’origen volcànic, ofereix un relleu muntanyós, bé que sigui d’escassa altitud Jandía, 802 m Les roques volcàniques i les cendres ocupen la major part de l’illa, per la qual cosa, a part el clima, extremament àrid, és molt pobra i improductiva La seva pobresa es manifesta també en l’escassa població Puerto del Rosario, centre d’enllaç amb les altres illes, n'és el nucli principal 19 030 h 1996 Una agricultura molt pobra és la…
monts de Toledo
Serralada
Sistema muntanyós, situat a la Submeseta meridional ibèrica.
S'estén d’E a W, des de La Mancha, Sierra de la Calderina 1208 m, fins a la serralada portuguesa de San Mamede 1025 m Assoleix la màxima altitud a Las Villuercas, de la serra de Guadalupe 1609m Hom sol distingir-hi dues seccions principals una d’oriental, que comprèn els monts de Toledo pròpiament dits —serralades de Calderina, Chorito, Yébenes, Rocigalpo 1448 m—, i una d’occidental —serralades d’Altomira 1443 m, Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamede— Formats per materials paleozoics sobre basament granític, constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Tajo, al N, i del…
Serranía de Ronda
Serra
Sistema muntanyós que constitueix l’extrem occidental de la serralada Penibètica.
Forma un conjunt d’orientació NE-SW de roques cristallines, gneis, esquists, perforat per una potent massa eruptiva és constituït per dos arcs parallels units al centre per la serra de Tolox Torrecilla, 1 919 m
serra de Guadalupe
Serra
Massís muntanyós dels monts de Toledo, a Extremadura, a la província de Càceres.
Constitueix un horst de materials granítics, esquists i quarsites, que culmina als 1 609 m
Àtica
Divisió administrativa
Regió de Grècia Central que comprèn els actuals nomoí
de l’Àtica i del Pireu.
Envoltada per la Beòcia al nord, el golf de Corint a l’oest, el golf Sarònic al sud i la mar Egea a l’est En el paisatge es combinen el relleu del litoral amb les planes alluvials i les muntanyes com les serres de Citeró i Parnes al nord, el massís cristallí del Pentèlic al nord-est i altres serres calcàries al sud i a l’oest Els principals recursos econòmics són l’agricultura blat, oli d’oliva, vi, fruita i les mines de Làurion al sud plom, zinc, ferro De la primitiva població només són conservades algunes restes de l’edat de pedra i de bronze i algun topònim Els seus habitants, que s’…
Grammos
Serra
Grup muntanyós de Grècia, un dels contraforts més occidentals de la península dels Balcans.
S'estén entre Albània i Macedònia, i l’altitud màxima és de 1 450 m
serralada Ibèrica
Serralada
Sistema muntanyós de la península Ibèrica que constitueix el límit NE de la Meseta.
S'estén de NW a SE, entre la depressió de l’Ebre i la Meseta, des del Corredor de la Bureba fins a la Mediterrània Dividida en moltes unitats, les principals son, a l’extrem NW, la serra de la Demanda 2 037 m, els picos de Urbión 2 264 m, la serra Cebollera 2 147 m, el Moncayo 2 313 m i la plana de Sòria entre 1 100 i 1 200 m a la regió central, la conca de Calataiud, la conca de Terol, la serra d’Albarrasí Caimodorro, 1 921 m, la serra de Gúdar Peñarroya, 2 019 m i Penyagolosa 1 813 m, per on enllaça amb la Serralada Prelitoral Catalana al S, la serra de Javalambre 2 020 m, que arriba fins a…