Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Clarença
Ciutat
Ciutat del nomós d’Èlida, Grècia, a l’extrem nord-occidental de la península del Peloponès.
Roger de Lloria l’atacà amb el seu estol el 1292 Ferran de Mallorca se n'emparà el 1315 i hi establí la seva cort com a senyor del principat de Morea i hi baté diners tornesos de billó Derrotat i mort, però, a la batalla de la Manolada 1316 o batalla de Clarença , prop de la ciutat, per partidaris de Mafalda d’Hainaut, la guarnició catalana s’hagué de lliurar Fou ocupada novament per catalans el 1430 per poc temps Després fou capital del despotat de Clarença sota el domini bizantí
Modó
Localitat
Localitat del Peloponès, Grècia, situada a la costa SW de la Messènia, damunt d’un promontori que domina la mar Jònica.
Habitada des del 2000 aC, a la fi del s VIII aC fou conquerida pels espartans Independent durant el s IV aC, hagué d’adherir-se a la lliga aquea 191 aC, i passà posteriorment al domini de Roma A l’època bizantina fou un refugi de corsaris, que els venecians destruïren el 1124 Per la seva situació estratègica, posseí un consolat català 1416-86, i l’any 1499, a l’hora del darrer perill, els corsaris catalans i venecians s’hi refugiaren per oposar una resistència comuna als osmanlís, els quals, finalment, se n'empararen
Santa Magdalena de Bell-lloc
Monestir
Antic monestir benedictí i després de monges clarisses o damianites, situat a l’W de la ciutat de Tarragona, prop de la necròpolis romanocristiana.
Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari, on tenien la…
Creta
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de Grècia, entre la mar de Creta, al nord, i la mar Mediterrània, al sud.
Constitueix una regió administrativa de Grècia, dividida en quatre nomoí Càndia, Canea, Lasíthion i Réthymnon La capital és Càndia És de forma allargada d’oest a est té 260 km de longitud i uns 60 d’amplada El relleu és muntanyós, format per tres massissos calcaris separats per depressions, parallels a la costa meridional D’oest a est hi ha el mont Levkà 2 452 m, l’Ida 2 456 m i el Diktē 2 148 m La plana costanera més gran és la de Messarà, a la part meridional La costa meridional és abrupta i espadada, i la septentrional és retallada per profundes badies El clima és mediterrani, molt sec…
Àtica
Divisió administrativa
Regió de Grècia Central que comprèn els actuals nomoí
de l’Àtica i del Pireu.
Envoltada per la Beòcia al nord, el golf de Corint a l’oest, el golf Sarònic al sud i la mar Egea a l’est En el paisatge es combinen el relleu del litoral amb les planes alluvials i les muntanyes com les serres de Citeró i Parnes al nord, el massís cristallí del Pentèlic al nord-est i altres serres calcàries al sud i a l’oest Els principals recursos econòmics són l’agricultura blat, oli d’oliva, vi, fruita i les mines de Làurion al sud plom, zinc, ferro De la primitiva població només són conservades algunes restes de l’edat de pedra i de bronze i algun topònim Els seus habitants, que s’…
Corfú
© Fototeca.cat-Corel
Illa
Illa de la mar Jònica, que constitueix un nomós de la regió Illes Jòniques, Grècia.
La capital és Corfú És separada de la costa de l’Epir per l’estret de Corfú La part septentrional és muntanyosa mont Pantokrátos, 911 m, la central, suaument ondada, i la meridional, plana Els recursos econòmics són l’agricultura oliveres, vinya i arbres fruiters i també la fabricació de paper i sabó i l’artesania tèxtil És un centre d’atracció turística Té aeroport S’hi destaquen les ruïnes del temple grec d’Àrtemis Després d’un efímer assaig colonial per part d’Erètria, l’antiga Corcira fou colònia de Corint 733 aC Mantingué lluites amb la metròpolis, com la batalla naval del 664 aC i la…
Esparta
Ciutat
Capital del nomós de Lacònia, al Peloponès, Grècia, emplaçada aproximadament al lloc de l’antiga Esparta, o Lacedemònia.
Aquesta, a l’època micènica, constituí un estat federal que integrava nou principats, sota l’autoritat del monarca espartà la més famosa família reial d’aquell moment fou la dels atrides, que alhora governava Argos i Micenes Primitivament habitada pels aqueus, al s XII aC els doris envaïren el territori espartà tres segles després hi constituïren una federació de quatre estats obes , als quals s’afegí un cinquè estat, format per la població aquea d’Amiclea pel damunt de les cinc obes , dues famílies constituïren les dues dinasties que regirien simultàniament l’estat els Agíades, aqueus, i…
Tràcia
Geografia històrica
Regió històrica del SE d’Europa que comprèn el sector més oriental de la península balcànica i que és repartida entre Grècia, Bulgària i Turquia.
Pràcticament correspon a la conca del Marica, i s’estén des del vessant meridional de la serralada Balcànica, al N, fins a les costes de la mar Egea i de la mar de Màrmara, al S, i de les costes de la mar Negra i l’estret del Bòsfor fins a la vall del riu Mesta, que n'assenyala el límit occidental La seva extensió ha variat molt al llarg de la història, i en l’antiguitat hom havia considerat el Danubi com el límit N Hom hi distingeix un sector occidental, que correspon a la Tràcia grecobúlgara, més muntanyós, dominat per la serralada dels Ròdope, amb altituds superiors als 2 000 m, que separa…
la Canonja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al SW de la ciutat de Tarragona.
El terme es troba enclavat entre les carreteres N-340, de Barcelona a València i la N-420 de Tarragona a Reus Té dos nuclis originàriament antics la Canonja i Masricard El poble de la Canonja El poble de la Canonja canongins 60 m alt es troba al N del terme, sobre un turó al peu del qual, en direcció a la mar, s’alça el castell i poble de Masricard , i encerclat dins el que hom suposa que podria haver constituït una muralla, que resta inexistent, de la qual l’única prova que es conserva és un portal anomenat popularment el Porxo, sobre el qual figura la data del 1600 Els carrers guarden el…
Perafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Tarragonès, estès en gran part a la riba esquerra del Francolí.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis dels Garidells Alt Camp, el Morell i la Secuita a l’W amb el Morell i la Pobla de Mafumet, i al S i SE amb els Pallaresos La zona del terme propera al Francolí és de relleu planer i correspon al període quaternari, mentre que les formacions miocèniques fan la seva aparició cap a l’est i donen al terreny una configuració ondulada, amb petits turons El terme comprèn els pobles de Perafort, cap de municipi, i Puigdelfí, i el polígon de la Refineria compartit amb els termes la Pobla de Mafumet i de Constantí A més inclou tres enclavaments…