Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Argos
Ciutat
Ciutat del Peloponès, Grècia, al nomós d’Argòlida.
Nucli comercial i industrial cigarrets Els poemes homèrics fan d’Argos la capital de rei Agamèmnon, fet que reflecteix la seva importància dins la civilització micènica Després de la invasió dels doris, durant els segles VIII i VII aC, Argos superà les ciutats rivals de Tirint i Micenes i, sota el rei Fidó, arribà a dominar tota l’Argòlida i part del Peloponès La seva rivalitat amb Esparta, que s’alià amb moltes de les seves ciutats enemigues, la portà a greus derrotes segles IV i V aC i a la pèrdua de la seva preponderància Intervingué al costat d’Atenes contra Esparta a la guerra del…
Èlide
Divisió administrativa
Nomós del Peloponès, Grècia.
La capital és Pirgos Com a regió històrica destacà pel cèlebre santuari d’Olímpia, únic ferment d’apropament entre doris i aqueus Al segle VII aC el rei d’Argos reemplaçà l’antic príncep local membre de la federació dels noranta prínceps en les festes religioses del santuari El 472 aC s’agruparen les petites comunitats rurals i fundaren la ciutat d’Elis, governada per 10 hellanòdics, representants de les 10 tribus que l’integraven Aliada d’Atenes al segle V aC, al segle IV aC s’incorporà a la Lliga de Corint i caigué sota la influència de Macedònia, fins que es rebellà contra…
Argòlida
Divisió administrativa
Nomós del Peloponès, Grècia.
Correspon aproximadament a l’antiga regió històrica situada a la part oriental del Peloponès Habitada primer pels pelasgs, fou ocupada pels aqueus vers la meitat del segon millenni aC Micenes i Corint foren les seves ciutats més importants civilització micènica Amb la conquesta dels doris al segle XII, l’Argòlida fou dividida en petites entitats independents, entre les quals sobresortí Argos Les ciutats de l’Argòlida prengueren part en les lluites d’Atenes i Esparta i llur territori fou conquerit per aquesta L’Argòlida formà part de la Lliga Aquea i fou sotmesa pels romans el…
Nàuplia
Ciutat
Capital del nomós de l’Argòlida, al Peloponès, Grècia.
Situada al golf homònim, és un port important i, alhora, una plaça forta naval Exportació de tabac, raïm i oli És unida, per via ferroviària, amb Argos i Corint En l’antiguitat formà part de l’amfictionia jònica i, durant les guerres messèniques, s’alià amb Esparta Conquerida pels argius, la convertiren en llur port i arsenal major Caigué en decadència a partir del segle II dC Els croats de Godofred de Villehardouin se n'apoderaren, amb l’ajut de la flota veneciana, el 1211 Els venecians passaren, més tard, a ésser-ne senyors i la fortificaren Possessió dels turcs 1540, fou…
Peloponès
Paisatge prop de Micenes, al Peloponès
© Fototeca.cat
Península
Península del S de Grècia.
La geografia Té una superfície de 15490 km 2 i és unida al continent per l’ istme de Corint , i emmarcada pels golfs de Patres i de Corint al N i per les mars Jònica W i Egea E Continuació de la serralada del Pindos, és una regió molt muntanyosa i de morfologia complexa en la qual abunden els mantells de corriment i els cavalcaments, amb materials calcaris i esquists cristallins El relleu, afectat per nombroses fractures, divideix el territori en compartiments, formats per l’alternança de massissos aïllats i depressions on s’obren nombroses conques interiors i planes L’Erimant 2224 m, al NW,…
Corint

Vista de Corint des de l’Acrocorint
Institute for the Study of the Ancient World (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital del nomós de Coríntia, al Peloponès, Grècia, situada a l’extrem occidental del canal del seu nom.
Produeix panses de gran anomenada L’actual ciutat sorgí a uns 3 km al nord-est de l’antiga ciutat, una de les més destacades de la Grècia antiga D’origen neolític, després centre micènic, estigué sotmesa a Argos durant els primers segles després de les invasions dòriques, fins al segle VIII aC Aleshores esdevingué independent, i destacà sobretot a partir dels segles VII-VI aC com a conseqüència de la seva situació geogràfica, encreuament bàsic de comunicacions, porta d’entrada al Peloponès des del nord i pas marítim a través de l’istme Com a antecedent al canal de Corint que ja fou projectat…
Micenes

Micenes La Porta dels Lleons
Ciutat
Ciutat antiga de Grècia, situada a la regió de l’Argòlida, al Peloponès.
És situada a l’encreuament de dues muntanyes que dominen la vall suau de l’Ínac, tancada, a l’W, per l’acròpolis d’Argos i la cadena de cims que amaguen la badia de Nàuplia És famosa per les gestes —àmpliament celebrades en la literatura— dels membres del casal reial dels Atrides, un dels quals, Agamèmnon, participà en el setge i saqueig de Troia com a rei i senyor dels capitosts grecs Existent ja des del 2000 aC, fou la ciutat més important de la Grècia continental entre el 1600 i el 1200 aC, moment en el qual, a conseqüència de les invasions dòriques segons uns estudiosos, o d’…
Esparta
Ciutat
Capital del nomós de Lacònia, al Peloponès, Grècia, emplaçada aproximadament al lloc de l’antiga Esparta, o Lacedemònia.
Aquesta, a l’època micènica, constituí un estat federal que integrava nou principats, sota l’autoritat del monarca espartà la més famosa família reial d’aquell moment fou la dels atrides, que alhora governava Argos i Micenes Primitivament habitada pels aqueus, al segle XII aC els doris envaïren el territori espartà tres segles després hi constituïren una federació de quatre estats obes , als quals s’afegí un cinquè estat, format per la població aquea d’Amiclea pel damunt de les cinc obes , dues famílies constituïren les dues dinasties que regirien simultàniament l’estat els Agíades, aqueus,…
Grècia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània que forma part de la península Balcànica, de la qual comprèn el sector més meridional. Limita amb Albània pel NW, amb Macedònia i Bulgària pel N, amb la Turquia europea pel NE, amb la mar Egea per l’E, amb la mar Mediterrània pel S i amb la mar Jònica per l’W; a més del territori peninsular, comprèn un gran nombre d’illes; la capital és Atenes.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Athos Dave Proffer CC BY 20 Grècia és un país muntanyós, amb una estructura geològica complexa que es reflecteix en una gran fragmentació del relleu, que és format per massissos i sistemes muntanyosos que tanquen nombroses conques interiors Gairebé la meitat del territori és per damunt dels 500 m, bé que les muntanyes són relativament poc altes i cap dels cims no assoleix els 3000 m l’Olimp, l’altitud màxima del país, té 2918 m Hom pot distingir diverses regions la septentrional, la central, la meridional i la insular La Grècia septentrional…