Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Sudan
Història
Nom donat pels historiadors i geògrafs àrabs (literalment ‘país de negres’) al territori situat al s. del desert del Sàhara, comprès entre el massís etiòpic i la costa atlàntica i limitat al s. pels altiplans dels Grans Llacs i la selva equatorial.
Actualment correspon als territoris del N d’Etiòpia, la República del Sudan, el Txad, el N de Nigèria, Níger, Burkina Faso, Mali, Mauritània i el Senegal Històricament, ha constituït una regió d’un gran tràfic comercial especialment d’or, de sal i d’esclaus entre els països nord-africans i els tropicals, per la qual cosa la seva població ha sofert un continuat procés d’islamització A la regió occidental florí segles III-XIII el regne de Ghana , substituït pel de Mali el 1230, el qual sotmeté a vassallatge els altres regnes veïns, com el de Tombouctou 1336 i el de Songhai 1235, el…
Dongola
Història
Regne nubi.
Des del 1530 aC formà part de l’antic Egipte A mitjan s IV es convertí en un regne cristià, i comercià activament amb Bizanci als s IX i X El 1275 passà a Egipte Mohamed Alí governà el territori el 1820, i més tard restà en poder dels mahdistes, des del 1895 fins al 1896, que passà al Sudan
Nil
G T (CC BY-NC-ND 2.0)
Riu
Riu de l’Àfrica nord-oriental (6.671 km de longitud [5.600 km després del llac Victòria] i 2.867.000 km2 de conca).
Hidrologia i parts del Nil Considerat generalment el riu més llarg del món posició que disputa amb l’Amazones, la font principal és el Kagera, que, format per diversos torrents, neix a l’altiplà de Burundi Amb aquest nom entra per la costa W en el llac Victòria, i surt pel N, prop de Jinja, amb el nom de Nil Victòria Al cap de poc forma la cascada Ripon, prop de la qual ha estat construïda una presa Owen Falls per al regadiu i la producció d’electricitat Des d’una altitud de 1135 m al llac Victòria, el Nil davalla a 1012 m, es dirigeix cap al NW i ocupa un seguit de depressions…
regne de Kuš
Història
Entitat territorial formada cap a mitjan s VIII aC i que durà, aproximadament, fins el 350 dC, els límits de la qual anaven des de la primera cascada del Nil fins més amunt de la sisena (regió de Sennar), bé que en ocasions la Baixa Núbia (des de la primera a la segona cascada) escapà del seu domini.
Designada així pels especialistes perquè el nucli del seu territori corresponia a l’antic Kuš dels egipcis, abastava, doncs, una bona part del Sudan actual Això explica el caràcter africà de la seva cultura, que, encara que molt influïda per la faraònica la seva divinitat principal era Amon i d’ací l' amani de molts noms reials l’escriptura jeroglífica egípcia fou l’única emprada fins al s II aC, etc, presenta una sèrie de característiques pròpies en diversos camps mode de successió dels reis, paper important de la dona en la casa regnant, alguns motius artístics, llengua meroítica, etc…
Àfrica Occidental Francesa
Geografia històrica
Govern general que reuní en forma de federació, del 1895 al 1958, els territoris francesos del Senegal, de Mauritània, del Sudan, de l’Alt Volta (actual Burkina Faso), del Níger, de la Guinea, de la Costa d’Ivori i de Dahomey (actual Benín).
La capital en fou Dakar La constitució francesa del 1946 definí l’AOF com un territori d’ultramar de la Unió Francesa Posteriorment, els territoris de l’AOF seguiren les etapes progressives que els portaren, el 1958, a la interdepèndencia, i el 1960 Guinea, el 1958 a la independència
República Democràtica del Congo
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb la República Centreafricana, al NE amb el Sudan del Sud, a l’E amb Uganda, Ruanda, Burundi i Tanzània, al S amb Zàmbia i Angola i a l’W amb una estreta franja atlàntica i amb la república del Congo; la capital és Kinshasa.
La geografia física El territori és el més extens de l’Àfrica subsahariana, i ocupa la major part 2/3 de la depressió tectònica de la cubeta del Congo El centre és constituït per una plana de més de 700000 km 2 , d’una altitud mitjana de 400 m a 600 m, el punt més baix de la qual correspon al llac Tumba 350 m Circumden la depressió una sèrie d’altiplans i de dorsals perifèriques constituïts formats per roques cristallines i esquistoses de l’antic sòcol, cobertes de gres i argiles secundaris a les zones d’altiplans, que són afectats per cicles d’erosió i per moviments tectònics,…