Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Sud-àfrica
Regió
Terme geogràfic referit a la part meridional del continent africà, que generalment comprèn els territoris de Botswana, Lesotho, Namíbia, Eswatini, la República de Sud-àfrica i Zimbàbue.
Namíbia
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES079_N1.jpg)
Estat
Estat del sud-oest d’Àfrica, limitat amb l’oceà Atlàntic a l’W, amb Angola i Zàmbia al N, amb Botswana a l’E i amb la República de Sud-àfrica a l’E i el S; la capital és Windhoek.
La geografia física Travessat pel tròpic, el país és situat quasi completament a la zona àrida Entre uns 50 a 160 km cap a l’interior, una llarga cinglera cau parallelament a la plana litoral del Namib des de les terres altes de l’interior inclinades suaument vers la depressió del Kalahari De N a S, hom distingeix tres zones fisiogràfiques la zona desèrtica del Namib, que comprèn un 15% de la superfície total del país, l’altiplà central i el marge occidental de la depressió del Kalahari L’altiplà central és situat entre els 1000 i els 2000 m d’altitud, té grans planes ondulades i algunes…
Walvis Bay
Ciutat
Districte i ciutat de Namíbia, situat a la badia homònima, que forma part de la regió d’Erongo.
El 1878, el territori fou annexat per la Gran Bretanya, interessada en les reserves de guano a les illes adjacents, i el 1884 fou incorporada a la colònia del Cap Annexada el 1910 com a enclavament del nou estat independent de la Unió Sud-africana del 1922 al 1977 formà part de l’Àfrica del Sud-oest nom de Namíbia fins el 1968 El 1978, any que l’ONU retirà el mandat sud-africà sobre aquest territori, Walvis Bay passà a dependre de facto i directament de Sud-àfrica Malgrat que el 1990 Namíbia assolí la condició d’…
Orange
Riu
Riu de l’Àfrica meridional (1 860 km de longitud; 960 000 km2 de conca).
Neix a les muntanyes Draken, a 3 160 m d’altitud, i desguassa a l’Atlàntic, després de travessar Sud-àfrica en direcció est-oest En el seu curs travessa també Lesotho, i marca el límit meridional d’Orange i la frontera amb Namíbia, per on passa molt encaixat cascades d’Augrabies, 146 i 43 m De règim molt irregular i no navegable, té com a principal afluent el Vaal
Namaqualand
Regió
Regió de l’Àfrica sud-occidental, dividida, pel riu Orange, entre la Little Namaqualand, al NW de Sud-àfrica, i la Great Namaqualand, al S de Namíbia.
Habitada pels names uns 49000 individus, l’economia es basa en la ramaderia i en l’explotació d’importants jaciments miners
Papua Nova Guinea
Agricultor de Papua Nova Guinea
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de la Melanèsia, que comprèn la part oriental de l’illa de Nova Guinea i unes 600 illes més petites, entre les quals l’arxipèlag de Bismarck, que inclou Nova Bretanya i Nova Irlanda i, a la part septentrional de les illes Salomó, Bougainville; la capital és Port Moresby.
La geografia Totes les terres són muntanyoses, amb nombrosos volcans actius La màxima altitud del país és assolida a Nova Guinea, al mont Wilhelm 4694 m El clima és càlid i humit, amb una temperatura màxima i mitjana de 33 o C i una mínima mitjana de 22 o C Les precipitacions, irregulars tot l’any, oscillen entre els 1000 mm i els 3650 mm anuals Els rius són curts i cabalosos País subdesenvolupat, prop del 77% de la població viu d’una agricultura que només aporta el 27% del PIB 1993 Predominen els conreus de subsistència, especialment tubercles i arrels moniatos, colocàsia, nyam, mandioca,…
República Democràtica del Congo
![](/sites/default/files/media/FOTO2/ES114_N1.jpg)
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial, que limita al N amb la República Centreafricana, al NE amb el Sudan del Sud, a l’E amb Uganda, Ruanda, Burundi i Tanzània, al S amb Zàmbia i Angola i a l’W amb una estreta franja atlàntica i amb la república del Congo; la capital és Kinshasa.
La geografia física El territori és el més extens de l’Àfrica subsahariana, i ocupa la major part 2/3 de la depressió tectònica de la cubeta del Congo El centre és constituït per una plana de més de 700000 km 2 , d’una altitud mitjana de 400 m a 600 m, el punt més baix de la qual correspon al llac Tumba 350 m Circumden la depressió una sèrie d’altiplans i de dorsals perifèriques constituïts formats per roques cristallines i esquistoses de l’antic sòcol, cobertes de gres i argiles secundaris a les zones d’altiplans, que són afectats per cicles d’erosió i per moviments tectònics,…