Resultats de la cerca

La geografia física El territori és el més extens de l’Àfrica subsahariana, i ocupa la major part 2/3 de la depressió tectònica de la cubeta delCongo El centre és constituït per una plana de més de 700000 km 2 , d’una altitud mitjana de 400 m a 600 m, el punt més baix de la qual correspon al llac Tumba 350 m Circumden la depressió una sèrie d’altiplans i de dorsals perifèriques constituïts formats per roques cristallines i esquistoses de l’antic sòcol, cobertes de gres i argiles secundaris a les zones d’altiplans, que són afectats per cicles d’erosió i per…

La geografia física El relleu i la geologia El Brasil, que no ha estat afectat directament per les convulsions orogèniques més recents, presenta, en general, un relleu monòton, d’altituds relativament poc marcades —el 40% de la seva superfície, per sobre dels 200 m, i el 7%, per sobre dels 800—, i amb un predomini clar de les formes massisses, pesants, dels relleus tabulars i de les superfícies horitzontals i subhoritzontals Hom pot separar netament, des d’un punt de vista morfoestructural, dues grans unitats al nord, l’Amazònia —vasta àrea de subsidència i sedimentació, drenada per l’…

La capital és Lubumbashi És habitada pels grups ètnics luba, hemba, tumbwe, lunda, bemba i lala Són importants les seves riqueses mineres, com la de zinc, a la regió de Kibara al N i la de coure al S, així com les produccions de cobalt, cadmi i germani Pertangué al regne lunda s XVIII i a l’imperi nyamwezi de Burundi Fou annexada al Congo Belga el 1891 Entre el 1920 i el 1933 gaudí d’una gran autonomia, però passà a control de les grans companyies mineres europees El 1960 aquestes feren costat al partit federalista Conakat, dirigit per Moïse Tshombé, enfront del centralisme de Patrice Lumumba…

Fundada pels belgues el 1910, és la segona ciutat del país, centre de l’extracció del coure i nucli industrial indústries alimentàries, tèxtils, de gènere de punt i de la construcció Fou la capital de la república independentista de Katanga del 1960 al 1963

Ocupa el graó septentrional del Rift Valley, encaixat per cingleres i voltat d’una espessa vegetació de matolls bush Rep el Nil Victoria, emissari del llac Victoria, pel NE, després de travessar les Murchison Falls Transport fluvial entre Uganda i la República Democràtica del Congo Té poca importància econòmica Fou descobert el 1864 per Samuel Baker Del 1973 al 1997 des del Zaire antic nom de la República Democràtica del Congo hom li donà el nom de llac Mobutu

Amb una llargària de 660 km i una amplària que no supera els 80, té una superfície de 32 893 km 2 Ocupa un solc profund al sector meridional del Rift Valley, i la seva profunditat assoleix 1 435 m, cosa que el situa al segon lloc del món El Malagarasi n'és l’immissari principal, i el Lukuga, afluent del Congo, el primer emissari A les costes, molt abruptes, hi ha els ports de Kigoma Tanzània, Kalemie República Democràtica del Congo, Bujumbura Burundi i Mpulungu Zàmbia

Té 2 040 km de longitud, 900 dels quals són navegables, amb un cabal de 1 800 a 1 7000 m 3 /s a la confluència amb el Congo Neix a la confluència dels rius Uele, M'Bomu i Monga i en direcció E-W separa la República Democràtica del Congo de la República Centraficana, després, en direcció N-S, fa de frontera entre la República Democràtica del Congo i el Congo Desguassa al riu Congo en delta Entre els nombrosos afluents que té cal destacar el Chiko, el Kotto i el Giri

Comprèn els actuals estats de la República del Congo i la República Democràtica del Congo, i els seus predecessors colonials Congo Belga i Congo Francès, a més de l’antic regne del Congo

Neix al nord d’Angola i segueix la direcció SE-NW formant frontera entre Angola i la República Democràtica del Congo Pren, després, la direcció sud-nord fins a desguassar per l’esquerra al Kasai, a la República Democràtica del Congo

Establert el 1717, de la lluita per la independència es formà, el 1819, la República de la Gran Colòmbia, fins que es desintegrà per constituir les repúbliques de Veneçuela 1829, l’Equador 1830 i Nova Granada 1831, que el 1886 prengué el nom de República de Colòmbia, de la qual sorgí, el 1903, la de Panamà