Resultats de la cerca

La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de…

Situació i presentació Limita a l’W amb el terme de Lloret de Mar, al N amb el de Llagostera Gironès i el de Vidreres i a l’E amb el de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà Al terme s’alça el puig de les Cadiretes 519 m, punt culminant del massís o bloc granític que tanca per mar la depressió selvatana, anomenat serra de Sant Grau pel santuari que es dreça en un dels vessants És drenat en bona part per la riera de Tossa, que centra el sector SW i desemboca a la mar a llevant de la vila La costa és summament retallada i la munió de cales i caletes que forma han estat ocupades per urbanitzacions…

Situació i presentació El municipi d’Espinelves, tot i pertànyer a la comarca d’Osona, és adscrit administrativament a la província de Girona Limita al NE amb el municipi de Vilanova de Sau, a l’E amb Sant Hilari Sacalm i al SE amb Arbúcies, ambdós pertanyents a la comarca de la Selva, al SW limita amb Viladrau i al NW amb Sant Sadurní d’Osormort El terme, dins la subcomarca de les Guilleries, és força accidentat, amb un nombre important de turons, que assoleixen les màximes altituds al sector oriental del municipi Fent límit amb Viladrau hi ha la baga d’en Caseta 826, el turó de les Lloberes…

Situació i presentació Termeneja al N amb els municipis de Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou i Caçà de la Selva els dos últims del Gironès, a l’E amb Llagostera també del Gironès, al S amb Vidreres i a l’W amb Sils i Vilobí d’Onyar Es troba en una extensa vall entre les conques del Ter i la Tordera Les aigües del sector del nord, les rieres de Gotarra i de Benaula, desemboquen a l’Onyar, que travessa un petit sector a l’extrem NW del terme, mentre que al sector del veïnat de Mateves es forma la capçalera de la riera de Santa Maria, que ja fora del terme esdevé la séquia de Sils,…

Situació i presentació Es troba a la Plana de Vic a la dreta del Ter, que forma el límit natural del sector més oriental del terme Les terres de l’W són les més elevades ja que configuren les serralades llevantines del Lluçanès, les quals tanquen per ponent la Plana de Vic El terme limita a l’E amb Torelló i Manlleu, al S amb Gurb, al SW amb Santa Cecília de Voltregà, a l’W amb Sant Martí de Sobremunt i al NW amb Orís Envoltat per les terres del terme municipal de les Masies de Voltregà es troba el petit municipi de Sant Hipòlit de Voltregà Les terres constituïdes al llarg de les primeres…

Situació i presentació El terme municipal de Calldetenes, un dels més petits de la Plana, limita al N amb les terres de Folgueroles, a l’W amb Vic, al SW amb Santa Eugènia de Berga i al SE i l’E amb el terme de Sant Julià de Vilatorta El terme, que forma un sector planer amb una altitud mitjana d’uns 500 m, té el punt més elevat a les terres de margues blavoses de la serra de San Marc 579m i a la de l’Eimeric La part superior del terme és drenada per la riera de Sant Martí, o antic riu de Peres, la qual desguassa al Gurri per la dreta i en part forma límit natural amb Folgueroles…

La geografia Cap de comarca, Santa Coloma de Farners 9169 h 2001 Ocupa una bona part del sector septentrional del Sistema Mediterrani Català i participa de les distintes unitats estructurals La primera és un fragment de la Serralada de Marina, paleozoic de plegament hercinià, que les rieres de Tossa i de Lloret separen en tres blocs el de llevant que culmina a 519 m alt puig de les Cadiretes, al límit amb el Gironès i el Baix Empordà el central turó de Rossell, 341 m i puig Ventós, 419 el de Blanes a ponent, enretirat de mar, que domina el delta de la Tordera Montbarbat, 330 m…

Situació i presentació El terme és en contacte amb les comarques del Vallès Oriental municipis de Montseny i Fogars de Montclús al SE i d’Osona Viladrau i Espinelves al l’W Confronta també amb els municipis selvatans de Sant Hilari Sacalm N, Santa Coloma de Farners NE, Sant Feliu de Buixalleu E i Riells i Viabrea S El municipi té per eix la vall de la riera d’Arbúcies, de boscos frondosos i reclosa pel Montseny, el pla de les Arenes a les Guilleries i els cims de Joanet i la serra de Malhivern i Montsoriu, a l’extrem S La vall és presidida pel cim majestuós de les Agudes, de 1707 m d’altitud…

Situació i presentació És al bell mig de la Plana de Vic, al sector més planer Limita al N amb Santa Cecília de Voltregà, les Masies de Voltregà i Manlleu, a l’E amb les Masies de Roda, Roda de Ter, Tavèrnoles i Folgueroles, al S amb Vic i a l’W amb Sant Bartomeu del Grau Com tots els municipis d’aquest sector ponentí de la Plana, té com a límit W la serra que separa la Plana del Lluçanès, on la frontera del terme de Gurb va de l’extrem del pla de Sant Sebastià, sobre Monellots, davalla a la riera de Sant Joan i fins a la de Sant Bartomeu, que continua fins prop del cap de la costa de Sant…