Resultats de la cerca

Al nucli de la població hi ha l’església de Sant Joan Baptista, un edifici de planta de creu grega inaugurat el 1984, amb una façana obra de l’escultor Domènech Fita i Molat en què s’explica la història del poble i uns vitralls de Domènec Fita L’antiga torre de Campredó segle XIV, tenia, juntament amb la de la Carrova a l’altra banda del riu, una funció defensiva damunt el curs de l’Ebre Hi ha establerts els polígons industrials Baix Ebre, en funcionament des del 1976, i Catalunya Sud, des de l’inici de la dècada de 2000 L’existència del lloc és mencionada ja vers el 1312 en un…

Situació i presentació És situat a la vall emmarcada pels cingles d’Arbolí i de la serra de la Mussara, al N, i per les muntanyes del Mirador o del Molló 915 m, al límit amb el Priorat, i de Puig Cerver 831 m, a l’W Pel coll de Cortiella, obert entre Puig Cerver i el Mirador, una llengua del territori municipal s’endinsa pel Priorat en direcció a Porrera És drenat bàsicament per la riera d’Alforja, a la qual conflueixen, entre d’altres, els barrancs de la Canaleta, dels Llobregats, de les Comes, del Roure i de les Creus el barranc de les Valls, a la capçalera de la riera de les Voltes, la…

Situació i presentació L’extens terme municipal de la Granadella, de 88,70 km 2 , és al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià i la Ribera d’Ebre, a la part més alta de la plataforma garriguenca, les Garrigues Altes, en un terreny accidentat per pendents suaus i rocosos on alternen el bosc i la brolla amb els ametllers i les oliveres, i també amb riguencs de Bovera, a migdia Bellaguarda al SE, i els dels Torms, el Soleràs i Granyena de les Garrigues al NE amb els segrianencs de Torrebesses i Llardecans al NW i W i amb Flix al S, de la Ribera d’Ebre La vila de la…

Situació i presentació És situat a la part plana del Camp de Tarragona L’envolten Reus E, l’Aleixar N, Maspujols N, les Borges del Camp NW, Botarell W, Montbrió del Camp W, Vinyols i els Arcs SW i S, Cambrils S i, ja al Tarragonès, Vila-seca SE El terme, en pendent suau, va des dels 40 m fins als 180 m, i és traspassat de cap a cap i de N a S per la riera de Maspujols, anomenada també de Riudoms, a la qual porta les seves aigües per la dreta la de Santa Eulàlia La riera d’Alforja separa el terme del de Montbrió La vila de Riudoms és el cap i l’únic nucli tradicional del municipi El seu escut…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Osor i Brunyola, a l’E amb els de Vilobí d’Onyar i Sils, al s amb els de Riudarenes i Sant Feliu de Buixalleu, i a l’W amb els de Sant Hilari Sacalm i Arbúcies La riera de Santa Coloma o Major, que neix als territoris de Sant Hilari Sacalm, travessa d’W a E el terme i rep la riera de Castanyet prop de la ciutat El sector NW és accidentat amb una sèrie de muntanyes d’altitud mitjana no arriben als 1000 m i que constitueixen els contraforts de Santa Bàrbara, de l’Espinau amb el coll de Roscall, del Pedró i el serrat del Corb, que la vall de…

Situació i presentació A l’E limita exclusivament amb el municipi de Lloret de Mar, mentre que a ponent confronta, de N a S, amb Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar, tots tres municipis del Maresme Al nord del sector muntanyós s’alça el turó del Vilar 269 m, i la riera de Valdoric o de Blanes travessa el terme i la vila per desembocar a la mar prop de la roca o tómbol  de sa Palomera continuada per sa Palomereta, que separa la badia de Blanes de la platja de Sabanell, la qual s’allarga fins a la desembocadura de la Tordera El port de Blanes, construït durant les dècades de 1920 i 1930, és…

Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els…

Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…