Resultats de la cerca
Es mostren 3536 resultats
riu de Cós
Riu
Afluent, per l’esquerra, de la riera d’Arbúcies, dit també riera de la Pineda, que neix al S de la vila de Sant Hilari Sacalm (Selva); desemboca sota el castell de Montsoriu.
puig de les Cadiretes
![](/sites/default/files/media/FOTO/A006298.jpg)
Serra de les Cadiretes Solius (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (519 m) del sector de la Serralada Litoral, comprès entre la vall d’Aro i la riera de Tossa, anomenat serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes.
Cabreroles
Castell
Antic castell, actualment masia, del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), a l’antic terme de Querós, a 880 m d’altitud, damunt la riba dreta del Ter.
vescomtat de Cabrera
![](/sites/default/files/media/FOTO/cabrera_vescomtat.jpg)
Dominis de la casa de Cabrera a mitjan s XIV (1350-63): el vescomtat de Cabrera amb el comtat d’Osona i el vescomtat de Bas
© fototeca.cat
Història
Jurisdicció feudal que s’estenia, en el temps del seu major expandiment (1356-65), per les conques del Ter (la plana de Vic al nord de Tona, Collsacabra, Guilleries i zona marginal de la Selva fins a Anglès), de la Tordera (amb el Montseny i la zona de marina entre Arenys i Blanes) i del Fluvià (plana d’En Bas).
Aquest patrimoni jurisdiccional s’havia anat formant a base de les baronies del Cabrerès i d’altres baronies que anaren infeudant-se durant els s XI i XII els vescomtes de Girona vescomtat que es vinculà a aquesta família, posant sota llur potestat altres barons Enllaços matrimonials i compres i, sobretot, la creació del comtat d’Osona el 1356, amb la ciutat de Vic i els territoris d’una llegua al voltant seu, i la unió del vescomtat de Bas el 1352, completaren el conjunt, dins el qual, tanmateix, hi havia els enclavaments de Sant Celoni que…
morral de Cabrafeixet
Muntanya
Contrafort meridional a la serra de Cardó, entre la Ribera d’Ebre (Rasquera) i el Baix Ebre (el Perelló), de grans espadats pel vessant septentrional.
Dins el terme del Perelló hi ha la balma de Cabrafeixet , amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres, descobertes el 1921 damunt una superfície de 10 m de longitud hi ha tres grups de figures amb un caçador amb arc, un home que corre i diversos animals, cabres salvatges i cérvols
riera de Cabanyes
Riera
Curs d’aigua de la Selva, afluent, per l’esquerra, de la riera de Sils, que neix a la Serralada Litoral, sota el coll de Cabanyes (210 m alt.), pas de la carretera de Lloret de Mar a Santa Coloma de Farners.
Brussel·les
L’Atòmium, pavelló de l’Exposició Universal de 1958, i conservat a la ciutat de Brussel·les des d’aleshores
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la regió homònima i de l’estat de Bèlgica.
Situada a la vora del riu Senne i del canal Anvers-Charleroi, en un punt d’encreuament de grans línies de relació internacional És un nucli industrial i un centre comercial, administratiu, cultural i de comunicacions de primer ordre, no solament belga, sinó també europeu La ciutat baixa o nucli, a la vall del riu, antic barri residencial i industrial, és el centre administratiu i comercial els sectors oriental i septentrional són principalment industrials els sectors occidental i meridional són constituïts predominantment pels barris residencials del segle XIX, i té tot un cinturó de…
Brunyola i Sant Martí Sapresa
![](/sites/default/files/media/FOTO/A050884.jpg)
Nucli de Brunyola (Selva) centrat pel castell i la torre, aprofitada per a campanar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, al vessant oriental de la muntanya de Santa Bàrbara, a la zona de contacte entre el massís de les Guilleries i la depressió de Girona.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Anglès i Bescanó aquest últim de la comarca del Gironès, a ponent amb el d’Osor, al S amb el de Santa Coloma de Farners i a llevant amb el de Vilobí d’Onyar Situat als vessants sud-orientals del turó de Santa Bàrbara que s’alça a 854 m d’altitud, dins el terme veí d’Anglès, el municipi alberga bona part de la capçalera de l’Onyar, que drena el sector nord-oriental i al qual aflueixen diversos torrents, com la riera de Sant Martí El territori és relativament muntanyós, sobretot al sector de les Guilleries, poblat una bona part de boscos de…
Bruges
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Bruges_nucli.jpg)
Vista del nucli antic de Bruges
Sjaak Kempe Sjaak Kempe (CC BY 2.0)
Ciutat
Ciutat de Flandes, capital de la província de Flandes Occidental, Bèlgica.
La geografia És unida a la mar del Nord per diversos canals, com el Brugge Zeekanal, que la uneix a Zeebrugge Centre industrial, turístic i comercial El seu port constitueix una unitat amb el de Zeebrugge Hi ha drassanes, i és un nus ferroviari i de carreteres El seu nom procedeix dels nombrosos ponts brug en flamenc que travessen els canals que passen per la ciutat Des del 1950 hi funciona el Collegi d’Europa, centre internacional d’estudis europeus El gran floriment artístic de la ciutat a l’època gòtica pot ésser comprovat encara actualment en edificis com la catedral, un dels monuments…
riu Brugent
![](/sites/default/files/media/FOTO/A074516.jpg)
Aspecte del riu Brugent quan travessa la població de Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Serralada Transversal, afluent, per l’esquerra, del Ter, al qual desemboca al terme d’Amer (Selva), al peu de l’actual presa del Pasteral.
Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el municipi de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, i drena la vall d’Hostoles , que segueix una gran falla el fons de la vall és emplenat per un corrent basàlticAquesta coberta de lava que davallà dels volcans de la regió olotina tancà la sortida de les aigües del pla d’en Bas l’antic llac originat es transformà en alta vall del Fluvià a causa de l’erosió que obrí un pas vers l’est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important Marcel Chevalier establí la hipòtesi que el Brugent era un riu format al vessant oriental de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina