Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Sant Miquel de Fluvià, d’una extensió de 3,5 km 2 , és situat a l’esquerra del Fluvià, riu que fa de límit meridional amb el municipi de Sant Mori i amb el de Ventalló, a l’inici del Terraprim Occidental, lleugerament accidentat, que assenyala el límit de ponent on acaba la plana alluvial de l’Alt Empordà Confronta a tramuntana i a ponent amb el municipi de Palau de Santa Eulàlia i a llevant amb Torroella de Fluvià El 1937 el municipi adoptà el nom de Fluvià d’Empordà Al poble de Sant Miquel de Fluvià hi ha una estació del tren de Barcelona a Portbou Una…

Situació i presentació El terme municipal de Cabanes, de 15,06 km 2 , s’estén al N de Figueres, per la plana alluvial empordanesa entre els cursos de la Muga i del Llobregat d’Empordà en el seu curs baix, l’aigua dels quals és aprofitada a través de les séquies de la Font i del Molí Comprèn el poble de Cabanes, cap de municipi, els veïnats de l’Aigüeta i de les Masies de Dalt, a més de nombroses masies, algunes de les quals formen agrupaments disseminats com ara el Pla i el Forn d’en Gestí integra també l’antic monestir de Cadins Limita al N amb el municipi de Masarac del qual el…

El perímetre del terme adopta una estranya configuració des dels contraforts de la serra del Ventós i del Sabinar passant per l’estretor del tossal Redó 356 m i seguint com a límit la rambla de Rambujar, fins que s’esvaneix a la immediació oest del poble vers l’est s’eixampla una galta entre les isohipses de 100 i 200 m pla de l’Olivera, la Baiona i el Rabosar A la fi del segle XVIII Cabanilles xifrà emfàticament la població en 3600 h, 540 dels quals habitaven al nucli i els altres eren disseminats per la Canyada, Verdegàs, el Moralet, la Serreta, el Rabosar, l’Alcoraia i Rebolledo el 1837 —…

La primera fase d’ocupació és datada a la meitat del segle II aC, i és una de les primeres villes agrícoles de l’Empordà, per bé que les restes arquitectòniques documentades pertanyen al període comprès entre la primera meitat del segle I aC i el final del segle II dC, moment en què fou abandonada Ha estat excavada des del 1981 per Josep Casas

Situació i presentació El terme municipal de Piera, de 57,11 km 2 , limita amb els termes anoiencs del Bruc i Castellolí N, la Pobla de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia W, els Hostalets de Pierola i Masquefa E, i els termes penedesencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Llorenç d’Hortons S El municipi, que és el més extens de la comarca, és situat al sector SE, al límit amb l’Alt Penedès, estès en una bona part a l’esquerra de l’Anoia, que forma, a la sortida del congost de Capellades, la frontera sud-occidental des de prop del Badorc fins a Sant Jaume Sesoliveres…

Situació i presentació El terme municipal de Castellolí, de 25,28 km 2 , limita amb els municipis del Bruc E, Piera SE, la Pobla de Claramunt SW, Òdena W i Castellfollit del Boix, ja al Bages N Es troba al sector de llevant de la Conca d’Òdena, en una vall excavada per una sèrie de torrents que davallen sobretot de les muntanyes del coll del Bruc, a l’E, i del puig de l’Aguilera 623 m, a l’W, que formen la riera de Castellolí, afluent de l’Anoia per l’esquerra entre Igualada i la Pobla de Claramunt També drena el terme la capçalera del torrent del Forn d’en Mouner, que aflueix a l’Anoia al…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Pere Pescador, de 18,47 km 2 , és situat al sector litoral de la comarca, al centre de l’ample golf de Roses, on la plana empordanesa entra en contacte amb la mar Té uns 5 km de costa baixa i sorrenca, des de la desembocadura del Fluvià, prop de l’estany de la Llarga, al N, fins al grauet d’Empúries, l’antiga desembocadura d’aquest riu, a migdia El Riuet o Fluvià Vell, antic llit del riu convertit avui en canal, forma la divisòria meridional i occidental del terme amb l’Armentera i l’Escala altres límits municipals són amb Torroella de Fluvià…

Situació i presentació El terme de Boadella i les Escaules, de 10,76 km 2 , s’estén a la vall mitjana de la Muga, riu que el travessa de NW a SE, i corre en gran part encaixat entre els vessants de les serres que formen part dels últims contraforts pirinencs que limiten la plana empordanesa al N es destaca la serra dels Tramonts i a migdia la dels Eixarts, les carenes de les quals formen la divisòria amb els termes veïns de Biure i de Terrades al SE limita amb el de Llers i Pont de Molins i al NW amb el de Darnius El formen el poble de Boadella, cap de municipi, i el de les Escaules Resclosa…

Situació i presentació El municipi de Viladamat, d’11,73 km 2 , és situat a la plana alluvial de la dreta del Fluvià, pròxim a la costa El territori és accidentat a ponent pels turons, d’escassa elevació, que separen les valls del Fluvià i del Ter Puig Segalar, 179 m El terme és drenat, a més, per diverses rieres, torrents i sèquies afluents del Fluvià, com el Rec Madral, que es forma en part dintre el municipi, a ponent, vora el límit amb Ventalló, i el torrent del Balcar, a llevant, vora el límit amb l’Escala El municipi confronta al N i al NW amb Ventalló, al SW amb Garrigoles, al s amb la…

Situació i presentació El terme municipal de Terrades, de 20,96 km 2 , és al NW de la comarca, al sector dit les Garrotxes d’Empordà Comprèn el poble de Terrades, cap de municipi, el de Palau-surroca, de poblament disseminat, i altres veïnats de cases escampades, com la Guàrdia, i masies El territori és accidentat pels contraforts calcaris prepirinencs que continuen vers llevant des del massís de la Mare de Déu del Mont i el puig de Bassegoda, que envolten la capçalera del Rissec dit ací riera de Terrades, afluent al Manol La vall és limitada al N per l’encinglerada serra de Santa Magdalena,…