Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia Era de la jurisdicció del priorat de Meià Al segle XIX formava municipi independent, agregat posteriorment al de Fontllonga, fins el 1970 en què ho fou al de Camarasa

L’antic terme, molt muntanyós, al límit amb la Llitera, s’estenia en gran part a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, des de prop de la seva confluència amb el riu Guard Gran part de les terres de l’antic terme han estat afectades per la construcció del pantà de Canelles la resclosa és a l’indret de l’antiga caseria i quadra de Canelles i pel pantà de Santa Anna la resclosa és dins el terme de Castellonroi, a la Llitera, el qual ha inundat l’antiga capital del municipi Aquest fet ha motivat la gairebé despoblació de l’antic terme només resta habitat el poble d’ Alberola i han restat…

Esmentada ja l’any 1060 dins el comtat d’Empúries, l’església que hom conserva, iniciada aquest segle el campanar quadrat és obra del s XIII, és un notable exemplar romànic, molt malmès fou la primitiva parròquia de Viladamat i el 1823 hom prohibí definitivament que s’hi celebressin cultes a causa del seu mal estat Al seu costat s’aixeca el castell de la Garriga, senyorejat pels Santfeliu, que al s XIV passà als Vilarig i, més tard, als Jafre, als Gallard i als Margarit, de Castell d’Empordà, marquesos d’Aguilar Al s XVII fou totalment refet com a casal fortificat Fou novament danyat el 1640…

Durant la primera ocupació d’Àger, vers el 1036-37, hi hagué un monestir benedictí En ésser reconquerida definitivament el 1047, Arnau de Tost hi installà clergues osonencs Arnau dotà àmpliament la canonja, la sotmeté a la Seu Apostòlica i li obtingué l’exempció de la mitra d’Urgell 1060 Potser per indicació del papa, Arnau oferí a Cluny la comunitat com a priorat, però hom no féu efectiva la donació Sant Pere quedà com a canonja aquisgranesa, i, més tard, com a augustiniana L’exempció episcopal li valgué lluites amb els bisbes d’Urgell i, després, amb els de Lleida, al s XII, que provocaren…

Ocupa uns 45 km de llargada, en forma d’arc E-W, entre el Rialb, afluent del Segre, i el Guard, que ho és de la Noguera Ribagorçana, i uns 10 km d’amplària al sector central el Montsec d’Ares, entre ambdues Nogueres, el qual és flanquejat pel Montsec de Rúbies, a l’E, i pel Montsec d’Estall, a l’W L’altitud màxima és de 1677 m al centre del muntanyam És un anticlinori complex format per calcàries cretàcies redreçades segons l’estil tectònic pirinenc i que es fracciona en dues cingleres amb un desnivell total d’un miler de metres, separades per un replà de margues Al peu de la…

Les notícies més antigues del monestir són del segle X Té una data anterior un suposat precepte de Carles el Calb atorgat a favor del monestir i en contra del comte Alaric d’Empúries Segons aquest document, del 844, conservat en una còpia del segle XIII, els germans Libenci i Assinari en temps de Carlemany havien expulsat els sarraïns que ocupaven Castro Tolon Peralada, i s’apoderaren de tot el seu territori amb les valls i muntanyes de Leocarcari —nom que també es donava antigament a la serra de l’Albera—, on fundaren un monestir dedicat a sant Quirze i sant Andreu Vista de l'entrada del…

Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona de Balaguer, de 26,96 km 2 d’extensió, és situat a l’esquerra del Segre, aigua avall de Balaguer, en una plana que es prolonga per terres urgelleses El municipi limita amb els de Térmens W, Balaguer W i N, en part pel Segre, la Sentiu de Sió N, per la partida de la Codosa, Bellcaire d’Urgell E, per les partides de la Saida o Saira, el Pla de Sant Jaume, Barretpicat i Carbona, l’enclavament de Remolins E, del terme de Bellvís Pla d’Urgell, amb Linyola SE, també del Pla d’Urgell, per la penya del Barranc i amb el territori principal de…

Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…

Situació i presentació El terme de Bellmunt d’Urgell, de 5,11 km 2 d’extensió, és situat a la plana regada pel canal d’Urgell Sèquia Primera i Sèquia Petita, entre els municipis de Bellcaire d’Urgell a ponent, Montgai a tramuntana i Penelles a llevant i a migdia El territori és accidentat per petites elevacions que formen la serra de Bellmunt 379 m, límit meridional de la ribera del Sió El terme comprèn el poble de Bellmunt d’Urgell, cap de municipi, i algunes partides com la Coma de l’Orella, les Gorgues, la Mallola, les Torretes, les Roques i els Tossals Carretera locals enllacen el poble…

Situació i presentació El municipi del Far té una extensió de 8,98 km 2 El límit a ponent i al N és el curs del riu Manol, que el separa del terme de Figueres De la riba dreta del Manol surt el rec del Molí d’en Dorra, que travessa el sector meridional del terme A l’E limita amb els municipis de Vila-sacra i Fortià, al S amb el de Vilamalla i al SW un punt el posa en contacte amb els de Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant El poble és situat 3 km a llevant de la ciutat de Figueres, emplaçat al cim d’un pujol plioplistocènic que emergeix al mig de la plana alluvial Aquesta situació és ben…