Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
l’Abat
Antic poble
Antic poble, unit avui al nucli urbà de Manuel (Ribera Alta), al municipi del qual fou agregat el 1836.
Lloc de moriscs, despoblat amb l’expulsió del 1609, era de la jurisdicció del monestir de Sant Miquel dels Reis, el qual atorgà carta de repoblament el 1611 Pertanyia a la parròquia de l’Énova i el 1902 fou agregat a la de Manuel
Sant Llorenç de Sous
© JoMV
Abadia
Antiga abadia benedictina situada al poble de Sous, en un planell de la muntanya de la Mare de Déu del Mont (1.100 m), dins el municipi d’Albanyà (Alt Empordà).
Existia ja el 872 com a cella monàstica dependent de Sant Aniol d’Aguja Entre el 898 i el 1002 continuava citant-se com a cella monàstica sotmesa a la propietat de la mitra de Girona, i en aquest temps s’hi traslladà la comunitat de Sant Aniol Des del 1003 consta regida per l’abat Abbó i amb força empenta i participació dels abats en la vida del comtat de Besalú Entre els segles XI i XII hom reedificà l’església, de tres naus, abandonada al segle XVIII i actualment en ruïnes, i un claustre, del qual només restava una galeria adossada a l’església que fou robada modernament…
Mare de Déu del Mont
© CIC-Moià
Santuari
Santuari del municipi d’Albanyà (Alt Empordà).
La imatge del santuari que ha donat el nom a la muntanya del Mont era venerada ja almenys des del 1222 en un temple benedictí Entre el 1311 i el 1318 l’abat Bernat féu construir el primer santuari en terrenys del bisbat de Girona, cosa que provocà un plet entre el bisbe i l’abat, fallat el 1319 a favor de la mitra el bisbe concedí tanmateix als benedictins l’administració del santuari El 1461 hi volgué prohibir el culte perquè era lloc de reunions de tipus remença i antifeudal El 1577 l’abat nomenà dos seglars com a administradors amb facultats molt àmplies Des del 1833 el capellà custodi fou…
monestir de Sant Miquel de Fluvià
Abadia
Abadia benedictina, filial de Sant Miquel de Cuixà (Conflent), i ara església parroquial del poble de Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà).
El lloc pertanyia a Cuixà abans del 1011 El 1045 Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, consagrà el lloc, d’acord amb el comte d’Empúries i l’arquebisbe de Narbona, i el destinà al futur monestir Es consagrà només el solar o terreny on es començà l’edificació de l’església, consagrada el 1066, després de plets sobre la seva propietat amb el senyor local Guillem de Fonolleres La comunitat s’hi devia reunir entre el 1045 i el 1066, i era regida per un abat, amb un nombre de monjos que oscillà de vuit a quatre al llarg dels s XII, XIII i XIV Al s XV era ja en decadència i a partir del 1530 estigué…
monestir d’Albanyà
Monestir
Antic monestir de Sant Pere d’Albanyà, erigit segurament a l’indret de l’actual església parroquial d’Albanyà (Alt Empordà).
Fundat per l’abat Dòmnul, cap als anys 820-825, amb llicència del comte marquès Rampó, el 844 rebé un diploma de Carles el Calb L’any 869 ja havia estat unit al monestir d’Arles Vallespir
Sant Genís Desprac
Església
Església romànica, de volta apuntada, del municipi d’Espolla (Alt Empordà), situada prop del d’Orlina.
Era una cella monàstica que l’any 844 pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera Des del 947 consta entre les possessions de Sant Pere de Rodes, i el 1091 la seva possessió era discutida entre l’abat de Banyoles i el de Rodes Des del s XIV és esmentada com a església parroquial de provisió del capítol de Girona
Penardell
Monestir
Petit monestir (Santa Maria de Penardell) de donats i donades establert a l’església de Santa Maria del lloc de Penardell (esmentat ja el 882), al NW de Vilaüt, dins el municipi de Pau (Alt Empordà).
El 1229 l’abat Ponç, de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, estabilitzà la comunitat de donats donant-los la regla de sant Benet i establint un prior, Bernat Sifré, per als homes, i una priora, Ermessenda Sifré, per a les dones Desaparegué a la fi del s XIV Una masia ha conservat el nom i el record del seu emplaçament
l’Om
Canònica
Priorat canonical augustinià (Santa Maria de l’Om) del municipi de Masarac (Alt Empordà), situat al veïnat del Priorat, a llevant del poble.
El 1139 el bisbe de Girona donà a l’abat de Vilabertran l’església de la Mare de Déu de l’Om, juntament amb les de Masarac i de Sant Cebrià de Mollet, perquè hi establís una comunitat canonical, dependent de Vilabertran Hom coneix priors des del 1142 fins a mitjan s XIV, que subsistí el títol però sense comunitat El 1592 hi fou traslladada la parròquia de Masarac
monestir de Sant Tomàs de Fluvià
Priorat
Petit priorat benedictí d’història desconeguda per confusió amb el veí de Sant Miquel de Fluvià, al poble de Sant Tomàs de Fluvià (Alt Empordà).
El creà el monestir de Sant Víctor de Marsella sobre unes terres donades amb aquest fi per Guillem de Fenolleres, vers el 1070, després de discutir-les al veí priorat de Sant Miquel de Fluvià En consta l’existència entre el 1098 i el 1380, amb un prior i dos monjos, dependents de l’abat de Sant Víctor El 1406 encara es considerava de Sant Víctor, i tenia només un prior i un sacerdot que exercia la cura d’ànimes Desaparegué dins aquest segle En resta l’església romànica de Sant Tomàs, de tres naus i volta de canó, amb funcions de parroquial del poble El 1983 hom descobrí, a l’absis, unes…
l’Énova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, unit pràcticament al de Manuel, al sud de la comarca.
Limita amb la de la Costera a través d’una sèrie d’elevacions serra de l’Énova , 153 m alt ocupades per matollar Dues terceres parts del territori són conreades, amb predomini del regadiu 400 ha, un 90% dels conreus, que aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia comuna de l’Énova 300 ha i aigua de pous per a la resta El taronger 350 ha té caràcter gairebé de monocultura, la resta del regadiu és dedicada a l’arrossar que havia tingut antigament una gran extensió, blat de moro i hortalisses El secà arbres fruiters i oliveres es limita a 30 ha a la zona elevada La població, que…