Resultats de la cerca

La població és majoritàriament estrangera

Era una petita comunitat femenina que seguia la regla benedictina i que decaigué molt en la despoblació del 1348 El 1368 fou unit a les petites comunitats de Santa Margarida de Vilanera i de Santa Coloma de Matella les tres cases juntes tenien només cinc monges

La priora Boneta Rigarda adquirí la capella de Sant Marc, amb una casa i terres, a un sabater de Castelló el 1396 i la comunitat s’hi traslladà vers el 1407 des de Santa Margarida de Vilanera, del terme de l’Escala, després d’haver-se fusionat el 1368 amb les poques monges que restaven dels antics convents de Santa Coloma de Matella Matella i Sant Joan de l’Erm cinc entre els tres convents El 1421 un aiguat assolà el convent i les terres, que es repararen poc després Vers el 1563 les tres comunitàries de Sant Marc es fusionaren amb Sant Daniel de Girona La capella de Sant Marc,…

El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau de Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler Constava, inicialment, de nou monges De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona El 1412 la comunitat ja s’havia extingit, amb tots els béns traspassats al convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada Les ruïnes que en romanen corresponen a dos edificis força separats entre si a la part alta del turó resta un…

Situació i presentació El municipi de Siurana, d’una extensió de 10,55 km 2  és emplaçat a la plana alluvial de l’Alt Empordà, entre les conques del Fluvià i de la Muga El terme confronta a septentrió amb els de Vilamalla i Fortià, a ponent amb el de Garrigàs, a migdia limita amb els de Palau de Santa Eulàlia i Torroella de Fluvià, i a l’E amb el de Riumors A part el cap de municipi, el poble de Siurana, hi ha el veïnat i antic lloc de Baseia, els masos de la Brava i el veïnat de la Ribera El territori és planer, només ondulat per suaus turons que, al sector occidental, inicien les petites…

Es trobava a l’antiga església de Santa Maria de Solsona, convertida en catedral catedral de Solsona el mateix 1593 Des dels anys 923 i 928 és citada una església de Santa Maria, situada sota el castell o civitas de Solsona Una menció posterior diu que l’edificà el comte Sunifred II d’Urgell mort el 948 Una sèrie de donacions dels anys 965-984 fan suposar que ja tenia una comunitat de preveres, que l’any 1000 era regida pel prior Ramon Seguia el sistema de vida canonical aquisgranès, fins que vers el 1090 acceptà la reforma augustiniana, que aprovà el papa Urbà II el 1097 La importància de…

Situació i presentació El terme municipal de Cabanelles, territorialment força extens 55,62 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca, al sector dit les Garrotxes d’Empordà La població és pràcticament del tot disseminada, i comprèn els petits pobles de Cabanelles, cap de municipi, Espinavessa, l’Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres i Vilademires, els veïnats de Casamor o Sant Romà de Casamor i la Palma, i l’antic lloc deshabitat de la Cirera, a més de nombroses masies escampades L’antic terme d’Espinavessa constitueix un enclavament que es troba a l’extrem sud-oriental…

Situació i presentació El municipi de Sant Miquel de Fluvià, d’una extensió de 3,5 km 2 , és situat a l’esquerra del Fluvià, riu que fa de límit meridional amb el municipi de Sant Mori i amb el de Ventalló, a l’inici del Terraprim Occidental, lleugerament accidentat, que assenyala el límit de ponent on acaba la plana alluvial de l’Alt Empordà Confronta a tramuntana i a ponent amb el municipi de Palau de Santa Eulàlia i a llevant amb Torroella de Fluvià El 1937 el municipi adoptà el nom de Fluvià d’Empordà Al poble de Sant Miquel de Fluvià hi ha una estació del tren de Barcelona a Portbou Una…

Situació i presentació El municipi envolta gairebé totalment llevat del sector N el municipi de Solsona i limita amb els de Lladurs N, Navès i Clariana E, Riner i Llobera S i Pinell i Castellar W Olius és a la conca alta del Cardener, riu que s’encaixa en gresos i conglomerats oligocènics fins a afaiçonar un canyó Hi aflueixen per la dreta la rasa de Meig i el riu Negre El terme comprèn la urbanització del Pi de Sant Just, cap de municipi, i les caseries d’Olius, Brics i el Castellvell o dit també Castellvell de Solsona També inclou l’enclavament de Miravelles al N del terme de Solsona i una…