Resultats de la cerca

Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella

Es troba adossada a la pedra on la ribera d’Ordino passa profundament engorjada entre altes parets de pedra i densa vegetació de ribera en l’antic camí ral que unia les parròquies de la Maçana i Escaldes i Engordany Les obres de l’obertura d’uns túnels viaris la malmeteren fins destruir-la en bona part, però posteriorment fou refeta completament Aquesta capella és dedicada a Sant Antoni Abat, patró dels traginers, que l’invocaven abans de passar per aquest mal pas engorgat Un centenar de metres per sota hi ha el pont de Sant Antoni de la Grella

Al centre hi ha el santuari de Sant Antoni de la Grella

Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn, també, el nucli d’Empuriabrava i altres urbanitzacions com Can Savarrés o el…

Hi ha els pics més alts de les Valls el pic alt de Coma Pedrosa 2 946 m alt i el pic del pla de l’Estany 2 851 m alt L’agricultura i la ramaderia hi constitueixen encara les principals fonts de riquesa, bé que darrerament hi han pres un increment considerable el comerç, l’hoteleria, la construcció de zones residencials i els esports d’hivern a Arinsal i Pal Havia estat la parròquia més poblada d’Andorra 87 focs el 1176, però actualment ocupa el cinquè lloc El poble 4 406 h 2006 1 240 m alt és a la confluència del riu d’Arinsal i la ribera d’Ordino L’església parroquial de Sant Iscle és…

Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s’esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d’art i d’interès arqueològic Malgrat això, el seu origen és fosc l’any 878 era una petita cella monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944 per un privilegi de Lluís d’Ultramar, recaptat pel noble Tassi, que sotmeté també el monestir a la Santa Seu Tassi 926-979 i el seu fill…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Llorenç de la Muga, d’una extensió de 31,81 km 2 , és situat a la vall alta de la Muga, als terrenys accidentats dels Prepirineus La Muga, que rebia per l’esquerra el Rimal actualment l’interfluvi és afectat per una de les cues del pantà de Boadella, sobre la Muga, i forma després el congost de la Muga Torta, al límit NE amb Darnius, corre encaixada entre els turons de Sant Ponç 649 m d’altitud i de Sant Jordi 557 m d’altitud, a tramuntana, i les serres de l’Estela, de la Cirera i la roca de la Penya 484 m d’altitud, a migdia, al límit amb…

Fou fundat pel prevere Pere Rigald, que des dels volts del 1060 regia una església existent al lloc, on habitava amb alguns preveres o clergues que assajaven vida comunitària Fou erigit en canònica el 1069, que alguns matrimonis del veïnatge li cediren les terres que envoltaven l’església per formar la dotació inicial La nova comunitat adoptà aviat la regla canonical de sant Agustí, i Pere Rigald en fou un dels propagadors per totes les terres gironines, fins a Sant Joan de les Abadesses Altar de l'església del monestir de Vilabertran © Alberto González Rovira Vers el 1080 s’inicià la…