Resultats de la cerca

Hi ha installat el far de s’Arnella , a l’entrada de la badia del Port de la Selva

Origen del barri del Castell, les restes indiquen que era una edificació de planta rectangular, molt allargada, seguint la forma del planell superior del turó on és emplaçada Els murs de llevant i de ponent, que es conserven en un bon tros, són atalussats i tenen sageteres a la part superior S’hi diferencien paraments de dues etapes constructives, una que podria ésser dels segles XII-XIII i una altra de més tardana No queden vestigis d’on s’aixecava la seva capella de Santa Maria Fou un castell termenat, documentat el 1087

Situació i presentació D’una extensió de 8,63 km 2 , el municipi de Pont de Molins és situat a la vall mitjana de la Muga, a ambdós costats d’aquest riu El seu afluent, el Llobregat d’Empordà, drena la part més septentrional del terme i, en part, fa de límit amb Masarac A llevant el terreny és planer, d’alluvió, mentre que a ponent és ondulat per la serra dels Tramonts, que arriba a 170 m en el trifini municipal, al límit amb els municipis de Biure al N i NW i de Boadella a l’W A migdia el terme confronta amb Llers i a l’E amb Cabanes A més del poble de Pont de Molins, el terme…

Santa Maria de Colera és situada uns 200 m a ponent del monestir de Sant Quirze de colera Va ser la parròquia de la població que vivia escampada dins el terme del cenobi de Sant Quirc En l’acta de consagració del 1123 es parla del trasllat al monestir de Sant Quirc d’un altar dedicat a Santa Maria que es trobava a l’esglesiola fundada davant les portes del monestir És a dir, que abans del 1123 ja existia un petit temple sota l’advocació de la Mare de Déu, el qual aquest any es començà a reconstruir, i d’aquí la necessitat de traslladar-ne l’altar Interior de Santa Maria de Colera…

És esmentat ja al s XI pertangué als senyors de Cabrenys Fou pres i destruït pels francesos el 1288

El fundà el 1328 l’ardiaca de Besalú Arnau de Soler, sota el règim de l’abadessa Fresca de Soler Constava, inicialment, de nou monges De resultes de la pesta del 1348 restà quasi sense comunitat, i el 1368 s’uní als de Santa Coloma de Matella i de Sant Joan de l’Erm més tard aquestes petites cases s’uniren a Sant Daniel de Girona El 1412 la comunitat ja s’havia extingit, amb tots els béns traspassats al convent de monges agustines de Sant Bartomeu de Bell-lloc de Peralada Les ruïnes que en romanen corresponen a dos edificis força separats entre si a la part alta del turó resta un mur de l’…

Situació i presentació El terme municipal de Cabanelles, territorialment força extens 55,62 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca, al sector dit les Garrotxes d’Empordà La població és pràcticament del tot disseminada, i comprèn els petits pobles de Cabanelles, cap de municipi, Espinavessa, l’Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres i Vilademires, els veïnats de Casamor o Sant Romà de Casamor i la Palma, i l’antic lloc deshabitat de la Cirera, a més de nombroses masies escampades L’antic terme d’Espinavessa constitueix un enclavament que es troba a l’extrem sud-oriental del municipi…

Les notícies més antigues del monestir són del segle X Té una data anterior un suposat precepte de Carles el Calb atorgat a favor del monestir i en contra del comte Alaric d’Empúries Segons aquest document, del 844, conservat en una còpia del segle XIII, els germans Libenci i Assinari en temps de Carlemany havien expulsat els sarraïns que ocupaven Castro Tolon Peralada, i s’apoderaren de tot el seu territori amb les valls i muntanyes de Leocarcari —nom que també es donava antigament a la serra de l’Albera—, on fundaren un monestir dedicat a sant Quirze i sant Andreu Vista de l'entrada del…