Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
la Costa Blava
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Regió
Nom que rep la costa meridional de la Provença, Occitània, que s’estén des dels contraforts dels Alps fins a la mar Mediterrània, entre Cassis i la frontera italiana.
Els plegaments arriben fins a la mar i donen una costa alta i retallada, amb platges molt petites És drenada pels rius Argents i Tinèa El clima és mediterrani, d’hiverns suaus 8° i 9°C de mitjana a l’hivern i d’estius càlids i secs té una forta insolació unes 2 500 hores de sol l’any Això la féu el primer lloc on es desenvolupà el turisme, primerament d’hivern i, a partir de la Segona Guerra Mundial, de tot temps L’elevat cost de vida atragué primerament l’alta burgesia i l’aristocràcia, però darrerament hi ha anat arribant el turisme de masses Menton, Mònaco, Niça, Canes i Antíbol són els…
Limanya
Regió d’Occitània, plana, en el Massís Central.
Regada pel riu Alier, és oberta al N, mentre que presenta suaus pendents cap al S Constitueix l’eix geogràfic i històric de l’Alvèrnia El subsol és granític, recobert per capes de bancs calcaris, que alternen amb altres d’argila i de cendres basàltiques mola volcànica de Lo Puèi Domat, a l’W A l’E s’estén la cadena de Forés, al peu de la qual se situen les ciutats de Tièrn i de Vichy Comprèn també l’ampli nucli urbanitzat de Clarmont d’Alvèrnia i Riòm Fora de la indústria, centrada entorn dels nuclis urbans, s’hi desenvolupa una variada agricultura cereals, vinya, horticultura i prats…
Canes
Vista del port de Canes, a França, població de la Costa Blava
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França, vora la Costa Blava.
Les muntanyes d’Esterel, que l’arreceren dels vents freds del nord-oest, en temperen el clima Important estació turística d’hivern, època de l’any en què duplica la població, és una de les estacions balneàries més importants de França El Boulevard du Midi i el passeig de la Croisette, que voreja el golf de la Napoule, en són els principals centres d’esbarjo El port és principalment esportiu Modernament s’hi han establert nuclis suburbans industrials acer, construccions aeronàutiques i navals, fàbriques tèxtils Des de l’any 1946 hom hi celebra un festival internacional de cinema Fou fundada…
Bordeus
Façana de la catedral de Bordeus
© Laura Martínez Ajona
Ciutat
Ciutat de la Gascunya, Occitània, capital del departament de la Gironda i de la regió administrativa de la Nova Aquitània, França, a la vora del riu Garona.
Gaudeix d’un clima oceànic, amb una temperatura mitjana anual de 12,9°C i una pluviositat de 1137 mm Centre industrial i comercial refineries d’oli i de sucre, indústria metallúrgica i química i refineries de petroli i drassanes El port, el sisè de França, a l’estuari de la Garona, importa carbó, fosfats, fusta tropical i del nord, cacauets, oli i sucre, i exporta vins i productes manufacturats Centre d’ensenyament superior Universitat de Bordeus, fundada el 1441 És un nus ferroviari i de carreteres i té aeroport internacional Entre els monuments hi ha les restes de l’amfiteatre romà segle…
Marsella
![](/sites/default/files/media/FOTO/Marsella_vescomtes.jpg)
Els vescomtes de Marsella
Ciutat
Ciutat i port de Provença, Occitània, a la costa mediterrània, capital del departament de les Boques del Roine i de la regió de Provença-Alps-Costa Blava, França.
Emplaçada al peu d’un amfiteatre de turons calcaris, la posició geogràfica de Marsella, situada al golf del Lleó, és una de les millors de la conca de la Mediterrània occidental És prop del delta del Roine, la vall del qual, prolongada cap al N per la del Saona, s’obre cap a les planes de la conca de París i cap a la regió del Mosa i la vall del Rin L’increment de la funció portuària, unit al gran desenvolupament industrial de les àrees annexes, ha impulsat el creixement demogràfic de l’aglomeració marsellesa, que de 195300 h el 1851 passà a 491200 el 1901 i a superar l’1000000 a finals de…
Avinyó
![](/sites/default/files/media/FOTO2/avinyo_occitania.jpg)
Vista de la ciutat d'Avinyó, amb la catedral al fons i el Roine a primer terme
© Guy Verville / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament francès de la Valclusa, situada a la vora del Roine.
Situada en una regió fèrtil a la plana d’unió del Roine-Durença, és un mercat agrícola i centre distribuïdor afavorit pel ferrocarril En els darrers anys la millora en el transport ha reduït considerablement el seu lloc com a centre d’afers i l’ha desplaçat vers la indústria hotelera centre d’estiueig Des del 1947 hi és celebrat anualment un festival de teatre que Jean Vilar muntà i dirigí fins el 1968 Nucli industrial fertilitzants, paper, fibres artificials Entroncament de ferrocarrils L’emplaçament d’Avinyó influí considerablement en la seva història El rocam que li donà origen ja era…
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
Tortosa
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Tortosa_panoramica.jpg)
Vista panoràmica de Tortosa
santiago lopez-pastor (CC BY-ND 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Ebre, a la vall baixa del riu.
Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…