Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
Vilanòva-d’Avinhon
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament de Gard, França.
Situada a la riba dreta del Roine, enfront d’Avinyó, fou fundada per Felip el Bell s XIII, i conserva, entre altres monuments, la collegiata, la cartoixa i el castell de Sant Andreu, tots del s XIV L’hospici hospital té un museu
Vilanòva-d’Arnon
Ciutat
Ciutat d’Occitània, al departament de la Gironda, França.
Situada al S de Bordeus, hi ha indústria electrònica
Sant Ponç de Tomeres
Abadia
Catedral
Antiga abadia benedictina i més tard catedral del bisbat de Sant Ponç (Llenguadoc).
L’abadia fou fundada el 936 per Garsenda de Narbona, muller del comte de Tolosa Ramon Ponç, que hi installà un grup de benedictins procedents d’Orlhac Alvèrnia L’abadia prengué tot seguit un gran increment i fou causa de la formació de la ciutat entorn seu Al s XI començà a fer sentir la seva influència a Catalunya, i el 1070 el comte Bernat II de Besalú li donà l’abadia rossellonesa de Sant Martí de Les però fou en temps de Sanç Berenguer, monjo de Tomeres i germà del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i de l’abat Frotard que s’abocaren plenament sobre el Principat i ocuparen l’abadia de…
Sant Policarp de Rasès
Abadia
Abadia benedictina del Llenguadoc, situada a Sant Policarp (Rasès), prop de Limós.
La fundà vers el 872 el monjo hispà Atala, després de fracassar en el seu intent de fundar un monestir prop de Peralada Alt Empordà Fou elevada a la categoria d’abadia el 885 Vers el 1080 fou unida a la Grassa i poc després el comte de Carcassona, Ramon, la donà a l’abadia d’Alet Sorgí un plet entre ambdues abadies que el 1091 es pronuncià interinament a favor de la Grassa, però els concilis de Sant Gèli 1135 i de Tolosa 1119, confirmats per butlles de Pasqual II i de Calixt II, uniren Sant Policarp a Alet El 1197 recuperà la seva independència, i tingué força vitalitat fins a les lluites…
Foix
Vista del castell de Foix
© J. Mariné
Capital del País de Foix, Occitània, i del departament francès de l’Arieja, a la confluència de l’Arget amb l’Arieja.
És un centre administratiu i turístic, i hi ha indústria del ferro La ciutat nasqué entorn d’un oratori erigit per Carlemany i convertit, al segle X, en l’abadia de Sant Volusià En roman l’església, reconstruïda als segles XIV i XVII Al segle XI els comtes hi bastiren el castell de Foix , que domina la ciutat i que fou el centre de tota la història del comtat de Foix Fou restaurat al segle XIX, però conserva les torres dels segles XII, XIV i XV
Marsella

Els vescomtes de Marsella
Ciutat
Ciutat i port de Provença, Occitània, a la costa mediterrània, capital del departament de les Boques del Roine i de la regió de Provença-Alps-Costa Blava, França.
Emplaçada al peu d’un amfiteatre de turons calcaris, la posició geogràfica de Marsella, situada al golf del Lleó, és una de les millors de la conca de la Mediterrània occidental És prop del delta del Roine, la vall del qual, prolongada cap al N per la del Saona, s’obre cap a les planes de la conca de París i cap a la regió del Mosa i la vall del Rin L’increment de la funció portuària, unit al gran desenvolupament industrial de les àrees annexes, ha impulsat el creixement demogràfic de l’aglomeració marsellesa, que de 195300 h el 1851 passà a 491200 el 1901 i a superar l’1000000 a finals de…
Fijac
Ciutat
Ciutat de la Guiena, Occitània, al departament de Lot, França, situada a la vora del Celé, afluent de l’Olt.
És un mercat agrícola i un nucli industrial material aeronàutic
Avinyó

Vista de la ciutat d'Avinyó, amb la catedral al fons i el Roine a primer terme
© Guy Verville / Fotolia.com
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, capital del departament francès de la Valclusa, situada a la vora del Roine.
Situada en una regió fèrtil a la plana d’unió del Roine-Durença, és un mercat agrícola i centre distribuïdor afavorit pel ferrocarril En els darrers anys la millora en el transport ha reduït considerablement el seu lloc com a centre d’afers i l’ha desplaçat vers la indústria hotelera centre d’estiueig Des del 1947 hi és celebrat anualment un festival de teatre que Jean Vilar muntà i dirigí fins el 1968 Nucli industrial fertilitzants, paper, fibres artificials Entroncament de ferrocarrils L’emplaçament d’Avinyó influí considerablement en la seva història El rocam que li donà origen ja era…
Baus
Poble
Poble de Provença, Occitània, al departament de les Boques del Roine, França, situat al nord d’Arle.
Antiga fortalesa i origen de la família provençal de Baus, el castell, coronat per una torre del segle XIII, i les cases, avui en part deshabitades i arruïnades, formen un conjunt impressionant, situat sobre un esperó que es desprèn de les Alpilles, i constitueix un centre de turisme Del seu nom francès Les Baux-en-Provence deriva el nom de bauxita , a causa de les mines d’aquesta roca explotades a la rodalia
regne d’Arle
Geografia històrica
Nom amb el qual també és conegut, preferentment d’ençà del segle XIII, el regne de Borgonya, que comprenia els territoris provençals provinents de l’heretatge del darrer rei de Borgonya sotmesos a la sobirania dels emperadors germànics a partir del 933.
Carles V intentà vanament de restaurar el regne d’Arle 1536
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina