Resultats de la cerca

Els vescomtes de Narbona i de Menerba Hom no en coneix més que uns quants titulars Miló 782, Magnari 791, Esturmió 800-811 i Ademar 812 Arran de la creació de la marca de Gòtia 817, els dominis afectats al comte passaren, amb el títol, als titulars de la marca de Gòtia Des d’aquell moment, les funcions comtals foren exercides pels vescomtes, els quals esdevingueren hereditaris a la segona meitat del segle IX i fundaren una potent dinastia que senyorejà el vescomtat de Narbona fins al segle XV Degueren llur potència a la importància de la vila de Narbona, que encara continuava essent un gran…

Coincideix en gran part amb la regió occitana de Gascunya Abraça tan sols part de la conca de la Garona, per tal de tenir en compte malgrat els precedents històrics la divisió indiscutible d’influències entre les grans capitals de Bordeus i Tolosa En general és de clima humit, sobretot a l’àrea litoral, i fred, a l’hivern, especialment a l’interior, de clima continental La conca d'Aquitània, a causa de la senzillesa de la seva xarxa hidrogràfica, dominada per l’Ador i la Garona i llurs afluents, presenta una gran unitat Aquitània és una regió d’abundants recursos agrícoles, afavorida pel seu…

Els comtes de Tolosa i d’Albigès hi establiren uns vescomtes, ja citats al segle IX, que no solament participaren activament a les lluites d’Occitània, sinó que també hagueren d’afrontar sovint la senyoria bisbal sobre la ciutat d’Albi A partir del 1066, com a descendents del casal de Carcassona per la comtessa Ermessenda de Carcassona , els comtes de Barcelona s’esforçaren a fer prevaler llurs drets sobre el vescomtat, bé lluitant contra els Trencavell, que, a més de vescomtes d’Albi, havien esdevingut comtes de Carcassona i, després, de Besiers i del Rasès, bé acceptant llur homenatge i…

Port situat a l’encreuament del canal del Migdia amb l’Erau, a 4 km de la Mediterrània Caracteritzen la població sobretot la pesca i el comerç del vi Uns 5 km al SE del nucli urbà es troba el cap d’Agde, important centre turístic Fundada pels massaliotes i ocupada pels romans, els quals l’anomenaren Agatha , formà part de la Septimània Fou bisbat des del segle V Sota el domini visigot, Cesari d’Arle hi celebrà un concili 506 que fou important per a les províncies Narbonesa i Tarraconense El 507 caigué en poder dels francs Els àrabs la posseïren des del 720 fins al 752 El comtat carolingi d’…

El 1909 hi foren trobades en els estrats aurinyacians les restes d’un home que alguns antropòlegs individualitzaren amb el nom d' homo aurignacensis , però que més aviat cal considerar com una variant arcaica de l’home de Cromanyó

Neix al mont Losera, a les Cevenes, s’encaixa, després, fortament a la regió de les Causses, altiplans calcaris amb fenòmens càrstics, passa per Albí i Montalban i s’uneix a la Garona aigües enllà de Moissac Té com a afluent, per la dreta, l’Avairon

La ciutat és coneguda per la matança de 642 civils que la SS hi perpetrà el 10 de juny de 1944 Les dones i els nens en total, 445 foren tancats a l'església, tirotejats i cremats La ciutat es mantingué intacta després de la massacre com a centre de la memòria, i el govern francès aixecà la nova ciutat al costat oest

Nucli industrial metallúrgia, instruments de precisió, tapisseria És cèlebre la tapisseria d' Aubusson , coneguda ja des del 1457 i famosa als ss XVI i XVII Vers el 1935 Jean Lurçat introduí a Aubusson la tapisseria com a art mural Té una escola nacional de tapisseria, fundada el 1885 un museu de tapisseria i un centre d’investigació d’art mural, creat el 1969

Als voltants de la ciutat abunden els conreus de roses i altres flors, així com el de tarongers, amb la finalitat de proveir la indústria d’essències i de perfums, d’una gran tradició a la ciutat Té també producció d’oli d’oliva Pel seu clima, té una considerable activitat turisticoresidencial a l’hivern Hi ha el Musée Fragonard

Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona És formada per altiplans calcaris, poc elevats de 100 a 300 m, coberts per sediments sorrencs i argiles procedents del Massís Central, i que presenta, a vegades, un aspecte ondulat És coberta en gran part per boscs de roures i castanyers Els recursos principals són l’agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya Producció tradicional del Perigord són les tòfones També hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d’oques i ànecs que ha donat origen a l’elaboració del foie-gras La comarca es…