Resultats de la cerca

La província romana Novempopulania rebé el nom actual dels gascons o vascons vascó, que, procedents del vessant meridional dels Pirineus, s’hi establiren ja des del 561 El 602 el territori fou incorporat a Aquitània, sota el govern del duc galloromà Genialis, que fou reconegut com a tal pels germans Teodoric II de Borgonya i Teodored II d’Austràsia, els quals havien acabat de sotmetre els gascons L’afebliment dels reis merovingis afavorí que aquests pobles recuperessin l’autonomia, i l’aliança amb els aquitans permeté la restauració de l’antic regne de Tolosa entre el 660 i el…

Fou portat el títol per primera vegada per Llop I, possiblement net del duc Sanç III de Gascunya Passà als vescomtes de Bearn pel matrimoni de la vescomtessa Àngela amb el vescomte Cèntul el Vell

Fou format arran de la divisió vers el 926 del ducat de Gascunya per part dels fills del Duc Garcia I Fesenzac, amb Armanyac, pertocà a Guillem I, que en fou el primer comte A la seva mort poc després del 961, Fesenzac —separat d’Armanyac— fou heretat pel seu fill, el comte Odó I Falca , i fou incorporat al comtat d’Armanyac el 1140

Coincideix en gran part amb la regió occitana de Gascunya Abraça tan sols part de la conca de la Garona, per tal de tenir en compte malgrat els precedents històrics la divisió indiscutible d’influències entre les grans capitals de Bordeus i Tolosa En general és de clima humit, sobretot a l’àrea litoral, i fred, a l’hivern, especialment a l’interior, de clima continental La conca d'Aquitània, a causa de la senzillesa de la seva xarxa hidrogràfica, dominada per l’Ador i la Garona i llurs afluents, presenta una gran unitat Aquitània és una regió d’abundants recursos agrícoles, afavorida pel seu…

Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona És formada per altiplans calcaris, poc elevats de 100 a 300 m, coberts per sediments sorrencs i argiles procedents del Massís Central, i que presenta, a vegades, un aspecte ondulat És coberta en gran part per boscs de roures i castanyers Els recursos principals són l’agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya Producció tradicional del Perigord són les tòfones També hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d’oques i ànecs que ha donat origen a l’elaboració del foie-gras La comarca es…

La geografia Situada sobre les dues vores de l’Aude , a la seva confluència amb el canal de Migjorn, a l’esquerra del riu, en una plana fèrtil, s’estén la ciutat moderna, de pla reticulat, la Vila a la dreta, dalt un turó, hi ha el nucli originari la ciutat emmurallada, de carrers estrets i irregulars El Canal du Midi al seu pas per Carcassona JoMV És centre i mercat d’una regió agrícola vins, conserves de fruita i productes alimentaris les principals indústries són les tèxtils confecció, cuir sabates i cautxú És també un important centre turístic A la ciutat vella hi ha la catedral de Sant…

Després fou inclosa en la província Narbonesa I En l’època visigòtica reaparegué el nom per a indicar una regió força més extensa, probablement pel fet d’incloure-hi set ciutats episcopals Narbona, Besiers, Agde, Magalona, Lodeva, Nimes i Usès i, al segle VI, Elna aleshores creada bisbat encara, per confusió de límits amb la província Narbonesa, sovint també inclogué Tolosa i Carcassona Durant els primers segles de la conquesta carolíngia la Septimània tornà a esdevenir una entitat geogràfica gairebé confosa amb la Gàllia Gòtica o Gòtia Septimània fou de sempre estretament relacionada amb la…

És un país d’ondulacions aturonades, amb boscs a les parts més altes i bancs de sorra i d’argiles terciàries als costers, plantats de vinyes, el raïm de les quals és utilitzat per a la fabricació de vins blancs, dels quals hom obté un conegut aiguardent armanyac Els cereals, blat i moresc, i l’aviram completen els recursos econòmics més importants El comtat d’Armanyac fou creat el 960 a favor de Bernat I el Guerxo Vers el 1140, Guerau III li incorporà el vescomtat de Fesenzac el qual en fou separat de nou el 1285 Més tard li foren incorporats els comtats de Rodés i de Carlat, els vescomtats…

És situada al peu del Puèi Domat, a la vall de l’Alier, oberta a l’est sobre la fèrtil plana de la Limanya Aquest emplaçament, en una de les principals rutes que enllacen el nord de França amb el migdia, l’ha convertida en el principal nucli de la França central La ciutat, que a començament del s XX tenia uns 50 000 h, després de la Segona Guerra Mundial havia duplicat la seva població El nucli antic, sobre un turó volcànic, és de carrers estrets i cases de lava negrosa la part moderna s’estén a est i oest cap a l’estació i el sector industrial Centre de la indústria francesa del…

És situada al límit oriental del baix Llenguadoc, al contacte entre la garriga calcària i la baixa plana, en una cruïlla de vies de comunicació El nucli antic, limitat pels bulevards Courbet, Hugo, Gambetta i Las Arènas, conserva l’aspecte i l’estructura medieval de carrers estrets i tortuosos Durant el decenni del 1960 al 1970 experimentà el creixement més important Hi ha indústries tèxtils, de mobles, del calçat, de material de construcció i alimentàries conserves Emplaçada sobre l’antic lloc de Nemausus, ciutat dels volques arecòmics, fou colònia de…